Dilluns passat, sense massa fressa, es va celebrar el dia mundial per la
prevenció del suïcidi.
Que cada any hi hagi un milió de persones al món
que acabin de manera voluntària amb les seves vides és un drama. Però
és la punta de l'iceberg que amaga una massa molt més important d'homes i
dones del nostre planeta que han fet un intent de suïcidi. Què es fa
per la prevenció del suïcidi? Poc. Molt poc. Gairebé res. Estem avesats a
participar en campanyes de prevenció d'altres patologies. Però el
suïcidi continua essent un tema tabú.
El suïcidi és una solució
permanent per a un problema temporal. En els nostres països
desenvolupats suposa la segona causa de mort entre gent jove. Caldrà
que, de mica a mica, aquesta iniciativa de l'OMS de dedicar cada 10 de
setembre a parlar de prevenció vagi calant en la nostra societat i vagi
cristal·litzant en propostes concretes que ens moguin a l'acció. A tots.
A tots els sectors de la societat. Amb el suport, imprescindible, de
les autoritats sanitàries i dels governs de cada país.
Hi hauria molts elements per considerar en la planificació d'aquesta prevenció, des de la identificació precoç de les malalties mentals fins a la no estigmatització de les mateixes. Però em voldria quedar amb un element que, a la nostra societat, és cada vegada més important: recuperar els valors de l'espiritualitat, que no s'ha de confondre amb religió. El nostre món, cada vegada més tecnificat, ha de recuperar els valors de la transcendència. Es planifiquen les activitats docents i les extraescolars per donar resposta a la demanda tan diversa del nostre temps. La munió de continguts resta temps per pensar.
Com s'ensenya,
avui, els nens i adolescents, a pensar? On queda el temps per cercar un
sentit transcendent a la vida? On queda la filosofia? On queda la
capacitat per admirar-se davant d'un paisatge o escoltant una composició
musical? Com s'educa la lectura plaent d'un llibre?
El laïcisme no
està renyit amb l'espiritualitat, amb el viure amb interioritat. Ens pot
semblar que ja no ens cal estar en contacte amb el millor que tenim en
el nostre interior. Ens pot semblar que en fem prou amb els
entreteniments que ens ofereixen les noves tecnologies...
Tal vegada ens
hem acostumat a funcionar sense ànima. L'home del nostre segle
necessita cercar la veritat. I els nens han de ser educats en aquesta
cerca. Cal deixar de viure programats i recuperar les arrels i les
fites. Ens cal reduir l'activitat frenètica per preguntar-nos de nou pel
sentit de la nostra vida.
El 10 de setembre ha passat. Enmig
d'altres informacions i notícies, poc s'ha tingut en compte aquesta
necessitat: cal fer una clara aposta per la Vida amb tota la plenitud!
Josep Cornellà i Canals
13/09/2012
