dissabte, 30 d’abril del 2016

El Trueta serà l´únic hospital provincial de Catalunya sense un laboratori clínic

Dos centres sanitaris de Terrassa comparteixen un potent equipament extern i en mantenen un de petit a cada edifici

L'hospital Josep Trueta de Girona serà l'únic hospital provincial sense un gran laboratori clínic a prop quan acabi el trasllat de l'actual equipament de l'ICS al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt d'aquí a tres setmanes. Tant els hospitals de referència de Tarragona i Lleida -el Joan XXIII i l'Arnau de Vilanova- com els grans centres de Barcelona i l'àrea metropolitana -el de la Vall d'Hebron, el Clínic, l'hospital de Sant Pau o el Germans Trias i Pujol de Badalona- tenen aquest servei dins el mateix edifici assistencial o dins el recinte hospitalari, a uns metres d'on s'atenen els pacients.

En el cas de l'àrea metropolitana sud, hi ha un laboratori clínic amb una gestió única i tres seus, una a l'hospital de Bellvitge, una a l'hospital de Viladecans i una altra per a l'atenció primària al CAP Just Oliveras de l'Hospitalet. S'està treballant en l'ampliació del laboratori de Bellvitge, que assumirà també l'equipament de la primària, però Viladecans mantindrà el seu propi servei, segons expliquen fonts de l'hospital de Bellvitge.

Al Trueta, un cop es posin en marxa les noves instal·lacions del laboratori clínic territorial, que presta servei als hospitals i equips d'atenció primària de l'ICS i l'IAS i a l'hospital de Campdevànol, al centre de referència a Girona s'hi quedarà un equipament de 250 metres quadrats i una quinzena de professionals per analitzar les urgències generades des del propi centre i per les quals cal una resposta ràpida.

Entorn del 90% de les mostres que fins ara es traslladaven al Trueta -la majoria de les extraccions de sang es fan, en realitat, en uns 40 centres d'atenció primària d'arreu de la regió sanitària de Girona- ara viatjaran fins al parc hospitalari de Salt. Allà seran processades en un nou espai de 1.800 metres quadrats que permetrà unir de forma física el del Trueta (1.000 metres quadrats) i el del Santa Caterina (480).

Aquest nou model de laboratori és minoritari entre els grans hospitals catalans, però no excepcional. El sistema és similar al que funciona des de l'any 2008 en dos grans centres sanitaris del Vallès: el Consorci Sanitari de Terrassa i l'Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

Les dues institucions comparteixen un potent laboratori extern, el Centre Analítiques de Terrassa (CatLab), que té la seu central al Parc Logístic de Salut Viladecavalls, i a cada centre es manté un laboratori hospitalari perifèric per a l'analítica urgent i de resposta preferent.

El CatLab, que des del 2012 també integra l'hospital Sant Joan de Déu de Martorell, fa uns 8 milions de determinacions anuals i dóna servei a gairebé un centenar de centres d'extracció de tot el Vallès Occidental i municipis del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i l'Anoia, amb una població de referència de prop d'un milió d'habitants.

Fora de les grans ciutats del país també existeix una altra experiència, la del Consorci del Laboratori Intercomarcal de l'Alt Penedès, l'Anoia i el Garraf, que es va posar en marxa el 2002.

Inclou sis laboratoris, un a Vilafranca del Penedès que actua com a seu central -on es fan les determinacions més costoses de manera unificada- i cinc equipaments bàsics d'urgències i d'hospitalització en centres sanitaris d'Igualada, Sant Pere de Ribes, Sant Joan Despí, Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.

Més espai per a Urgències
Des de l'hospital Trueta remarquen que les noves instal·lacions al parc hospitalari Martí i Julià, en què s'han invertit 2,4 milions d'euros, suposen un salt qualitatiu pel que fa a la feina del laboratori, que guanya modernitat i espai.

A més, la superfície alliberada al Trueta era l'element indispensable per poder ampliar el servei d'urgències de l'hospital, que doblarà l'espai. Aquestes obres començaran un cop s'hagin enllestit els tràmits de licitació.

Fonts del Trueta recorden que el laboratori clínic de l'ICS s'ha traslladat a només tres quilòmetres del centre i que s'ha integrat en un entorn hospitalari, el Parc Martí i Julià, gestionat per l'IAS, una empresa pública amb qui tenen una aliança estratègica des del 2006 i amb qui comparteixen, des de fa quatre anys, equips de direcció, professionals i gestió de serveis.

A més, s'ha reforçat el transport diari de mostres entre el parc hospitalari i el Trueta, passant dels quatre viatges al dia que es feien fins ara, a 18 viatges.

Aquest transport s'aprofitarà també per a altres serveis, com ara Farmàcia, Banc de Sang i de Teixits i Anatomia Patològica, un servei que el gener passat es va unificar a l'edifici del Trueta. També permetrà el trasllat de professionals que hagin d'anar d'un centre a l'altre.

Els sindicats critiquen que marxi del centre de referència i preveuen problemes amb el servei i l'atenció als pacients 


El laboratori clínic regional que fins ara hi havia a l'hospital Josep Trueta de Girona va començar a traslladar-se ahir a les noves instal·lacions del parc hospitalari Martí i Julià de Salt, on entrarà en funcionament el 23 de maig. El cap de servei del laboratori, Xavier Queralt, admetia ahir que és un trasllat «complicat» perquè es tracta de desmuntar tot un laboratori per muntar-lo de nou a un altre indret, com si es tractés d'un «castell» que s'ha d'erigir de nou.

Mentre durin aquests treballs, unes tres setmanes, l'activitat es farà des l'antic laboratori de l'hospital Santa Caterina de Salt, que s'ha reforçat amb personal i maquinària. «Durant aquest temps, queda totalment assegurada la urgència hospitalària i també les proves urgents i les no demorables a nivell de primària», explica Queralt. Per altra banda, s'ha demanat als CAP que redueixin un 75% les analítiques amb caràcter ordinari i de les 1.500 analítiques que el laboratori assumia al dia passaran a ser unes 300 en aquest període d´impàs.

Els sindicats que formen part de la junta de personal del Trueta, però, mantenen que el trasllat és un error, tal com vénen denunciant des de fa temps, i ahir es van concentrar a les portes del centre. Consideren que un hospital de referència no es pot quedar sense laboratori clínic i recorden que aquesta «descentralització» és justament el contrari del que s'està fent a Barcelona, «on tot s'està centralitzant als grans hospital».

Segons Núria Estanyol, delegada de Metges de Catalunya, «al Trueta hi ha espai suficient per buscar un lloc adient per al laboratori però falta voluntat».

El mateix opina la portaveu de CCOO del Trueta, Maria Àngels Rodríguez, el sindicat majoritari a l´hospital. Segons Rodríguez, des de fa més de dos anys que s'han ofert espais alternatius al centre que no s'han tingut en consideració. També lamenta que els responsables polítics de la decisió actualment ja no estiguin al càrrec i adverteix que el trasllat «sortirà car» i «ho pagaran tots els ciutadans».

I és que tots els sindicats alerten d'una pèrdua de qualitat assistencial i del cost del trasllat de les mostres que s'analitzaven al Trueta. «El laboratori que es queda per atendre les urgències només permetrà fer analítiques molt bàsiques; molts dels paràmetres que fan falta s'hauran de mirar des de les instal·lacions de Salt», assenyala Rodríguez, que afegeix que això impedirà per exemple que el facultatiu pugui modificar la medicació després de consultar in situ les analítiques. I això, diuen, es traduirà amb un major temps d'espera pels resultats.

DdG
30/04/2016

divendres, 29 d’abril del 2016

Internet i xarxes, darrere d'1 de cada 4 casos d'assetjament i delictes sexuals a menors

Les víctimes solen ser adolescents amb edats compreses entre els 11 i els 15 anys, tant nois com noies


Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors gironins. La majoria de les víctimes tenen entre 11 i 15 anys. A diferència d'altres trams d'edat, aquests delictes comesos a través de les noves tecnologies afecten gairebé per igual tant a nois com a noies. Els agressors -sovint són homes- aprofiten que la xarxa els permet amagar la seva identitat, i que els joves són vulnerables, per enganyar-los amb un únic objectiu: aconseguir fotos i vídeos on apareguin despullats o amb poca roba. El llistat, però, no s'acaba aquí. Hi ha altres adolescents que veuen com després d'una relació fallida l'exparella els amenaça amb fer córrer les seves fotos íntimes pel ciberespai. Els casos més greus són aquells en què la víctima acaba patint abusos o agressions per part de qui ha conegut a través de xarxes socials. Per això, els Mossos consciencien tant els estudiants com els pares sobre els riscos de les noves tecnologies.

En els dos darrers anys, arreu de les comarques gironines, els mossos han rebut 51 denúncies per delictes contra la llibertat sexual on les víctimes tenien tan sols entre 11 i 15 anys. La llista de casos inclou des de coaccions fins a abusos, passant per tocaments o amenaces. I dins aquest global, ja s'han fet un lloc els delictes relacionats amb les noves tecnologies.

A la demarcació, Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors. Entre el 2014 i el 2015, la policia va rebre divuit denúncies de joves que van patir la part més fosca del ciberespai. I només durant el primer trimestre del 2016, ja n'han entrat cinc casos més.

En tots aquests, la víctima té menys de 18 anys. Però si es posa la lupa al tram d'edat comprès entre els 11 i els 15, aquí és on es concentren el gruix de les denúncies -en concret, setze de les 23 totals. «Estem parlant d'una etapa on els adolescents són més vulnerables, i on els agressors aprofiten per entabanar-los i enganyar-los a través de les noves tecnologies», explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (Urpac), la sotsinspectora Rosa Negre.

Impunitat i invisibilitat
Els agressors, sovint homes, s'aprofiten de la impunitat -i també la invisibilitat-que els donen tant Internet com les xarxes socials. Facebook, Twitter, Skype, Whatsapp, Telegram o d'altres de menys conegudes -com Redtube o Buzzarab- els serveixen de canal per contactar amb les víctimes. Envien missatges als adolescents fent-se passar per un amic seu, a través d'un perfil fals, o bé comencen a xatejar-hi amb l'excusa de fer amistat. Al final, més tard o més d'hora, els demanen fotos o vídeos on els adolescents apareguin despullats o amb poca roba. Després, comencen les amenaces i coaccions.«La gran majoria de casos que ens arriben estan relacionats amb la difusió d'imatges íntimes», explica la sotsinspectora. Però el llistat no es queda aquí. També hi ha joves que, després d'acabar una relació, veuen com l'exparella els amenaça amb fer córrer fotografies compromeses. O casos en què la víctima queda amb aquell qui ha conegut a través de les xarxes i acaba patint un abús o agressió sexual -va passar en set dels 23 denunciats-.

Nois i noies sense distinció
A diferència d'altres trams d'edat, en què les víctimes dels delictes sexuals solen ser noies, les noves tecnologies no fan distincions per sexe. Els il·lícits comesos a través d'internet i les xarxes socials, aquí, afecten gairebé per igual tant els nois com les noies. La sotsinspectora dels mossos tampoc amaga, però, que aquelles denúncies que els hi arriben són només «la punta de l'iceberg». I és que, igual com passa amb altres tipologies delictives, amb aquells relacionats amb les noves tecnologies, hi ha tota una xifra negra que es manté oculta. Al costat del treball per fer aflorar aquests fets, els Mossos d'Esquadra també incideixen en la prevenció. Per això, fan xerrades informatives tant als joves com als seus pares, perquè coneguin que les noves tecnologies també tenen perills.

«D'entrada, s'ha de desconfiar d'aquelles persones a qui es coneix per primer cop a través d'Internet o les xarxes socials; i sobretot, quan s'és víctima d'un delicte, cal denunciar-lo», indica Negre. La sotsinspectora precisa que, per posar-ho en coneixement dels Mossos, apart de trucar al 112 o anar a comissaria, la policia també té un correu electrònic específic: internet.segura@gencat.cat

Fa poc, els Mossos van fer una de les xerrades sobre els riscos d'Internet i les noves tecnologies a l'escola Josep Pallach de Figueres. Per unes hores, els alumnes de 6è-A de primària han canviat la seva rutina habitual i dos agents els consciencien sobre els riscos d'internet i les xarxes socials. Els policies s'ajuden d'un vídeo en què es mostra el cas d'una adolescent, assetjada per un jove que es fa passar per amic seu. Com que la noia té dades de contacte públiques a Facebook i dóna detalls de la seva vida personal, ell aconsegueix saber on viu i per on es mou, fins al punt d'arribar a perseguir-la. Es tracta d'una ficció, però basada en fets reals, amb què la policia pretén advertir els menors i, també, els pares dels perills de la sobreexposició pública a la xarxa i del comportament que adopten alguns pederastes.

ACN/DdG
27/04/2016

dijous, 28 d’abril del 2016

L'alt preu que paguen els cuidadors a jornada completa

Cuidar pares amb demències afecta la salut, l'economia i les relacions personals

La vida d’Àngela Torres va canviar de cop el 9 de març del 2009. Aquell dia va rebre una trucada de la policia a la fàbrica on treballava. La seva mare s’havia perdut. La van trobar de nit en un bar amb un brot d’esquizofrènia. Era dissabte i el dilluns havia de tornar a la feina. Una amiga es va fer càrrec de la mare els primers dies. «Però si no rebia 30 trucades diàries no en rebia cap. «Ángela, la teva mare es fa mal; Ángela, se’n vol anar de casa’...», recorda. Al quart dia va deixar la feina. A partir de llavors s’ha dedicat íntegrament a l’atenció de la seva mare. 24 hores al dia, set dies a la setmana, set anys ja. Una nova vida que l’ha afectat en tots els sentits: des de la salut fins a l’economia, passant per les relacions personals.

A Juana Padilla, la seva mare, li van diagnosticar demència amb cossos de Lewy, que encara es confon amb l’Alzheimer. La malaltia va ser especialment dura el primer any. L’Ángela es va trobar sola, vivint dels estalvis i amb una situació que la va sobrepassar. En aquell període va tenir un intent de suïcidi, va patir una anèmia i arrossega un parell d’hèrnies lumbars i calcificació al maluc dret, entre altres malalties que li vénen de moure la seva mare cada dues hores.

Amb els anys no només la salut se’n va anar ressentint. També les relacions personals. «Fa poc Pablo A. Barredo –director de la Fundación Diario de un Cuidador– ens va demanar a manera de teràpia que expliquéssim com afecta ser cuidador la parella. A mi el gener passat em van dir adéu després de 22 anys, perquè ja era massa», resumeix. La falta de sexe va ser un dels desencadenants de la ruptura. Perquè la seva parella, encara que arribés cansada a casa, tenia el sopar posat i podia desconnectar de la feina. Però l’Ángela, no. «Al llit la meva parella volia gresca i jo estava feta pols. ¿Qui em pregunta com estic jo? ¿Qui cuida del que cuida? Ningú. És un altre preu que hem de pagar», diu.

Ho tornaria a fer
Malgrat el sacrifici constant, assegura que se’n va al llit cada nit amb una gran satisfacció. «Angelita, no em portis a una residència, em deia la meva mare quan estava bé». Així que va complir la seva voluntat. Tampoc hauria tingut alternativa. Les llistes d’espera per a les residències públiques estaven al voltant de l’any i mig i les privades no baixaven de 1.500 euros al mes. Amb els 750 que tenia llavors la seva mare de pensió hauria sigut impossible pagar-ne una. Ara s’ha d’apanyar amb una mica més de 800 euros de pensió materna i 400 d’ajuda a la dependència per exercir de cuidadora. «Als dements ningú els vol, aquesta és la trista realitat. Sense diners no són productius», declara.

L’Àngela es pregunta què passarà quan la seva mare es mori. En aquesta situació es troba Vicent Joan Subirats. L'excuidador, es va haver d’ocupar des del 2007 fins al maig del 2015 de la seva mare, que patia Alzheimer. Fins al 2009, també del seu pare, dependent per problemes cardíacs. «Jo treballava de subaltern a l’Ajuntament de Tarragona. Ho vaig deixar perquè em sortia més econòmic ocupar-me’n jo d’ells», diu. Ara està sense feina i amb un panorama laboral diferent del que va deixar el 2007.

Subirats va ser dels primers a rebre l’ajuda a la dependència. 540 euros per cada pare, a més a més de seguretat social (sense dret a atur). El Partit Popular va rebaixar aquella ajuda un 15% i va anul·lar la cotització. Després de la mort de la mare, va poder aguantar fins al setembre amb els pocs diners que tenia estalviats i amb ajudes de Càritas, Creu Roja i, sobretot, de la família. Ara acaba de començar a cobrar l’atur i està a punt de rebre la renda activa d’inserció.

Subirats va passar els dos primers anys sense sortir de casa. Va canviar de vivenda per la seva mare i es va dedicar per complet a cuidar-ne. Pateix problemes d’esquena com a conseqüència de l’atenció als seus pares. Igual que Ángela Torres, representa els milers de cuidadors que el Govern insisteix a anomenar oficialment cuidadors no professionals.

María G. San Narciso
10/04/2016

dimecres, 27 d’abril del 2016

“El menyspreu que patim és molt dolorós”

Enric Agut, activista contra l’estigma de la salut mental 
LV | Foto: Kim Manresa
 Tinc 50 anys. He passat la vida a Caldes de Montbui. Sóc tècnic industrial especialitzat en robòtica, però als 41 anys vaig deixar de treballar per qüestions de salut: em van diagnosticar psicosi maniacodepressiva. Visc sol. Sóc independentista. No tinc cap coneixement religiós i vull continuar així.

De petit a casa hi havia dies que els plats volaven. El meu pare era un mascle alfa i la meva mare una patidora que explotava sovint. Discutien i dis­cutien.

Com hi va fer front?
Als quinze anys me’n vaig anar de casa. Vaig marxar a Itàlia i vaig estar tres mesos sense tornar. Gràcies a això els meus pares van ser els primers divorciats del meu poble i tot es va anar encarrilant.

Vostè també?
Dels 16 als 20 anys, amb el meu grup d’amics, vaig consumir tota mena de drogues. Primer vam ser heavies i després punks, però vaig continuar estudiant i treballant. Era un politoxicòman de cap de setmana. En aquest ambient vaig conèixer una noia especial.

Se’n va enamorar?
Sí, però ella em va escollir precisament pel motiu pel qual jo ja l’estava deixant: la mala vida. Jo anava a menys i ella anava a més. Amb els anys la relació es va fer insostenible i ens vam separar. Tenia 29 anys, vaig decidir començar una nova vida.

Ja no consumia drogues?
No, tenia una bona feina i em sentia fort, però al cap de pocs mesos vaig començar a trobar-me malament, tenia insomni, irritabilitat, tolerància baixíssima a la frustració, plorava sovint...

Depressió?
Vaig anar al metge de capçalera, recordo que li insistia que jo no estava boig, em passava el que li passa a tothom: no volia que m’identifiquessin amb “el ximple”, perdre la meva identitat.

Va consultar un psiquiatre?
En set anys vaig passar per quatre o cinc, i ho vaig provar tot, des de l’acupuntura fins a la dieta vegetariana. Un altre metge de capçalera em va receptar antidepressius mentre esperava que un psiquiatre de la Seguretat Social em donés una visita que no va arribar mai. En uns mesos vaig patir un episodi greu d’hipomania i vaig acabar ingressat.

En un hospital psiquiàtric?
Sí, i aquell ingrés va ser molt positiu, per fi la meva malaltia tenia nom. Vaig descobrir que pateixo un tipus de trastorn bipolar que no admet antidepressius, i jo n’havia estat prenent set mesos. Aquells fàrmacs em van trencar del tot, em van provocar una angoixa terrible, un patiment psicopatològic que em va portar a intentar saltar pel balcó.

Va millorar?
El tractament va ser lent i llarg, però em vaig anar estabilitzant. No he deixat mai de prendre la medicació i no vaig faltar cap dia a la consulta del psicòleg durant tres anys. Tinc un dolor psicopatològic que és un infern.

Va tornar a treballar?
Sí, en nou mesos vaig tornar a la feina i als estudis, però vaig patir un acomiadament improcedent. El gerent de l’empresa va ser la primera persona que em va discriminar. Després vaig trobar una altra feina en què vaig estar tres anys, però la tensió de la feina em feia sentir malament i havia d’augmentar la medicació. Als 41 anys vaig haver d’abandonar.

Com han estat aquests deu anys?
Estic tranquil, però l’entorn i no sentir-se discriminat és fonamental, i en aquest sentit fa falta una conscienciació social més gran. El menyspreu que patim és molt dolorós.

Expliqui’m en quines circumstàncies s’ha sentit discriminat.
Per descomptat que dues importants companyies asseguradores em van rebutjar i molts coneguts van canviar la seva actitud cap a mi. La majoria de nosaltres tenim capacitat per estudiar, treballar, formar una família i afrontar les mateixes funcions i responsabilitats que qualsevol altra persona, però poca gent ho creu.

Com ocupa el seu temps?
Estic fent la pàgina web del meu avi escriptor, Ferran Canyameres.

Més del 23% de la població catalana de més de 18 anys presentarà al llarg de la seva vida un trastorn de salut mental.
Va ser aquest el motiu que em va portar a participar amb el meu testimoni a l’ Associació Obertament, en la qual col·laboren moltes altres ­persones que com jo lluiten contra l’estigma, però algunes no s’atreveixen a donar la cara públicament.

Temen que la seva vàlua professional es posi en dubte?
Per descomptat, i que el seu testimoni tingui conseqüències laborals; persones que, per exemple, treballen a la universitat, als mitjans de comunicació, que tenen un càrrec de responsabilitat o que estan en procés de selecció, no tenen cap seguretat que si el seu nom apa­regués associat al fet d’haver patit un trastorn de salut mental, la seva carrera no es veuria perjudicada.

Ho entenc.
Quan t’ingressen per motius de salut mental la resposta de l’entorn no és la mateixa que quan ho fan per altre motiu. La gent desapareix, simplement perquè no saben com actuar.

Com actuar?
Sobretot evitant el paternalisme, molts s’atreveixen a donar-te consells en temes que desconeixen. De fet el 29% dels catalans creuen que una de les principals causes de la malaltia mental és la falta d’autodisciplina.

Això deu fer mal.
...I el 17% no donaria cap mena de responsabilitat a persones amb problemes de salut mental; un 34% ni ho sap ni contesta.

Parlar i comprendre
L’associació Obertament, que lluita contra l’estigma de la salut mental, va decidir –amb la implicació del Departament de Salut i de Benestar i Família de la Generalitat, la Fundació La Caixa, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i altres administracions locals– treure un sofà al carrer i passejar-lo per tot Catalunya perquè els vianants s’hi asseguessin a xerrar amb persones que tenen o han tingut algun trastorn de salut mental com és el cas d’ Enric Agut, un més d’aquest 23,7% de catalans de més de 18 anys que patiran al llarg de la seva vida un trastorn de salut mental. El mes de maig vinent Obertament presenta un estudi sobre l’índex d’estigma en la premsa catalana.

Ima Sanchís
25/04/2016

dimarts, 26 d’abril del 2016

La punta de l'iceberg

  • BALANÇ: Augmenta un 12% el nombre de denúncies per agressió sexual i gairebé un 30% per abusos a les comarques gironines
  • REPTE: Els Mossos indiquen que hi ha una xifra negra de situacions silenciades i es treballa perquè les víctimes ho comuniquin
  • MENORS: Han investigat 23 casos vinculats amb noves tecnologies i en què els afectats tenen menys de 17 anys
La cap de la Urpac dels Mossos d'Esquadra a Girona, la sotsinspectora Rosa Negre. Foto: ÒSCAR PINILLA
Ser conscients i conèixer bé les línies vermelles que no s'ha de permetre que es traspassin; aconseguir que els casos d'abusos i d'agressions sexuals no quedin silenciats, sinó que les víctimes ho posin en coneixement de la policia; continuar el procés de maduració d'una societat que digui un no contundent a les relacions de desigualtat; i fer créixer la implicació ciutadana en episodis en què es detectin persones en situació de vulnerabilitat. El cos de Mossos d'Esquadra treballa en la prevenció dels delictes contra la llibertat sexual i, alhora, posa èmfasi a trobar mecanismes que en possibilitin la detecció de casos. La policia intueix que les dades de què es disposa probablement només en són la punta de l'iceberg, i un dels grans reptes és fer-ne aflorar la xifra negra que hi ha al darrere. Tot i així, en els últims anys ha incrementat el nombre de denúncies presentades gràcies, en gran part, als programes d'atenció a les víctimes. A les comarques gironines han augmentat gairebé un 30% les d'abusos sexuals, ja que de 57 el 2014 han passat a 74 el 2015; i el còmput de denúncies per agressió sexual va pujar un 12,70% durant el mateix període –de 63 a 71.

Segons la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (Urpac) dels Mossos a Girona, la sotsinspectora Rosa Negre, el 88% de les víctimes de delictes contra la llibertat sexual tenen menys de 40 anys. Per trams d'edat, en la franja de 0 a 10 anys se'n van denunciar 15 casos el 2014 i 20 el 2015. En la majoria d'aquestes situacions, l'agressor sol formar part de l'entorn de confiança del menor –un parent, un veí o un amic de la família–. I, en alguna ocasió, el succés s'ha donat en espais de socialització, com ara en una activitat extraescolar o de lleure o, fins i tot, en el marc de l'àmbit acadèmic. A la demarcació, però, el nombre de denúncies encara ha ascendit més exponencialment en la franja en què les víctimes tenen d'11 a 15 anys. Hi va haver un salt de 19 demandes el 2014 a 32 aquest any anterior. Aquí hi segueix havent un pes important de l'entorn més immediat de confiança. Apareixen, tot i així, incidències al carrer perquè és una edat en què es comença a ocupar l'espai públic de manera més lliure i autònoma; es nota l'impacte de les noves tecnologies i, en algun cas, s'emmarca en l'oci nocturn, amb la presència de consum d'alcohol.

Pel que fa al tram dels 16 als 20 anys, es van formular 29 denúncies el 2014, i també 29 el 2015. A aquesta edat es continuen detectant fets a la via pública i en el context de la parella, si bé gairebé la meitat tenen lloc en l'oci nocturn. Com que es tracta d'un espai de vulnerabilitat, la sotsinspectora Rosa Negre posa en relleu que, en les xerrades que duen a terme en la Universitat, es tracta aquest tema amb els estudiants. Es recalca que fer uns tocaments dins un pub o en una discoteca sense el consentiment de l'altra persona és un delicte; també ho és excedir-se amb algú que tingui la voluntat anul·lada pels efectes de l'alcohol o d'alguna substància estupefaent; i s'insisteix que les relacions sexuals han de ser consentides del principi al final. Negre, a més, subratlla la importància de la participació ciutadana per evitar possibles riscos. Si es veu una persona a terra, alcoholitzada, és desitjable que s'agafi el control de la situació i se la porti en un lloc segur, fins que s'hagi recuperat.

El gros de denúncies que es va disparar més és en el tram dels 21 als 25 anys, ja que passa de 4 a 19 episodis (en edats superiors, la quantitat és més homogènia). Dels 21 als 25, els escenaris són semblants als dels 16 a 20 anys. Tenen lloc majoritàriament en l'àmbit de la parella, en l'oci nocturn i a la via pública. Negre assenyala que és important “no situar-se davant la seguretat per inèrcia, sinó analitzar les situacions de vulnerabilitat” i adoptar algunes mesures d'autoprotecció, com evitar anar sol en trams foscos i isolats, i vigilar que no ens posin res estrany a la beguda.

Un altre repte és combatre els delictes lligats amb les noves tecnologies. A les comarques gironines, els Mossos van recollir 9 denúncies el 2014, 10 el 2015 i 5 el primer trimestre del 2016. El 40% d'afectats són nois i el 60%, noies. Dels casos que van començar amb un contacte a través d'una pantalla, 8 van acabar amb agressió o abús sexual. La dada més sorprenent, però, és que 23 de les 24 víctimes són menors de 17 anys. Aquests problemes són més freqüents en els joves perquè el ciberespai és el seu espai natural, on es relacionen habitualment per Whatsapp, Twitter, Facebook i Skype. En ocasions, amics, coneguts, la parella o l'exparella passen fotos de la víctima sense el seu permís. I, fora d'aquest cercle, hi ha gent que mira d'aconseguir imatges o vídeos per fer lots de pornografia; i usuaris que pretenen captar víctimes per forçar-les a un contacte físic.

Cal fer pedagogia i un esforç no només policial, sinó dels ciutadans i altres especialistes que en puguin identificar casos, com el sector de l'ensenyament. S'ha d'advocar per relacions més sanes i igualitàries, sense frivolitzar ni minimitzar els episodis. Negre indica que a vegades és una bona notícia que les estadístiques pugin, ja que el que és desitjable és que “cas que passi, es denunciï”. I encara que hagi prescrit, que no es tapi perquè es pot donar la circumstància que l'autor hagi seguit actuant. És cabdal, a més, que les víctimes rebin suport psicològic i que tota la societat prengui consciència del problema.

Espai vulnerable
El 46% d'agressions i abusos a joves de 16 a 30 anys són en horari nocturn a la demarcació de Girona. A tot Catalunya va pujar un 2,26% el nombre de denúncies d'agressions sexuals del 2014 al 2015 (de 665 a 680); i un 7,12% el d'abusos (de 716 a 767).

Òscar Pinilla/ Gisela Pladeveya
25/04/2016

dilluns, 25 d’abril del 2016

No dormir és un premi?

Vivim en una societat molt poc conscienciada de la importància de dormir bé, tant en el nombre d'hores com en la qualitat d'aquestes. La causa d'haver arribat a aquesta situació és múltiple i complexa.

Ull d'una persona privada de son
En primer lloc, des de fa més de cent anys, des que Thomas Edison va il·luminar les nostres vides amb la llum elèctrica, es va començar a gestar la idea que dormir era perdre el temps. En principi podria pensar-se que és així, ja que aparentment no fem res mentre dormim. La medicina s'ha encarregat de demostrar que això és un gran error: “El son és una funció fisiològica fonamental per a la nostra salut”, afirma el Dr. Javier Albares, responsable de recerca de la Clínica del Son Estivill. “Si dormim poc o malament tenim més risc de patir malalties infeccioses, malalties endocrines com ara la diabetis, més risc d'obesitat i sobrepès, i fins i tot més risc de tenir determinats tipus de càncer”, diu. A més, una persona que ha dormit bé és més creativa, menys irritable i compulsiva, menys agressiva, té més empatia i presenta un millor funcionament cognitiu en camps tan importants com la memòria, l'atenció i la concentració. I això no és tot, una persona que no dorm prou presenta un menor rendiment laboral i acadèmic.

En el cas de nens i adolescents el tema adquireix una especial importància. Sabem que un adolescent que dorm set hores té la meitat de capacitat de resoldre un problema matemàtic que un que en dorm nou, que són les que li caldria. Un suspens pot estar demanant més hores de son i no només més hores d'estudi, que és el primer que ens passa pel cap com a remei. La manca d'hores de son està directament relacionada amb el fracàs escolar, la depressió i ansietat infantil, els trastorns del comportament i el consum de drogues i estimulants.

Tenint tot això en compte, sembla increïble que avui en dia continuem menyspreant la importància del son. I encara és més difícil d'entendre com les autoritats sanitàries permeten l'ús freqüent de missatges en els mitjans de comunicació en què es transmet la idea positiva de dormir poc. Missatges com ara “dormir és de covards” o “ja dormiràs quan estiguis mort”, habituals en els nostres mitjans, són similars en termes de salut a dir “fumar és beneficiós per a la salut”. En aquest segon cas ens posaríem les mans al cap i les agències de Salut Pública actuarien amb contundència, però aquí segueixen els perillosos missatges que menyspreen el son.

D'altra banda, en algunes cadenes de televisió s'emeten programes que comencen al voltant de les 22.30 hores (alguns fins i tot finalitzen després de la mitjanit) i que estan adreçats a un públic familiar, en ocasions protagonitzats per concursants o actors infantils i juvenils. Davant d'aquesta oferta molts pares i mares premien (o consenten) que els seus fills i filles puguin romandre davant del televisor, restant valor, de nou, a la importància del son. Les televisions ho saben i per això ho programen, i la publicitat se selecciona pensant en aquest públic objectiu. Però, si un jove el cap de setmana se'n va a dormir dues o tres hores més tard del que ho fa els dies laborables, encara, suposant que aconsegueixi dormir un nombre d'hores suficient allargant el son durant el matí, això portarà a dificultats per agafar el son la nit de diumenge, i a una especial dificultat per aixecar-se el dilluns al matí: “Aquest canvi d'horari setmanal altera els seus ritmes circadiaris interns, de manera semblant al que succeeix en viatges transmeridians (jet lag) o en persones que treballen a torns”, constata la Dra. Trinitat Cambras, professora de la Universitat de Barcelona i experta en cronobiologia. El nostre rellotge biològic té veritables dificultats per adaptar-se a aquests canvis i les conseqüències sobre la salut són encara pitjors en la infància. En definitiva, hi haurà joves que ja comencen la setmana privats de son –cal no oblidar que el son no es recupera– i que són sotmesos a canvis d'horari des d'una edat primerenca, convertint-los en habituals dels efectes d'una mena de jet lag social.

El consell és clar: cal donar a la son tota la importància que té, és necessari augmentar la nostra capacitat de gestionar de forma racional el nostre horari al llarg del dia i al llarg dels diferents dies de la setmana, assolint uns hàbits saludables i augmentant el nostre rendiment. Els horaris d'anar a dormir i aixecar-se han de ser el més regulars possible els set dies de la setmana. El nostre cervell, el nostre rellotge biològic, no entén de feiners i caps de setmana. Només una societat en què es dormi bé serà una societat sana. No dormir no és cap premi.

Dr Jordi Ojeda;
Universitat de Barcelona
22/04/2016

dissabte, 23 d’abril del 2016

El cas Maristes obliga a elaborar un nou protocol contra abusos

  • El cas Maristes obliga a elaborar un nou protocol contra abusos Bassa admet que el sistema d'alerta vigent des del 2012 falla perquè no preveu que l'abusador sigui un professor o educador
  • Un comitè es reunirà trimestralment per fer-ne seguiment

El centre dels Maristes a Sants és investigat per alguns casos d'abusos Foto: JUANMA RAMOS.
Mentre van sortint a la llum suposats antics casos de víctimes d'abusos a dins del ja anomenat cas Maristes, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va assegurar ahir que les administracions treballen perquè no es tornin a repetir. En una compareixença en la comissió d'Ensenyament, la titular d'Afers Socials va explicar que la setmana vinent tindran enllestida la part tècnica d'un nou protocol que incorporarà la figura del professor i l'educador com a possible abusador sexual.

Així, el protocol de detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescents en l'àmbit educatiu, de l'any 2012, que és el que encara està vigent, quedarà substituït. Bassa va reconèixer que aquest mecanisme de detecció i abordatge d'abusos estava pensat perquè des de l'escola es pogués donar el senyal d'alarma quan un infant era víctima d'abusos o maltractaments a la família, però no pas quan l'abusador era precisament un membre de la comunitat educativa. Tot i que no en va avançar gaires detalls, sí que va indicar que el nou mecanisme tindrà en compte també que ho puguin ser professors i educadors, i així es cobriran tant els centres educatius com les activitats en temps de lleure.

La consellera d'Afers Socials va parlar de “protocol bilateral” perquè hi estan treballant sobretot des del seu departament i el d'Ensenyament. Va dir també que s'hi incorporaran les aportacions que provinguin del síndic de greuges, Rafael Ribó, que a finals de març va criticar la “passivitat” de les administracions després de les denúncies sorgides al centre concertat Maristes Sants-les Corts i va reclamar més coordinació institucional davant de l'evidència de mala praxi amb una cadena d'errades.

Tot i admetre la necessitat d'un nou protocol i lamentar els fets alarmants dels últims mesos, Bassa va referir-se a l'enquesta sobre convivència escolar i seguretat a Catalunya que mostra que entre els adolescents es va reduït tres punts entre el 2002 i el 2012 la percepció d'accions negatives. Pel que fa a sistemes d'alerta, va indicar que el Registre Unificat de Maltractaments Infantils (RUMI) ha rebut aquest any 56 notificacions des d'Ensenyament a partir de les quals s'han obert 31 expedients.

També ahir al matí es va aprovar a la reunió de govern la creació d'un comitè interdepartamental de seguiment i coordinació dels mecanismes de prevenció i detecció d'abús sexual o qualsevol altra forma de maltractament. Aquest òrgan es reunirà trimestralment i en formaran part representants d'Ensenyament, Afers Socials, Interior, Justícia i Presidència.

Que cap nen no es guardi cap ‘secret'
La Fundació Juvanteny va presentar ahir el seu projecte per a la detecció de casos d'abusos sexuals. Es tracta del Projecte-Secret, una iniciativa que anima els menors a no guardar secrets, entre els quals hi pot haver casos d'abusos sexuals o físics. La directora de la fundació, Montserrat Juvanteny, va explicar que el projecte pretén desemmascarar casos d'abusos i, en tot cas, prevenir-los. Fins ara la fundació ha fet més de vint tallers amb prop de 200 nens que estan en centres de l'organització, un projecte de treball en grup que s'ha presentat a la Generalitat per si el vol estendre a tot el sistema educatiu. Aquesta fundació va posar en marxa aquest projecte fa dos anys, quan va saltar el cas del pederasta de Castelldans, a les Garrigues, que va ser condemnat a 51 anys de presó per haver abusat i gravat vuit menors que tenia en acollida, derivats de la Fundació Juvanteny. L'entitat, a la vegada, va ser condemnada a indemnitzar amb 204.000 euros set víctimes del pederasta per no haver detectat que l'home abusava dels menors que havien deixat al seu càrrec.

Sònia Pau
20/04/2016

divendres, 22 d’abril del 2016

El Banc dels Aliments ha de comprar més menjar després d´esgotar el Gran Recapte

La necessitat ha sorgit l'últim mes i ara la Fundació crida les entitats benèfiques a organitzar una altra recollida al juny

Al magatzem del Banc dels Aliments de Girona, ahir al matí es treballava en la distribució periòdica de sucs. Marc Martí
Els més de 500.000 quilos de menjar que el Banc dels Aliments de Girona tenia a principis de desembre, després del Gran Recapte, es van esgotar al març i l'entitat ja ha hagut d'utilitzar donacions econòmiques per comprar productes com ara llet, sucre, cereals infantils, ous o salsa de tomàquet. Les necessitats de les entitats benèfiques que treballen al territori, ajudant els col·lectius més desfavorits, fan insuficient la cita solidària anual.

Ara, el Banc dels Aliments fa una crida a aquestes organitzacions locals i comarcals perquè s'impliquin en la campanya «La fam no fa vacances», que la fundació promou per cinquè any consecutiu amb l'objectiu d'ajudar les entitats benèfiques a tornar-se a proveir de menjar.

A diferència del Gran Recapte -que se celebra l'últim cap de setmana de novembre-, el president de la fundació, Frederic Gómez Pardo, va explicar que l'objectiu d'aquesta nova campanya és que cada associació organitzi la recollida en comerços i supermercats de la seva zona geogràfica. «A les que hi vulguin participar, els assignem un supermercat i es queden tot el que recullen», va concretar Gómez Pardo. En canvi, en el Gran Recapte el Banc dels Aliments s'encarrega d'emmagatzemar tot el menjar donat, fins que les entitats a les que subministra el van a buscar per tal de repartir-lo entre els seus usuaris.

Sobretot a la Costa Brava
En aquests moments, la campanya «La fam no fa vacances» està en fase de crida a la participació. Com en les edicions anteriors, l'acció se centrarà a l'entorn de la Costa Brava, tot i que l'any passat es va ampliar a diversos municipis de l'interior de les comarques de Girona -sobretot del Gironès i la Selva interior, a més de llocs com Ribes de Freser i Ripoll. Entre 2014 i 2015, es va passar de 69 establiments adherits en 16 municipis gironins, a 123 comerços de 31 poblacions.

El divendres 3 i el dissabte 4 de juny són les dates de la propera recollida d'aliments. Ara bé, Frederic Gómez Pardo va destacar que, abans, es realitzaran iniciatives particulars com una de Carrefour Marquet, que ha fixat els dies 6 i 7 de maig per recaptar menjar en els seus establiments de les comarques gironines. El president del Banc dels Aliments també va avançar que l'Obra Social de "la Caixa" repetirà, amb tota probabilitat, la iniciativa solidària «Cap nen sense bigoti», centrada en les donacions de llet.

En la darrera edició del Gran Recapte del Banc dels Aliments a Girona es van aplegar 508 tones de menjar, una xifra elevada però inferior a les 550 que la fundació s'havia proposat aconseguir. El president de l'organització va remarcar que ja no els queda res; excepte arròs i llegums, els productes més donats, tot i que la fundació incideix més en oli, llet, farina, llaunes de peix en conserva o menjar infantil.

Frederic Gómez Pardo va assenyalar que el Banc dels Aliments de Girona distribueix cada setmana entre 5.000 i 10.000 quilos de fruita i verdura, donades pels productors agraris de la zona. A aquest repartiment s'hi afegeixen les donacions periòdiques d'embotits, també provinents de donacions fets per productors gironins.

Malgrat això, el president del Banc dels Aliments va ressaltar el fet que, des de fa un mes, han hagut de comprar més aliments per poder satisfer la demanda de les entitats benèfiques.

De fet, el recapte d'estiu es va posar en marxa amb l'objectiu de reomplir les prestatgeries buides, mesos després del Gran Recapte; així com també per guanyar temps fins a l'arribada de la donació de menjar provinent de la Unió Europea, a l'estiu.

Sumant els productes obtinguts a través de totes les vies -el Gran Recapte, la recollida d'estiu, l'aportació europea i les donacions de sucs, fruita, verdura o embotits-, l'any passat el Banc dels Aliments de Girona va repartir més de 3 milions de quilos de menjar. «Vam superar tots els rècors», va afirmar el seu president, Frederic Gómez Pardo.

Pili Turón
21/04/2016

dijous, 21 d’abril del 2016

Si curem la grip amb fàrmacs, per què no la infidelitat?

Brian D. Earp, investigador de les drogues de l’amor al Centre de Bioètica d’Oxford
Colab.LV | Foto: Xavier Cervera
Hi ha drogues que aporten amor: aprenguem a fer-les servir. Els dogmes de dretes són absurds; els d'esquerres, també. La cirurgia estètica o la transsexual no és decisió dels pares. La circumcisió masculina com a norma és tan salvatge com la femenina. Col·laboro amb el Social Trends Institute de Barcelona.

Quina és la droga de l’amor més utilitzada?
L’alcohol sempre s’ha fet servir, i se n’ha abusat, per desinhibir tota mena d’emocions.

D’altres de menys conegudes?
L’MDMA o èxtasi ja el van receptar els terapeutes de parella als vuitanta com a reforçador de relacions matrimonials en crisi.

Per què va caure en desús?
Precisament per la seva eficàcia. Quan es va descobrir, es prenia per diversió fins a convertir-lo en una droga de festa, per la qual cosa va ser marginada per l’autoritat sanitària i inclosa en la llista de substàncies no terapèutiques.

I què?
Doncs que es van retirar els fons per a la recerca i continuem ignorant-ne el potencial, la dosificació, els possibles derivats...

El saber no faria mal a ningú.
La bona notícia és que les autoritats sanitàries dels EUA ara estan descongelant aquesta llista de substàncies marginades.

Ens n’alegrem.
En aquesta llista també hi ha la psilocibina, dels anomenats bolets màgics. Pel que sembla, pot fer reviure records remots i el coneixement mutu. I l’LSD s’estudia avui a Harvard.

Ajudarien a millorar la vida en parella?
El que vaig proposar com a editor de la Revista de de Yale i proposo a Oxford és que investiguem: si curem la grip amb fàrmacs, per què no la infidelitat? Per què no frenem amb nous fàrmacs la tendència a la infidelitat que fa infeliç una parella?

Perquè ningú no mor per un desamor o per unes banyes: fa mal, però ensenya.
Això deien els moralistes que s’oposaven a l’ús d’analgèsics, perquè creien que el patiment enfortia la virtut i, com vostè diu, que el dolor pel desamor ens feia més bones persones.

Hi ha relacions que... val més trencades.
Quantes separacions traumàtiques es podrien evitar i quant patiment dels fills i la família? Per què no reforcem el vincle de parella i evitem ­així que busquin el plaer fora?

Quines altres drogues podrien ajudar les parelles a millorar la relació?
L’oxitocina, per esmentar-ne una de les més conegudes, la segrega el cervell quan és estimulat per les carícies i en l’orgasme, però també quan la mare alleta el nadó. Reforça els vincles emocionals.

L’aplicació deu ser complexa.
En models animals s’ha demostrat que reforcen aquests llaços d’afecte, però en els humans no és tan senzill. Cada persona reacciona a l’oxitocina sintètica de manera diferent.

Quina és la droga d’amor més estudiada?
El problema és que no les hem investigat prou, tot i que podrien millorar enormement les nostres vides. La serotonina és un altre neurotransmissor crucial per a les relacions.

No deu voler medicalitzar més la nostra vida per a lucre de les farmacèutiques?
Si tinguéssim aquestes drogues a la farmàcia, podríem decidir prendre’n o no. I hi ha altres dilemes bioètics analgèsics urgents.

Pensar només pot fer-nos millors.
Ja hi ha drogues que milloren la recuperació de la síndrome d’estrès posttraumàtic després d’un greu accident propi o d’algú estimat: pensa que algú serà millor perquè pateixi més?

Disminuir-ho amb drogues ens privaria de desenvolupar la resiliència creativa.
Això qui la pot desenvolupar, però d’altres ­veuen la seva vida arruïnada per una desgràcia i són incapaços de superar-la. Per què se’ls ha de privar de l’alleujament?

Però parlàvem de drogues per a l’amor.
També evitarien el dolor d’un desamor, el causat per una infidelitat i millorarien la nostra convivència... Què tindrien de dolent?

L’amor galant no existia fins a Petrarca: hi pot haver bon matrimoni sense amor?
Depèn de cada cultura. Encara avui molts no accepten la bioquímica de l’amor, perquè ho consideren un sentiment espiritual més elevat que un simple flux de transmissors neuronals.

La infidelitat també és als gens?
Forma part d’algunes estratègies bioevolutives, per descomptat. Però és perdedora: la indiscutible guanyadora en les nostres cultures més avançades és l’estratègia de la parella estable. Per això, també és natural que investiguem les substàncies que la podrien reforçar. La medicina sovint no és més que una tècnica al servei de determinats prejudicis culturals.

La medicina només és la ciència de curar.
Malaltia o higiene són conceptes culturals. He estudiat la circumcisió masculina als EUA, on és majoritària, al contrari que a Europa, per un prejudici purità del segle XIX. Si es tractés d’estricta higiene, com argumenten, seria més lògica la circumcisió femenina...

... que considerem una barbaritat.
La raó mèdica sovint és només cultural. Avui encara hi ha comunitats religioses, les he documentat, que financen la investigació de fàrmacs per curar l’homosexualitat.

Un altre disbarat.
I després hi ha les criatures i adolescents que decideixen canviar de sexe. L’ètic és esperar que el nen sigui major d’edat i que decideixi llavors si vol canviar de sexe, circumcidar-se o fer-se la cirurgia estètica. Però abans, no.

Que decideixin ells, però no de petits.
Alguns col·lectius m’acusen d’ interioritzar per aconsellar els pares que no decideixin el canvi de sexe pels seus fills: de dogmàtics, n’hi ha per tot arreu.


Qüestió de química
Sis anys: els que necessitaven quan neixien els nostres avantpassats primats per passar a dependre del grup. Fins a aquesta edat, el nadons amb una mama i un papa units per alimentar-los i cuidar-los tenien més possibilitats de créixer, reproduir-se i transmetre els seus gens als fills: els d’algú que també buscava parella ... I així fins a nosaltres. Aquells sis anys de relació estaven garantits per una tempesta bioquímica, generada pel cervell, de drogues que encara ens enamoren i ens mantenen units... Fins que s’acaben. Earp defensa avui les crosses farmacològiques perquè la relació amorosa duri més i millor. Qui no en vulgui que no en prengui, però conèixer-les eixamplarà l’experiència humana... I ens ajudarà a compartir-la.

Lluís Amiguet
19/04/2016

dimecres, 20 d’abril del 2016

Sis dècades dedicades a la salut dels gironins

El Trueta reivindica el seu passat en el 60è aniversari

Estudiants d´infermeria acompanyades d´una de les monges de la comunitat religiosa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Diari de Girona

L'hospital Josep Trueta de Girona llança una campanya per celebrar els seus seixanta anys en funcionament al costat de la ciutadania. El centre, que va obrir les portes el 13 d'abril del 1956, busca seixanta persones nascudes a l'hospital en cada un dels seus anys de vida i convida els gironins a compartir anècdotes, fotografies i testimonis a les xarxes socials.

Seixanta anys després d'obrir les portes per primera vegada, l'hospital Josep Trueta de Girona s'ha convertit en una icona per a la ciutat, amb els quals molts gironins tenen forts vincles emocionals. Per reivindicar la memòria que el lliga a la ciutat i coincidint la data del seu seixantè aniversari, l'hospital va engegar ahir a través del seu perfil de Twitter una campanya a la xarxa per recollir records i testimonis.

El centre ha fet una crida a la ciutadania per trobar una seixantena de persones nascudes al Trueta en cadascun dels anys de funcionament del centre, que va rebre el seu primer pacient el 13 d'abril del 56. Aquestes persones, que es poden posar en contacte amb el centre a través d'un formulari al seu web, participaran en els actes commemoratius de l'efemèride.

A més, la xarxa també és el canal escollit per l'hospital per recuperar fotografies antigues i recollir testimonis de treballadors i extreballadors de l'hospital, a més d´historiadors. L'hospital també convida els gironins a fer servir la xarxa -utilitzant l´etiqueta #60anysTrueta i mencionant @htrueta- per compartir les seves anècdotes i vivències relacionades amb el centre, a més d'enviar-los vídeos amb missatges de felicitació per aquestes sis dècades dedicades a la salut dels gironins en que l'hospital ha canviat molt.

Inaugurat oficialment com a Residencia Sanitaria de Gerona del Seguro Obligatorio de Enfermedad, l'enorme edifici de l'Avinguda de França -el primer que es feia a Girona amb formigó armat i exterior d´obra vista- es va obrir als pacients quan feia sis anys de l'adquisició dels terrenys i després de dos anys d'obres.

Els primers temps, només estaven en funcionament tres de les deu plantes del centre: la cinquena per a cirurgia general, la sisena per a traumatologia i altres especialitats quirúrgiques, i la setena per als parts i la ginecologia. El personal eren 79 persones, entre les quals hi havia 28 metges, 28 infermeres i tres llevadores, mentre que la resta era personal d'ofici i d'administració o subalterns.

Seixanta anys després, el Trueta -que va adoptar el nom del metge al 90, després de dir-se Residència Álvarez de Castro- té una plantilla de prop de 1.500 professionals, que realitzen una mitjana diària de 41 intervencions quirúrgiques, donen 75 altes d'hospitalització, atenen 181 urgències i 935 consultes externes i fan 67 sessions d'hospital de dia. Disposa de 38 serveis assistencials que l'han consolidat com a centre de referència de la Regió Sanitària de Girona.

A. Carmona
15/04/2016