divendres, 7 de novembre del 2014

Un estudi suec posa en qüestió que beure molta llet previngui fractures

La recomanació de prendre més llet per combatre l’augment de la fragilitat òssia associada a l’edat i, sobretot, a la menopausa entre les dones està una mica més qüestionada. Un estudi suec que durant 20 anys ha recollit dades de mortalitat i fractures òssies de més de 60.000 dones d’entre 39 i 74 anys i més de 45.000 homes de 45 a 79, als quals van preguntar els seus hàbits lactis, indica que més llet no significa menys fractures. I fins i tot –encara que no hi ha manera d’establir una relació causal segons reconeixen els mateixos autors– hi apareix una relació inversa: els que prenien tres vasos cada dia o més tenien més problemes de fractures i mortalitat cardiovascular que els que en prenien un o menys. El polèmic estudi suec que el British Medical Journal ha publicat aquesta setmana no té en compte una gran quantitat de variables que influeixen en la mortalitat i les fractures d’ossos. “Per exemple, no hi ha densitometries d’aquestes pacients”, apunta la cap del servei de reumatologia del Clínic, Núria Guanyabens. Ni tampoc nivells de colesterol o hipertensió. “Ni distingeix si prenien llet sencera o descremada”.

Com que l’estudi té limitacions d’aquest tipus i uns resultats que no s’han trobat en estudis anteriors semblants, els experts consultats i els mateixos autors demanen molta precaució a l’hora de treure’n conclusions. “No podem deixar de prendre llet”, resumeix Guanyabens.

Tot i això, segons els investigadors de la Universitat d’Uppsala que han fet aquesta anàlisi poblacional hi ha una tendència que obliga els metges a repensar les recomanacions.

Aquesta recomanació de prendre lactis (llet, iogurt i formatge si no hi ha problema de colesterol) per assegurar un mínim de calci al dia –que quant a les dones menopàusiques és més de tres vasos– per millorar la falta de calci als ossos a partir de certa edat s’havia començat a matisaren els últims anys. En un estudi es va observar que el suplement de calci en pastilles augmentava el risc d’infart, així que els metges es van abocar al calci a través dels aliments, el més complet dels quals és la llet, perquè també proporciona proteïnes i vitamines. “Però el calci no s’absorbeix si ens falta vitamina D, i aquest dèficit és una epidèmia al món desenvolupat”, assenyala l’endocrinòloga Carme Valls. “Aquest calci que no s’absorbeix provoca més problemes cardiovasculars, però en canvi no apareixen si el calci, en lloc de prendre’l en grans quantitats, s’adquireix de molts altres aliments i assegurant-se que hi ha suficient vitamina D”, indica Carme Valls.

L’estudi del grup suec que lidera Karl Michaëlson apunta que el component de la llet culpable d’aquestes dades que han obtingut podria ser la galactosa, un sucre que afavoreix la inflamació i l’envelliment de les cèl·lules.

Van mirar si a l’orina s’eliminava una prostaglandina, indicador de l’envelliment cel·lular, i en van trobar més quan es bevia més llet. Entre els qui consumien lactis fermentats (iogurts), en què la galactosa ja està digerida, els resultats eren totalment diferents.

Què cal fer? “Prendre’l amb molta precaució”, assegura Guanyabens. “I no deixar de prendre llet. L’estudi no indica una relació causal i hi ha massa preguntes sense resposta”. “Hem de millorar els nivells de vitamina D per absorbir el calci, adquirit des de fonts diverses, i reduir així el dany cardiovascular d’un calci que no sap on col·locar-se”, indica Carme Valls. Els estudiosos suecs parlen de dietes més equilibrades i, sobretot, de més investigacions.

Ana Macpherson
05/11/14
La Vanguardia