dimecres, 28 de desembre del 2011

Què són els maltractaments a la gent gran? Quines formes prèn el maltractament?

Definir els maltractaments és una tasca complexa, atès que la valoració d'un comportament com a abusiu o negligent es basa en conceptes derivats de la cultura, la tradició i els costums, els quals estableixen què és acceptable i què no en les relacions i el comportament, no només entre persones, sinó també amb les estructures de la societat.



Diverses formes de maltractament
Els termes emprats per definir els maltractaments són variats i molt diversos.

Genèricament, es considera que s'ha produït un abús si es fa servir la força o el poder sobre una altra persona. El terme negligència fa referència a la manca o omissió d'atenció a les necessitats bàsiques de les persones, ja sigui de manera activa o passiva. El terme vulneració s'empra en el sentit de violar o perjudicar els drets de les persones.
Les persones grans poden ésser objecte de diversos tipus de maltractaments, els quals s'han classificat en les vuit categories següents:

Aquestes categories no són excloents, per la qual cosa una persona pot patir diversos tipus de maltractament alhora.

1. Abús físic: "L'ús de la força física que provoca ferides, dolor o lesions corporals".
Es pot reconèixer l'abús físic per les marques que deixa, és a dir, hematomes o contusions causats per cops, puntades de peu, empentes, sacsejades, etc. Cremades, pelades pel fet d'haver estat lligat. Fractures d'ossos. També pertanyen a aquesta categoria d'abús les restriccions i els confinaments no pertinents emprant mitjans inadequats, com per exemple lligar una persona sense els mitjans de subjecció recomanats o bé l'ús inadequat de fàrmacs sense control mèdic. Alimentació forçada i qualsevol tipus de càstig físic.

2. Abús psicològic: "Provocar angoixa, pena o estrès mitjançant actes o paraules".
L'abús psicològic es produeix en cas d'agressions verbals repetides (crits o insults), intimidacions o amenaces. També es consideren abús psicològic les accions denigrants que fereixin o atemptin contra l'autoestima i la dignitat de la persona, com per exemple l'aïllament, la privació o la infantilització.

3. Abús sexual: "Qualsevol acte sexual no consentit, la violació, els tocaments i els atemptats contra el pudor, com per exemple l'assetjament i l'elaboració de pornografia. També qualsevol contacte sexual amb una persona gran que no sigui capaç de donar el seu consentiment de manera explícita".

4. Abús econòmic: "L'ús il·legal o indegut de propietats o finances pertanyents a una persona gran. Negar el dret a l'accés i el control dels fons personals. Els fraus, els robatoris o els furts comesos per una persona de confiança de la persona gran. La modificació forçada, enganyosa o sota coerció del testament o altres documents jurídics".
Es pot reconèixer o sospitar que s'està esdevenint un abús d'aquest tipus quan es produeixen pèrdues inexplicables de patrimoni o objectes de valor, o bé quan, de sobte, apareixen desconeguts o familiars molt interessats en una persona gran que disposa de grans quantitats de diners.

5. Negligència: "No atendre les necessitats bàsiques d'una persona gran, com són la salut, l'alimentació, el vestir, la higiene personal i l'habitatge".
Es pot reconèixer o sospitar que s'està esdevenint una negligència si la persona gran va bruta o descuidada; si no rep les atencions mèdiques o els medicaments que necessita; si el seu habitatge no compleix les condicions necessàries d'higiene i salubritat, i, en darrer lloc, si la persona no compleix els seus deures fiduciaris, com pagar el lloguer de l'habitatge o altres factures.
La negligència pot ésser no intencionada o intencionada segons la consciència o el coneixement que en tingui la persona que l'exerceix. També pot ésser activa o bé passiva (omissió), quan es deixa d'actuar o fer el que caldria.

6. Autonegligència: "Quan el comportament d'una persona gran amenaça la seva vida, la seva salut o el seu benestar, com per exemple quan rebutja un habitatge, menjar, rentar- se o vestir-se".
Les persones autonegligents es reconeixen pel fet que han perdut la capacitat de garantir el seu benestar.
Queden excloses del concepte d'autonegligència les actuacions voluntàries d'una persona gran competent que té aquests tipus de comportaments conscientment i per decisió pròpia, encara que sigui per cridar l'atenció. En altres mots, si la persona duu un tipus de vida que pot semblar negligent a la resta, però de la qual és plenament conscient.

7. Abandonament: "Es considera abandonament la deserció completa per part d'una persona que fa de cuidador o responsable".
L'abandonament es reconeix quan una persona que depèn d'altres és deixada en una institució, un lloc públic o el seu domicili sense supervisió ni suport.
Cal evitar la confusió entre el concepte d'abandonament i el de negligència, motivada pel fet que, en un gran nombre de casos, per expressar una situació de descuit o negligència, s'empra l'expressió "està molt abandonat".

8. Vulneració dels drets: "Inclou la pèrdua del dret a la intimitat o la privacitat o les pertinences. La negació del dret a decidir sobre aspectes de la vida privada com casar-se, divorciar-se, rebre visites o relacionar-se amb amics. També inclou forçar l'ingrés de la persona en una residència o institució, a més de desallotjar-la del seu domicili (assetjament immobiliari)".


Totes les formes de maltractament impliquen una vulneració dels drets de les persones grans. Per tant, en aquest apartat només es tenen en compte els aspectes no inclosos en la resta de tipologies que constitueixen un maltractament per se.


Text extret de: "Prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans"
Publicat per la Fundació Viure i Conviure