dimarts, 15 de març del 2016

L’empremta de la crisi en la demografia

Els anys de conflictes econòmics deixen menys població, menys fecunditat, més suïcidis i més anys amb mala salut

La crisi econòmica no només ha fet efecte a les butxaques. També ha deixat empremta en els comportaments familiars, reproductius, migratoris i en la salut de moltes persones i, per tant, als indicadors i les dinàmiques demogràfiques. Menys població, menys fecunditat, més suïcidis entre els qui estan en edat de treballar, més anys de vida amb mala salut, un retrocés en la igualtat entre sexes i un canvi de signe del saldo migratori són algunes de les seqüeles principals dels anys de conflictes econòmics, segons l’anàlisi que han realitzat investigadors del departament de Població del Centre de Ciències Humanes i Socials (CCHS) del CSIC, els quals adverteixen, a més, que potser aflorin més conseqüències futures, ja que la inèrcia dels factors estructurals pot estar endarrerint alguns efectes.


“En aparença, l’impacte de la crisi en la demografia ha estat modest, tret del descens de la població i el canvi en les migracions, però els indicadors agregats no reflecteixen bé la imatge real, perquè la crisi ha afectat de forma molt diferent les condicions de vida de les persones segons el sexe, l’edat, l’origen o l’estrat social”, explica Teresa Martín, coautora, juntament amb Teresa Castro, Antonio Abellán, Rogelio Pujol i Dolores Puga, de l’informe publicat, Panorama social (Funcas).

Menys habitants i emigració
La crisi ha posat fi a un període de fort creixement de la població. Si entre el 2000 i el 2008 Espanya havia guanyat 5,5 milions d’habitants, a partir d’aquesta data es va alentir el creixement i des del 2012 es va començar a reduir la població perquè es va aturar l’arribada d’immigrants i l’emigració. El 2013 i el 2014 les sortides a l’estranger (immigrants i nacionals) van superar les entrades.

A la cua en fecunditat
La taxa de fecunditat a Espanya ha baixat d’1,44 a 1,32 fills per dona en el període 2008-2014, truncant la recuperació experimentada en la dècada anterior. El retrocés ha estat més intens que en altres països europeus i Espanya se situa ja entre els de menor taxa de fecunditat, i sense gaires perspectives de recuperació. “En temps d’incertesa laboral i econòmica és normal ajornar la decisió de tenir un fill, però la fecunditat repunta després quan arriba la recuperació; però a Espanya la crisi ha estat molt llarga i molt severa, i ha portat una profunda precarització de l’ocupació que es manté, de manera que pot ser que per a moltes parelles la decisió de no tenir fills no sigui temporal sinó definitiva”, indica Martín.

Marxa enrere en la igualtat
A la caiguda de la taxa de fecunditat també ha contribuït, segons Martín, l’abandonament d’algunes polítiques de conciliació i igualtat. Durant la crisi han augmentat les tarifes de les escoles públiques infantils, s’ha ajornat sine die l’ampliació del permís de paternitat, s’han deteriorat les condicions de treball i ha augmentat la durada de les jornades laborals. “Les polítiques d’igualtat són una de les primeres renúncies dels governs i empreses en un context de crisi i això té un efecte negatiu a curt i llarg termini” en les decisions reproductives i ha provocat que moltes dones augmentin la seva càrrega de treball per tenir cura de familiars, diu Martín. La proporció de parelles d’entre 30 i 45 anys amb dos ingressos, que havien crescut fins a representar el 61% el 2007, ha disminuït fins al 54% el 2015. El 2014, només el 6% de les excedències per tenir cura de fills menors de 3 anys sol·licitades les van demanar homes. Només es va transferir part del permís de maternitat al pare en l’1,7% dels casos.

Menys mortalitat, més suïcidis
Abellán explica que, en les crisis, uns indicadors de salut milloren –hi ha menys accidents de trànsit i laborals, baixa el consum de tabac...– i d’altres empitjoren, perquè qui està a l’atur, passa necessitats o és desnonat, pateix estrès i un deteriorament de la salut. La taxa de mortalitat ha continuat disminuint –8,6 defuncions per mil habitants el 2007 i 8,3 en 2013–, però la de suïcidis ha passat del 7,3 al 8,3 per 100.000 habitants i l’augment és especialment visible entre els homes des de 45 fins a 64 anys, franja en què es concentren aturats de llarga durada.

Més anys però amb discapacitat
Malgrat el deteriorament de les condicions de vida, l’esperança de vida –tant en néixer com als 65 anys–, ha continuat a l’alça. Però Abellán remarca que els anys de vida guanyats pels més grans de 65 anys són un temps que es viu en males condicions perquè la reducció de la despesa pública social i sanitària ha minvat tractaments, prestacions i serveis.

Més mares soles
La crisi també ha reforçat tendències ja observades, com ara la reducció del nombre de matrimonis i el retard de l’edat a què es contreuen. Un altre canvi és l’augment dels naixements de mares “soles”: si el 2007 eren el 10% del total, el 2013 ja suposaven el 17,2%.

Mayte Rius
14/03/2016