dimecres, 25 de desembre del 2013

El Nadal de Francesc

El Nadal d’aquest any pot qualificar-se, sense cap dubte, com el Nadal del papa Francesc. No només perquè és la primera festivitat nadalenca que celebra al capdavant del pontificat sinó perquè l’arribada a la cadira de Sant Pere suposa un renaixement del missatge de Crist per a l’Església Catòlica i per al món sencer.

El nou -vell- cristianisme que ha nascut enguany amb el papa Francesc està destinat a revitalitzar -com ja ha començat a fer-ho- la connexió dels cristians amb els ensenyaments sublims de Jesús des de la sinceritat, la senzillesa, la solidaritat i el compromís. La gran aportació de Jorge Mario Bergoglio des de la més alta jerarquia de l’Església no procedeix només de les seves paraules, que són importants, sinó dels seus gestos i del seu exemple diari, que és el que les omple de sentit, des d’una actitud de profunda humilitat.

En pocs mesos, des de l’elecció el 13 de març passat, el papa Francesc s’ha convertit en una referència internacional de primer ordre i ha aconseguit una popularitat enorme a tot el món, com reflecteix la massiva presència que té a les xarxes socials. Tal com destacava la revista Time, en elegir-ho com a personatge de l’any, el que fa aquest papa tan important és la rapidesa amb què ha capturat la confiança dels milions de persones que havien abandonat tota esperança en l’Església. Per sobre de la doctrina, de les normes, de la rigidesa i de les prohibicions ha encoratjat a posar en relleu els missatges més positius de Jesucrist en la vida diària a través de l’amor incondicional, de la comprensió, del deure de la solidaritat, de la justícia social i de la caritat universal, sense oblidar la importància de l’alegria en les nostres vides, com un altre missatge fonamental de l’Evangeli.

El papa Francesc ha reformulat els postulats de la doctrina social de l’Església, adaptant-los a l’actual conjuntura de crisi i globalització, en la qual es fa encara més palpable la consciència d’unitat i de compartir una destinació comuna entre les nacions de la terra, més enllà de la diversitat de llengües, societat i cultures, amb “vocació de formar una comunitat de germans”. Però dels grans postulats passa també a exigir qüestions urgents i concretes, com el desarmament nuclear i químic, la redistribució de la renda o la lluita contra l’explotació i el tràfic de persones.

Els nous reptes que planteja el papa Francesc no són fàcils per a ningú i incomoden les anquilosades estructures més tradicionals, inclosa la mateixa cúria romana. Per això, conscient de les dificultats, no és estrany que demani que es resi per ell.

25/12/13