dimarts, 27 de novembre del 2012

El nostre èxit és senyal del fracàs social i econòmic

Entrevista al President del Banc dels Aliments:

Foto: Andreu Puig
Antoni Sansalvadó (1939) és un empresari en actiu que alguna cosa sap de la distribució d'aliments perquè va ser el primer director de les àrees de servei de les autopistes. El van venir a buscar per al Banc dels Aliments.

Què és el Gran Recapte?
Una campanya per concentrar en dos dies, entre divendres i dissabte que ve, la recollida d'aliments. Tot l'any en rebem i acceptem, però en aquesta ocasió ens fixem un objectiu, en fem difusió, i així mirem de multiplicar donants i material. Aquesta n'és la quarta edició.

És una idea de vostès?
No, ho fan a altres països. Si aquestes dies va vostè per França, veurà arreu grans contenidors perquè la gent hi faci aportacions.

Sempre en aquestes dates?
Sempre a final de novembre o principi de desembre perquè es considera que està prou lluny de l'estiu i encara distant de Nadal.

Quins aliments volen?
Els que es poden conservar més temps i són a la vegada nutritius. Bàsicament oli, arròs, llegums envasats, sardines i tonyina en llauna, sopes concentrades... La gent els adquireix al supermercat o el mercat i els diposita en un contenidor que nosaltres hi instal·lem.

Diguem que aquí fa negoci el supermercat, les botigues del mercat o la superfície comercial.
En altres campanyes, alguns centres han arribat a exhaurir tot l'oli. Arribem a un acord perquè ells també hi col·laborin.

I hi col·laboren?
Perfectament. Aquest any tenim vuit-cents punts de recollida repartits per tot Catalunya. També tenim, ara i durant tot l'any, empreses del ram alimentari que ens donen els excedents de fruites i verdures o productes industrials que estan a punt de caducar i no hi veuen sortida. Vull deixar clar que, contra el que molta gent es pensa, nosaltres ni acceptem ni servim aliments caducats.

L'operació deu ser molt complicada, per a vostès. Sobretot a l'hora de recollir els aliments...
En aquesta ocasió disposem de deu mil voluntaris i el nostre càlcul és recollir 1.400 tones de material Primer havíem pensat de fixar un nombre més baix, però al final vam tirar llarg amb el convenciment que és possible.

Els aliments que recullen, com arriben als destinataris?
Els distribuïm en menjadors socials, Càritas, esglésies evangèliques, entitats cíviques i veïnals. Ens els vénen a buscar al grandiós magatzem que el Banc té a la Zona Franca. Un dia ha de venir a veure'l. Quedarà parat.

Tothom m'ho diu. De moment, i pel que fa al nombre de voluntaris, han cobert l'objectiu i es poden apuntar un èxit abans de començar.
Permeti'm dir-li que nosaltres utilitzem la paraula èxit amb moltes reserves perquè els nostres èxits són el reflex del fracàs social i econòmic. El Banc dels Aliments va ser fundat per atendre les necessitats alimentàries de la pobresa anomenada estructural. Dit d'una altra manera: per donar menjar a les persones excloses de la prosperitat en moments econòmicament normals o expansius i rics. No ens esperàvem de cap manera arribar a la situació d'ara: beneficiar gent i més gent que ha caigut en la misèria, gent que estalvia en menjar per poder pagar la hipoteca... Des del Banc veiem situacions molt dures.

Vostè ve del món empresarial. Hi veu sortida?
De manera immediata, no. Encara que l'economia prosperés, nosaltres trigaríem a notar-ne els efectes.

Hi haurà més recaptes, doncs.
Per desgràcia, sí. Ara bé, també li vull dir que campanyes com la que comentem posen a prova la generositat i l'entrega de la gent i, en aquest sentit, el resultat és molt estimulant. La gent dóna. La gent es fa voluntària. No parlo només dels voluntaris del Gran Recapte. Parlo dels que treballen per nosaltres en aquestes condicions durant tot l'any. Només tenim sis o set persone en plantilla, fixes. La generositat, la solidaritat i la capacitat de mobilització dels catalans és gran. Sap com es nota, també, la crisi?

Com?
En què cada cop ens ve més gent amb més aportacions i més gent que ens pregunta: “I jo, què puc fer?”

Manuel Cuyàs
26/11/2012