divendres, 24 de juny de 2016

Troben al metro de Barcelona un dels clans de nens carteristes més gran d'Europa

Segons els Mossos d'Esquadra, una de les líders havia agafat set dels nens de la família a Holanda i els havia portat a Barcelona, on robava al metro amb les dues noies grans
Els menors robaven al metro / P. TORDERA
Els Mossos d'Esquadra i la Policia holandesa han detingut els dos caps d'un clan criminal que es dedicava a fer servir nens per robar als metros de tot Europa, entre els quals, el metro de Barcelona. Una de les arrestades és una dona que va agafar set dels nens de la família que vivien en un centre de menors a Holanda i els va portar a Barcelona per convertir-los en carteristes. Segons els Mossos, la dona ja actuava amb les dues noies més grans al metro de Barcelona.

La investigació policial es va iniciar a Amsterdam a mitjans de l'any passat, quan la policia holandesa va detectar menors que es dedicaven a robar i va posar en marxa un dispositiu de vigilància que va demostrar que, efectivament, els menors eren dirigits per adults per cometre els robatoris. Actualment la policia holandesa està investigant quatre grups criminals actius als Països Baixos que estarien utilitzant menors per delinquir i sospiten que podrien ser fins a 300 nens.

La branca barcelonina del clan
Segons els Mossos, la dona detinguda, de 49 anys, havia demanat asil per poder residir a Holanda l'abril de 2014, acompanyada de set menors que va dir que eren els seus fills. La policia holandesa va anar detenint alguns dels nens que actuaven al metro i en va assumir la tutela. Fa mig any, la dona es va emportar sis dels nens a Barcelona.

L'octubre del 2015 es van establir en dos pisos, a Trinitat i Nou Barris. En un dels pisos hi vivia la dona, l'altre home detingut, que era la seva parella i tres nens, mentre que la resta d'infants eren a l'altre immoble amb una de les noies grans, que estava embarassada i ja tenia un nen d'un any. Una de les sospites de la policia holandesa és que dins el clan hi haguessin abusos sexuals.

Segons el cap de Transports dels Mossos, Joaquim Bayarri, els qui robaven al metro de Barcelona "eren la mare i les dues filles grans". Una de les noies acumulava fins a "cinc antecedents per robatoris al metro de Barcelona i tenia una ordre d'allunyament". Els altres nens localitzats eren tan petits que encara no havien entrat a la roda, mentre que els Mossos busquen el setè menor, "un noi d'uns 14 anys que ja no se sap si continua a Barcelona".

Esquivaven els serveis socials assegurant que eren adultes
Els Mossos expliquen que la branca barcelonina del potent clan havia ideat un sistema per poder defugir el control de les autoritats catalanes i que els nens carteristes no acabessin sota la tutela de l'administració, com els havia passat a Holanda: els tres nens més petits no delinquien i les dues noies grans "es feien passar per majors d'edat". D'aquesta manera, si les arrestaven per furt se'n lliuraven "pagant una multa" i esquivaven el fet d'haver d'estar tutelades per la Generalitat

La policia catalana ja ha comprovat que una de les nenes, que estava embarassada i tenia un fill d'un any, en realitat era menor d'edat i la justícia holandesa –que va demanar la col·laboració del jutjat d'instrucció 10 de Barcelona– ja s'ha fet càrrec de tots dos, igual que dels altres nens més petits. Segons Bayarri, l'altra noia, de la qual encara s'ha de determinar l'edat i constava a efectes legals a l'Estat com a major de 18 anys, ha ingressat preventivament a la presó perquè "tenia una ordre d'allunyament del metro i acumulava diversos antecedents per furts".

El cap de Transports dels Mossos assegura que el clan familiar formava part "d'un grup criminal organitzat, amb una enorme mobilitat". Cada vegada que una policia europea els encerclava "marxaven a altres països amb noves identitats". A mitjans de juny, els Mossos van registrar els dos habitatges del clan, on van intervenir diversos mòbils d'última generació, targetes de telefonia de diverses companyies internacionals, càmeres fotogràfiques, discs durs, documentació personal i uns 1.000 euros en efectiu, així com diversa moneda estrangera.

Montse Riart
22/06/2016