diumenge, 17 de novembre del 2013

Punts de referència

http://www.puntdereferencia.org
Ahir, parlant amb un amic, m'explicava que forma part d'una entitat que es diu Punt de Referència. Em parlava emocionat de l'encoratjadora tasca que estan realitzant, i m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres. Punt de Referència és una entitat sense ànim de lucre que ofereix acompanyament i suport a col·lectius de joves extutelats que han d'emprendre la seva vida adulta, quan surten dels centres tutelats on fins en aquell moment han viscut. Amb diferents programes ajuden els joves a afavorir la seva plena integració social, la igualtat d'oportunitats i la millora de la qualitat de vida d'aquests joves en risc d'exclusió social, en el seu procés d'emancipació. A mida que el meu amic m'anava explicant totes les accions que duen a terme, m'anava posant a la pell d'aquests nois, que arribats a l'edat dels 18 anys han de prendre el timó de les seves vides.

Quina angoixa sentir-se sol al món i haver de prendre decisions que marcaran de ple el nou camí que un emprèn! En una edat com aquesta és molt necessari, i diria quasi imprescindible, tenir una espatlla on recolzar-se quan el camí es fa feixuc, quan els dubtes t'assalten. És bo tenir algú que t'escolti i que t'aconselli i que passi el que passi estigui disposat a estar al teu costat. Això em va fer reflexionar en com havia estat la meva joventut. Si penso en aquella edat, jo vaig necessitar de referents on emmirallar-me per poder tirar endavant.

En veritat, tots hem tingut referents a les nostres vides! Fins i tot, crec, parlant per experiència pròpia, que n'hem tingut més d'un. Per exemple, jo tenia de referent els meus mestres, com a models a seguir quant a la meva futura vocació de mestra. Però en altres aspectes de la vida, en la part més social i alhora d'altruisme, admirava profundament la meva tieta Gemma, que feia anys que vivia a l'Àfrica, de missionera. Pel que fa als altres valors de la vida, tenia de referents indispensables els meus pares, que sempre, tot i que a vegades no els acabava d'entendre, per la diferència generacional, em semblaven el millor dels models a seguir. Estic totalment convençuda que sense aquests referents, sense aquestes persones a les quals em podia apropar per demanar consell, ho hauria tingut molt més difícil en molts aspectes de la meva vida.

És ben cert que cada persona és com és, i n'hi ha que necessiten més ajuda que altres, però no crec que en aquestes edats ningú estigui preparat per enfrontar-se al món tot sol. Seria injust, partirien en desavantatge en molts aspectes, professionals i personals. A aquests joves ningú els pot tornar la família que els ha mancat, ningú els podrà fer oblidar que han tingut infàncies molt i molt difícils, de vegades terribles, però gent com el meu amic els poden estendre una mà amiga, els poden ajudar a no sentir-se sols en el camí que tot just emprenen.

De solidaritat n'hi ha de molts tipus i totes les variants em semblen molt lloables, però admiro especialment aquesta gent que es preocupa pels que han patit, que es desviu per intentar que aquests joves, que són part dels nostres joves i del nostre futur, puguin realitzar-se en la vida i d'aquesta manera, deixin enrere històries tristes, històries plenes de dolor. Les històries d'èxit que el meu amic m'ha explicat són la mostra que els Punts de Referència són determinants i positius en la vida d'aquests joves.
Molt ànims a tots els que feu possible aquesta iniciativa!

Asha Miró
16/11/13