dimarts, 28 de març de 2017

Eduard Gratacós: “Un terç de la intel·ligència es determina durant l’embaràs”

Cirurgià fetal, director de BCNatal (Clínic - St. Joan de Déu ). Un de cada mil embarassos requereixen una intervenció fetal. Gratacós fa 20 anys que es dedica a aquest tipus de cirurgies, que no acostumen a durar més de 20 minuts. Assegura que "són una rebel·lió contra la selecció natural"

El doctor Gratacós és un referent mundial en cirurgia fetal. Va fer la seva primera operació a un fetus l’any 1997 a Bèlgica. / PERE TORDERA
El doctor Gratacós i el seu equip fan entre 120 i 150 cirurgies fetals a l’any. Assegura que si la tecnologia ho permetés se’n podrien fer més, i és que des del 2005 no s’ha evolucionat gaire tecnològicament. “Hi ha algunes malalties que encara ens costen”, es lamenta.

Quines són aquestes malalties que costen més de tractar?
En un fetus una vàlvula cardíaca fa dos mil·límetres. En un adult, arribem a la vàlvula del cor pel sistema circulatori amb un catèter des de l’artèria femoral. Amb els fetus, de moment, encara anem al cor amb agulles, i això té risc de mortalitat. Necessitem que la tecnologia avanci.

Vostès fan catèters de 0,3 mm en artèries d’un mil·límetre...
Treballem a una escala molt petita. Hem d’arribar a un pacient que és dins d’un altre pacient sense fer-li mal al de fora, que és la mare, i sense que l’embolcall es trenqui. El nadó està vivint en una piscina que no podem trencar, perquè la necessita per viure. És un repte tecnològic.

Les cirurgies fetals són ràpides?
Sí, són cirurgies que es planifiquen durant molt de temps i es fan en 20 minuts. El cos té sistemes d’alarma per protegir el fetus, però també la mare, i si el cos de la mare detecta que hi ha qualsevol problema expulsa el fetus. El primer que s’ha de protegir és la mare, que pot tenir més fills. Quan nosaltres entrem en un úter, estem entrant en un sistema que està preparat per posar-se en marxa i expulsar el nadó. Només podem fer-li un forat o dos a l’úter i hem de tenir molt clar què farem.

Vostè diu que la cirurgia fetal és la rebel·lió contra la selecció natural.
La medicina en general ja ho és. Quan estem tractant fetus que tenen malalties ens estem rebel·lant contra la selecció natural, però en aquest cas, a més, radicalment, perquè no tan sols estem curant un ésser viu, sinó que a més l’estem curant quan és a dins d’un altre.

Quina és la patologia més comuna?
El 70% són els bessons. Estan connectats a través de la placenta i es passen sang l’un a l’altre. A vegades això es desequilibra i els podria matar. En un 90% dels casos aconseguim salvar-los a tots dos. També hi ha problemes a la tràquea i als bronquis, que no són tan greus, però que tenen temps de desenvolupar-se perquè el fetus no necessita respirar a l’úter. En néixer moriria en pocs minuts. Es detecta amb una ecografia ben feta.

Vostè ha dit que el màxim exponent de les cirurgies fetals ha sigut entre el 1996 i el 2005, i que després s’ha estancat...
Des del 2005 que no hem fet un gran salt amb nous instruments. El 1995 la gran innovació va ser que vam passar de tenir uns endoscopis molt gruixuts i curts a tenir-ne uns que eren molt llargs i fins. Ara estem intentant fer un salt.

I en què consisteix?
Hem d’eliminar el factor humà de la cirurgia. Treballem amb enginyers, químics i matemàtics en un projecte que ens financen la Fundació Cellex i l’Obra Social La Caixa i que està dotat amb set milions d’euros. L’objectiu és desenvolupar robots per guiar els nostres braços i ser molt més precisos del que som. Hauríem de poder reparar una espina bífida amb endoscòpia, i el nivell de precisió que necessitem no el pot aconseguir ni el millor cirurgià del món.

I com serà aquest robot?
Estem desenvolupant un sistema de guiat tridimensional, que farà que sàpigues en tot moment on ets. Abans de la cirurgia fas una ecografia i una ressonància i hi ha un ordinador que te les fusiona i et crea un mapa tridimensional. I hi ha uns sensors fora del pacient que fan de GPS i et guien l’endoscopi. Això serà la cirurgia del futur.

Com convenç les mares per fer les operacions?
El component bioètic és molt important, perquè estàs fent mal a una persona per fer-li bé a una altra, i això no es dona en cap altre cas en la medicina. La proporció de pacients que accepten un tractament fetal és similar als percentatges d’èxit que se’ls donen.

L’embaràs determina la intel·ligència del fetus?
Un terç del funcionament del cervell ve determinat per la vida uterina, que construeix molts circuits que després s’hauran d’omplir amb continguts durant els primers anys de vida. Precisament els primers anys de vida són l’altre terç de la intel·ligència. I el terç restant són els gens. Si la natura t’ha donat bons gens, però les altres dues parts no són bones, no et serviran de gaire.

La malaltia placentària n’és un exemple?
Sí, és el retard en el creixement. Si un fetus té un retard de creixement intrauterí, i havia de pesar tres quilos però la seva placenta no ha funcionat bé i n’ha pesat dos, el seu cervell no s’haurà construït igual. No pots construir la mateixa casa amb 100 totxanes que amb 80. L’ambient prenatal et predisposa, però tu pots revertir aquests problemes, sobretot els primers anys de vida. Hem demostrat que nens amb retard de creixement poden tenir trastorns d’aprenentatge, cors una mica més grans o ser hipertensos. Les patologies de l’adult provenen de disposicions prèvies.

Georgina Ferri
26/03/2017