Què diu el papa Francesc? visquem l'alegria de l'Evangeli!. No diu avorriment. No parla de l'imperatiu moral de l'Evangeli
No hi ha un model de família volgut per Déu. Qui som nosaltres per no deixar participar de l'Eucaristia un divorciat?
Fa quaranta anys no haguéssim ordenat sacerdots que s'estan ordenant ara.
 |
| Javier Vitoria a Barcelona. Foto: Marta Pérez |
El sacerdot, teòleg i professor basc Javier Vitoria va ser a Barcelona, al Casal Loiola, per parlar del seu llibre 'No hay territorio Comanche para Dios' on reivindica que de Déu se'n pot tenir notícia i no només idees. Manté que hi ha experiències humanes que ens permeten parlar de Déu com d'algú “amb qui ens hem trobat” sense marxar del món i sent com som. I reivindica l'experiència de Jesús i com nosaltres estem convidats a fer una experiència semblant en la vida quotidiana perquè l'experiència de Déu no es té al marge de les experiències humanes.
Javier Vitoria és un teòlegs de pensament proper al papa Francesc. Va estar a Barcelona per parlar del seu llibre No hay territorio Comanche para Dios (Hoac)
Els teòlegs heu estat castigats els darrers 30 anys. Amb papa Francesc torneu a respirar.
La sensació que hi ha ara és que a l'Església es pot respirar amb els dos pulmons, que hi ha un espai més gran de llibertat... i que podem tornar a opinar.
El papa ha posat sobre la taula la qüestió del celibat.
L'Església va decidir un dia que només faria capellans mascles cèlibes però això no està vinculat a cap veritat de fe i com que és una decisió pràctica funcional que té l'Església el papa la pot canviar quan vulgui. Però el que passa és que vivim en una Església on la jerarquia és tan anacrònica que s'acaba convertint en notícia una cosa que hauria de ser òbvia. El que hagués estat notícia és que el papa hagués dit que ordenaria dones!
En el Sínode de la Família hi haurà canvis pels divorciats?
Pels conservadors el seu cavall de batalla és el model de família, com si hi hagués un model de família volgut per Déu cosa que no és veritat perquè les famílies és una constitució cultural... per tant jo no sé què sortirà d'aquest sínode però haig de dir una cosa: tothom quan es casa pretén que sigui per sempre. Que l'amor sigui per sempre. Però llavors passa que no és així i que hi ha gent que s'ha estimat molt i deixa d'estimar-se perquè no és l'amor que és indissoluble sinó el lligam jurídic. Canviem doncs el vincle jurídic.. I una altra cosa: jo conec persones que s'han divorciat, que després s'han tornat a enamorar i són cristianes i volen participar de l'Eucaristia...i qui som nosaltres per no deixar-los participar? Espero que s'imposi el sentit comú i la misericòrdia.
Vostè critica la jerarquia...
El to de la jerarquia massa sovint és tronant, està carregat de moral i no té cap sentit perquè no és el discurs de la religió és el discurs dels bisbes... ells estan preocupats pels preservatius....i barregen l'ús dels preservatius amb la manipulació genètica. Però què té a veure una cosa amb l'altra? L'Església ha perdut grans oportunitats per oferir el sentit de l'Evangeli, de la fe, de Jesucrist, de Déu. Què diu el papa Francesc? visquem l'alegria de l'Evangeli!. Diu alegria, no diu l'avorriment, no diu l'imperatiu moral de l'Evangeli.
Tindrà temps Francesc d'assentar l'alegria de l'Evangeli?
Una herència que deixa els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI i que no és fàcil de resoldre és la irrupció a l'Església de les posicions més conservadores. És un problema molt gran. Fa 40 anys a Bilbao no haguéssim ordenat sacerdots que s'estan ordenant ara, perquè no podien presidir l'Església que volíem als anys setanta: conciliar, amb participació dels laics, on el subjecte tingués participació, on les dones tinguessin protagonisme, una Església capaç de celebrar la fe i no d'assistir a un ritus mort.
Els reptes de l'Església avui?
Fer una oferta evangèlica que sigui interessant pels homes i les dones d'avui no pels ultraconservadors d'avui, que són els que tenen el poder. Qui mana al món? quines solucions donen a la crisi? tot solucions conservadores que salvaguarden el poder dels rics i retallen als pobres. I tot això també es reflexa a l'Església ... però ara el papa ho denuncia i s'està posant en contra els conservadors del món, els més poderosos del món.
Una altra Església és possible?
No té cap altra raó de ser que fer un altre món de fraternitat.
Molta gent no vol ni sentir a parlar de religió.
No m'estranya, el que hem transmès ha estat infumable!
Els indignats tenen ítems iguals als de l'Evangeli?
En el moviment dels indignats hi ha molt del missatge de Jesús de Natzaret i de l'esperit de Déu a la història...el desig de justícia i de dignitat.
Mireia Rourera
08/09/14
