dijous, 2 de juliol del 2015

Noruega planteja que els nens de més de 7 anys decideixein sobre el seu sexe

Els menors només necessitaran consentiment patern fins als 16 anys


En un moment en què els drets dels homosexuals cada vegada es van reconeixent en més ­països, ara li toca el torn al col·lectiu transsexual, al qual les bones notícies li arriben des de Noruega. Allà, el Govern acaba de presentar una proposta que facilita els tràmits de canvi de sexe per als adults i fins i tot permet que els nens de més de 7 anys també ho puguin sol·licitar. Si la proposta s’arriba a transformar en llei, el país nòrdic es convertirà en un dels primers del món que reconeixen aquest dret des d’edats tan primerenques.

Segons la llei actual, que té més de 60 anys, els noruecs que no s’identifiquen amb el sexe amb què han nascut no ho tenen fàcil perquè l’Estat reconegui la seva veritable identitat sexual als documents oficials. A més d’haver de ser majors d’edat, no els queda cap més alternativa que sotmetre’s a un tractament mèdic, que, entre altres coses, implica l’esterilització.

Una situació que l'Executiu de centredreta qualifica d'"inacceptable", antiquada i contrària als drets humans més fonamentals. Per això, la setmana passada va proposar un nou pla perquè els qui vulguin canviar legalment de sexe no només no s'hagin de sotmetre a una operació quirúrgica, sinó que ni tan sols no necessitin aportar un informe mèdic o psicològic per poder avalar que la seva condició sexual actual és diferent de la que tenien en néixer. A més, els que es penedeixin de la seva decisió podran fer marxa enrere en qualsevol moment i sense problemes.

Però més enllà de facilitar les coses als adults, la proposta també aborda un tema més delicat, el dels nens. El pla del Govern és que els menors també puguin sol.licitar el canvi a partir dels 7 anys. Igual com els majors d'edat, els nens no s'hauran de sotmetre a cap tractament hormonal ni demostrar medicament o psicològicament la transformació de la seva identitat sexual. L'únic que necessitarà és el consentiment dels pares. Un requisit, per cert, que no caldrà si tenen més de 16 anys, edat a partir de la qual l'adolescent podrà sol.licitar el canvi ell mateix.

Fora d'això, la mesura només implicarà un canvi de sexe al passaport, carnet d'identitat i als altres documents legals, de manera que els menors continuaran sense poder sotmetre's a una cirurgia de canvi de sexe fins que no compleixin els 18 anys.

"Es tracta d'una proposta històrica, ja que ara és l'individu i no el servei de salut el que decideix quan una persona canvia el sexe legal", va afirmar amb orgull el ministre de Sanitat, el conservador Bent Høie, que assegura que la seva reforma "valora la llibertat persona1 i enforteix els drets humans".

En països com Espanya, pot sorprendre que sigui un Govern de centredreta el que decideixi fer un pas com aquest. Tot i això, a excepció del petit Partit Democristià, a Noruega hi ha un ampli consens polític en tot el que suposa avançar cap a una igualtat anés gran del col.lectiu LGTB.

De moment, només és una proposta que encara ha de debatre el Parlament. No obstant això, la seva presentació s'emmarca en una tendència internacional que busca relaxar les estrictes normes que regulaven fins ara el canvi de sexe.

Dinamarca i Suècia són altres de les nacions que en els últims anys també han eliminat el requisit de l'esterilització. Les organitzacions de transsexuals, tot i això, consideren que Malta és el país que més els afavoreix, ja que la seva legislació no estableix cap límit d'edat. Allà, els nens per sota dels 7 anys poden sol.licitar el canvi. Una situació que suscita cert debat.

Caos i buit legal a Espanya
No existeix un mare de referència general perquè el segueixen els nens transsexuals a Espanya, ni en l'àmbit sanitari ni al socioeducatiu. Fins que una persona no arriba a la majoria d'edat, no pot optar per una cirurgia de canvi de sexe, i si ho vol fer abans de tenir els 18 ha de tenir una autorització judicial. Però abans d'arribar a aquesta edat hi ha tot un període de trànsit que s'ha d'iniciar quan el nen estigui preparat per afrontar un canvi físic i psicosocial i que depèn de cada cas. En aquest sentit, els col.lectius trans consideren fonamental que els nens a les portes de la pubertat puguin tenir accés, si així ho volen a tractaments amb bloquejadors hormonals que paralitzen el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris (menstruació, aparició del borrissol o canvi en la veu), bloquejadors que han de començar a prendre entre els 11 i 14 anys. Andalusia administra de forma regulada aquests medicaments, a Catalunya l'atenció se centra ala unitat de trastorns d'identitat de gènere de l'hospital Clínic, mentre que a Galícia, per exemplificar aquesta falta de referència general, hi ha un buit d'actuacions prestacions. Altres autonomies els faciliten, però a partir d'edats diferents. Pel que fa al nom propi, la llei el permet modificar als majors de 18 anys, però quan són menors l'autorització torna a estar en mans del jutge. En l'àmbit educatiu, les administracions tampoc no han aclarit el camí i cada centre actua en funció dels seus propis criteris. / Cristina Sen

Gloria Moreno
30/06/2015