dimarts, 17 de setembre del 2013

Em vaig extirpar part de l’estómac, que també era cervell”

Stephen Macknik, director del laboratori de Neurologia Barrow.
Tinc 44 anys: vaig obès mòrbid i ja no ho sóc gràcies a un bypass gàstric. L'obesitat és una malaltia neurològica. Crec que l'alzheimer i l'epilèpsia són causades per un problema circulatori que degrada neurones. L'estómac també té cervell. He dissertat a la UIMP Barcelona

 
S’ha aprimat, vostè...
I molt! No tenia més remei. La diabetis empitjorava.

Veig que ja es controla.
Espero que vostè no sigui dels que pensen que els grassos ho som per autoindulgents i incapaços de disciplina.

No ho he dit pas.
Millor, perquè aquest error perjudica la imatge de milions de malalts d’obesitat.

Malalts? Només cal cuidar-se.
Científicament, l’obès és un malalt. L’Associació Mèdica Americana acaba de classificar l’obesitat com una malaltia.

Vostè es considera un malalt?
Si vol personalitzar, personalitzem. Jo em vaig doctorar a Harvard i vaig investigar i fins i tot dirigir un dels laboratoris de neurofisiologia capdavanters al món...

Em consta.
... I no és fàcil aconseguir-ho sense un nivell d’autodisciplina, renúncia i sacrifici molt alt. Si l’obesitat fos una mera qüestió d’autocontrol, jo no hauria estat obès, perquè autodisciplina n’he demostrat tota la vida.

Per què s’engreixava, doncs?
Com a jove investigador em vaig adonar que la meva obesitat havia de ser un trastorn neurològic, perquè jo podia gestionar totes les àrees de la meva vida excepte el menjar. Així vaig anar descobrint que no només hi ha cervell al crani; a l’estómac també, perquè també té neurones.

Neurones com les del cervell?
Sí, i a més fabriquen els mateixos neurotransmissors que les del cervell. Entre els quals la serotonina, que es genera en gran part a l’estómac. Els esquizofrènics, per exemple, tenen desequilibris de la serotonina i... Sap què?

¿...?
Que també solen patir de l’estómac. Perquè el nostre estómac té un cervell sense consciència, però amb una gran capacitat de processament, que és el que permet al sistema nerviós entèric gestionar la transformació d’aliments en nutrients.

Un procés complex.
I d’una gran sofisticació bioquímica, que requereix ajustos precisos i constants.

I suposo que influït pels nostres nervis, pensaments, estat d’ànim...
De fet, també pensem amb l’estómac, i l’estómac pot tenir trastorns mentals. Michael Gershon, a El segon cervell, explica com les disfuncions digestives estan relacionades amb les malalties mentals, perquè a l’estómac s’hi generen molts dels nostres neurotransmissors.

I per això va decidir operar-se?
M’he fet un bypass gàstric, sí. M’han extirpat part de l’estómac i per tant part del cervell, i així he pogut recuperar el control de l’alimentació i posar fi a l’obesitat mòrbida. Gràcies a aquest control, a més, puc seguir una dieta cetogènica perquè el sistema nerviós entèric precisament pugui regular millor la meva insulina.

Va notar la millora de seguida?
Sí, perquè he fet extreure la part del cervell-estómac que em causava aquests problemes. I ara ja no els tinc.

Ha millorat molt, de físic, això segur.
Però és que no només l’estómac, tampoc el pàncrees no es considera part del cervell i tanmateix disposa de neurones que fabriquen la insulina; igual que les glàndules suprarenals, que fabriquen epinefrina. I no hi ha res més poderós que l’epinefrina a la sang per canviar de conducta.

Veig que hem de revisar el concepte cranial del cervell.
Hem d’assumir que el cervell és a tot el cos. I aquesta és la línia de les meves investigacions, per exemple, amb la il·luminació.

Què ha descobert?
Hem estudiat la manera com les nostres neurones interpreten la llum i, com a resultat, hem patentat sistemes d’il·luminació que estalvien fins a un 20 per cent.

Com?
Adaptant-se a les neurones i no a l’inrevés. I oblidi’s dels llums d’avui. Aviat seran tot leds, perquè estalvien energia. També hem investigat al laboratori la influència del flux sanguini en malalties que no es consideraven pròpiament circulatòries, com algunes de les mentals.

I...?
Hem demostrat connexions il·luminadores entre l’epilèpsia i l’alzheimer. Creiem que podem detectar trastorns circulatoris comuns, molt complexos, en totes, que afecten determinades neurones. També en la degeneració macular associada a l’edat, que és resultat d’una combinació de trastorns immunològics i circulatoris. Fem servir L-arginina...

Per a què?
Actua com el Viagra: millora la circulació. També hem treballat amb nitroglicerina. De fet esperem que de la nostra investigació bàsica se’n derivin noves línies d’intervenció farmacològica.

Endavant!
També treballo en la consciència i en la cognició. Per això tinc interès per la màgia. Vostè és una capsa de sorpreses.
Tot i que per mi la visió i la cognició són processos separats, en la màgia coincideixen i així els podem estudiar.


Lluís Amiguet
12/09/13
La Vanguardia