RECONCILIACIÓ · La història de Maria Teresa Taberner i Siham Ouali et reconcilia amb el gènere humà. Una noia
sense nord i una professional de la sanitat han sabut renunciar a les petites complicacions quotidianes per trenar una
aposta per l’amor i l’amistat
‘REFERENTS’ · Aquest projecte, enfocat a la mentoria social, ajuda a canviar el futur
“El que passava –assegura la Siham–
és que no estava bé ni amb mi mateixa ni
amb ningú. Em vaig escapar moltes vegades
i vaig generar tantes complicacions
que em van portar a Akan, una associació
que es dedica a l’acollida de persones
immigrades en situació especialment
dificultosa.” A l’ONG, la Siham va
trobar acolliment i emparament. Era el
2009, la nostra protagonista continuava
sense tenir papers i va tenir un accident
domèstic. Es va tallar el peu amb un vidre,
cosa que va provocar que, com que
hi havia dificultats per portar-la al CAP,
pogués ser detinguda i expulsada. Una
voluntària de l’associació amb coneixements
sanitaris, Maria Teresa Taberner,
es va encarregar de les cures diàries.
Així, després d’un primer contacte ple
de suspicàcies, va néixer alguna cosa
més que una amistat, una relació d’afecte
que va portar a la complicitat entre
una noia que intentava fugir del propi
destí i una tutora que va fer un pas definitiu
quan la Siham va complir els divuit
anys i estava en perill de perdre la protecció
que li donava la minoria d’edat:
“Va sortir del centre i la van portar a un
pis d’una família musulmana que era
molt bona gent però alhora molt rigorista
amb els costums. No deixaven que mirés
la televisió, tenia problemes per dutxar-
se, havia d’anar amb compte amb la
manera com vestia, es va haver de tornar
a posar el xador... I va ser així com,
quan va complir els divuit anys, la vam
empadronar a casa nostra. Es va donar
la circumstància que ja la coneixia i, com
que me l’estimava, estava contenta de
saber que la teníem a prop.”
Res del que expliquem no hauria succeït
sense la intervenció dels responsables
de Suara Cooperativa, la més gran
de Catalunya en el sector d’atenció a les
persones, que ha impulsat el projecte Referents,
dirigit a Girona per Maria Àngels
Guiolà. Ells van ser els que van tocar la
tecla adequada que va canviar definitivament
la història de la noia: “Hi va haver
un temps en què em trobava sola; creia
que ningú em podia ajudar, no sabia cap
on tirar i tenia molta ràbia acumulada.
Feia moltes coses que no eren correctes
–diu la Siham–, però tot va canviar quan
em van acollir en el programa Referents,
en què vaig trobar dos acompanyants, la
Maria Àngels i la Teresa, que em van salvar
la vida. A la Maria Àngels la vaig conèixer
gràcies a una amiga amb la qual
encara tinc relació, i la Teresa va ser la
persona que primer em va curar, i després,
quan vaig estar ingressada a Santa
Caterina, va decidir que faria tots els
possibles perquè me’n sortís.
Al principi, quan fèiem reunions i em
van assignar les tutories, tenia una certa
sensació de desconfiança, però, des que
les vaig conèixer, m’ha anat superbé,
m’he tret la ràbia que portava a dins i
m’han donat una alternativa. Amb la Teresa,
m’he adonat dels meus errors, he
començat a pensar en positiu i tot això
m’ha fet valorar la gent que m’ha ajudat.
En resum, ara puc assegurar que
estic molt bé, sé que hi ha persones que
m’estimen i el dia que estic malament
les truco i estan al meu costat.”
Segons la Teresa, “el més important
és que ella no està disposada a abaixar
la bandera i tornar al que era abans,
quan la mateixa ràbia no la deixava ni
viure ni menjar. És cert que va tenir
problemes, però ara els ha superat i ha
entès que, per poder tirar endavant, el
més important és que sigui ella mateixa
i que se senti acompanyada”.
La Siham i la Teresa avui s’estimen i
es donen suport. “Quan ella no truca, ho
faig jo”, diu la segona. “I quan passen
massa dies sense saber res de la família,
pateixo per si ha passat alguna cosa”, diu
la primera. Després de fer diversos cursets
de formació professional –entre d’altres,
un d’ajudant de cuina–, avui la Siham
treballa i és feliç. Es dedica a cuidar
persones grans i té sis cases al seu càrrec.
A les vuit del matí és a Vila-roja, a
cinc quilòmetres del centre de Girona.
Continua pel carrer del Carme, Santa
Eugènia i el carrer Ter. Volta el perímetre
de la ciutat, fa molts quilòmetres, però
sap que la porten a un futur millor.
Pau Lanao
05/08/14