dijous, 13 de setembre del 2012

L'hort dels sensesostre


En els petits bancals de la finca, a prop de palmeres i xiprers, ja s'aprecien les primeres bledes, cols, albergínies i pebrots. Manel Font, un expert en tècniques de compostatge i tallers d'horts urbans, i també en tenir cura de les persones amb dificultats, explica a la seva brigada (ara per ara inexperta) com deixar espai per caminar entre les fileres d'hortalisses, on posar la palla o com utilitzar el rasclet. Es una brigada especial formada per deu persones sense llar, més dos voluntaris del centre d'acolliment Assís, a les que aquest mes de setembre s'han afegit unes altres cinc persones. 

La finca està ubicada sobre l'inici del carrer Manacor, al costat dels jardins del Turó del Putget. És de propietat municipal i fins fa uns mesos va estar ocupada. El districte de Sarrià-Sant Gervasi la hi va oferir a Assís, i aquesta entitat ha començat a treure-li partit. El febrer passat van iniciar la tasca de netejar el jardí i van trobar que el terreny estava en bones condicions. 

"Aquí em sento útil, resumeix Antoni, un dels acollits a aquest programa del centre Assís. No té experiència prèvia més enllà de "les plantes en testos que tenia al balcó". El seu ofici anterior havia estat en el camp de la seguretat privada, però allò va acabar fa més de dos anys. "En aquests dos anys llargs he estat buscant feina; i continuava buscant feina. I quan tenia una mica de temps lliure, buscava feina... Si t'atures, et fots de cap, t'has de mantenir actiu...". Viu en un alberg d'Assís i hi és en espera d'anar a un dels 19 pisos d'inclusió de l'oenagé. 

A la finca, "els arbres han fet la seva feina, hi ha molta matèria orgànica i hem d'aprofitar el que ja ha fet la naturalesa", diu Font. Volen fer compostatge i conrear aliments, però, sobretot, motivar i capacitar els usuaris d'aquesta experiència. "Alguns són en albergs o pisos d'inclusió, d'altres dormen al carrer", explica Jesús Ruiz, director d'Assis.

Es tracta de "treballar els hàbits, no només de puntualitat i d'higiene, sinó també els hàbits de tenir cura de les eines i de l'espai i el treball en equip". Al final del procés, se'ls donarà un diploma de manteniment de centres de compostatge i horts urbans. No és un títol oficial, però es pot incloure en un currículum, "Podran acreditar que entenen diu Ruiz. 

Un altre dels usuaris de la finca és Salvador. Va entrar en contacte amb Assís fa 11 anys i ja des d'abans ha tingut alts i baixos en la seva vida. Va treballar en neteja i tasques de manteniment, però ara, des de fa dos anys, no té ocupació. A més, des de fa un any dorm al carrer. La seva dona s'allotja a casa dels pares. Les tasques a l'hort "em serveixen per aprendre, agafar experiència, perquè espero que em cedeixin un hort urbà que vaig sol·licitar a Cornellà". La seva esperança és muntar un petita empresa de reformes i neteja. 

Assís s'ha fet càrrec de la finca i la gestionarà durant dos anys, que es poden prorrogar un més, segons els termes de la cessió municipal. "D'aquí a un any, ens agradaria obrir la finca al barri, que la gent pogués passejar entre els horts i espais enjardinats que hi haurà", preveu Ruiz. Aquest benefici per al barri és un dels objectius que té en compte el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers, que, d'acord amb l'associació de veïns del Putget, vol obrir els jardins al públic dins d'aquest mandat, i si és possible també la casa que hi ha a l'entrada, que al seu dia van ocupar els masovers de la finca i que caldrà rehabilitar. 

Amb aquesta operació, assenyala Joan Puigdollers, s'aconsegueix alguna cosa més que el manteniment del jardí: recolzar la fundació Assís. Es un projecte de suport social que "va en la línia de suport al tercer sector que s'ha marcat l'Ajuntament en aquests temps de necessitats que creixen".

Una expropiació curiosa
El cas de la finca de Manacor, 1, no és gens habitual. Té uns 3.300 m² d'extensió, 2.500 dels quals de jardí. La resta l’ocupen un gran xalet al costat de l'accés a la finca, una casa que van fer servir en altres temps masovers. El més curiós és que la finca és propietat municipal, després d'una expropiació forçosa a la qual es va resistir l'Ajuntament. Com a zona verda urbana (així està qualificada), la propietat pot instar a l'expropiació. Així va ocórrer quan va passar en herència a una nova propietària resident en un altre país. Aquesta va demanar l'expropiació, a la qual l'Ajuntament, amb altres prioritats de despesa, s'hi va oposar. Es va iniciar el plet i, el setembre del 2008, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre a favor de la propietat i va fixar el preu de l'expropiació en 2.485.478 euros. Més d'un any després, el novembre del 2009, esgotats els recursos judicials, es va signar l'acta d'expropiació. L'Ajuntament pensa a convertir el xalet en un equipament per al barri, d'acord amb l'associació de veïns, però el projecte no es troba, per ara, entre les prioritats.

Lluís Sierra
12/09/2012
La Vanguardia