dissabte, 7 de juny del 2014

Mirada sense interferències

L’Institut de Microcirurgia Ocular impulsa revisions oftalmològiques gratuïtes a nens en risc d’exclusió

El percentatge de nens amb problemes de visió no diagnosticats se situa a Catalunya al voltant del 16%. Amb l’objectiu de reduir aquest percentatge, la Fundació IMO (Institut de Microcirurgia Ocular), amb l’Obra Social La Caixa, impulsa un programa per prevenir els problemes oculars entre la infància desafavorida de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La manca de recursos i una menor cultura preventiva fan que els nens en risc d’exclusió social puguin patir alguna patologia associada amb la vista. De les gairebé cinc-centes revisions que van realitzar l’any passat a tres escoles de Badalona, més d’un 22% del total de nens revisats per primera vegada presentaven alguna patologia oculta, un percentatge que supera en cinc punts el que va obtenir la Fundació IMO en revisions oculars dutes a terme al Festival de la Infància de Barcelona. Una diferència que posa de manifest la necessitat de promoure la salut ocular entre els col·lectius més vulnerables.

Aquest curs l’experiència s’ha ampliat a altres centres. L’especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, Ana Wert, que ha coordinat les proves, assegura: “Les xifres no són alarmants, però són lleugerament superiors a les que ens esperàvem”. Tot i així, deixa clar que “no hi ha una relació directa entre pobresa i problemes oculars”. Aquests controls permeten diagnosticar patologies ocultes que en edats primerenques són difícils de detectar sense una exploració a fons perquè sovint no hi ha símptomes ni els nens es queixen.

La doctora remarca que “és fonamental detectar els problemes visuals en la infància, de manera precoç, ja que la vista és un procés en desenvolupament en els primers anys de vida i, per tant, com més tard es faci el diagnòstic menys eficaç serà el tractament o fins i tot ja no es podrà resoldre”.

Senyals d’alerta
Els problemes oculars amb més incidència en la població infantil en situació de vulnerabilitat social són els defectes refractius, que suposen un 81% dels problemes oculars detectats. El més freqüent és l’astigmatisme o dificultat en la visió de lluny i de prop, seguit per l’anisometropia o diferència de graduació entre els dos ulls. Una altra de les patologies típiques en la infància és l’ambliopia, també coneguda com a ull gandul. Es tracta d’una disfunció difícil de detectar perquè, com subratlla Wert, “el nen no presenta cap símptoma perquè utilitza l’altre ull”. En qualsevol cas, hi ha senyals d’alerta per detectar aquesta anomalia, com ara girar o aclucar l’ull, apropar-se massa als llibres quan llegeixen o al televisor, vermellor dels ulls o mal de cap al final del dia.

El projecte permet que aquests nens puguin rebre seguiment oftalmològic durant vuit anys i noves ulleres amb canvis de graduació a mitjà termini, perquè la graduació dels nens amb defectes refractius pateix variacions en més del 30% dels casos. El tractament adequat de patologies típiques de l’ull infantil és fonamental per millorar-ne el pronòstic i garantir una bona base per a la seva salut ocular en edat adulta, i per millorar el seu rendiment acadèmic.

Ho corrobora Pilar Pedro, directora de l’Escola Josep Boada de Badalona: “Són massa petits per parlar de percentatges en la millora dels resultats, però hi havia nens que no seguien la classe perquè no veien bé la pissarra”. La màxima responsable d’aquest centre educatiu lloa la iniciativa perquè “moltes famílies no havien detectat els problemes de visió dels seus fills”. Marta Juvé, directora de l’Escola Cervantes, apunta que “l’ideal seria que aquestes revisions es fessin al CAP i no en centres educatius, però el problema és que no fan exploracions oculars si no veuen un problema greu”. Per aquest motiu, l’IMO va organitzar el 17 de maig un curs adreçat al personal sanitari dels CAP per millorar el diagnòstic precoç dels problemes de visió infantil.

Xavier Tedó
07/06/14