dimecres, 31 d’octubre del 2012

Previnguem la canalla de l'abús sexual en l'esport

Mike Hartill, sociòleg de l'esport
Tinc 40 anys. Vaig néixer i visc a l'oest d'Anglaterra. Sóc doctor en Sociologia de l'Esport per la Universitat de Hedge Hill. Sóc casat i tinc dos fills, l'Isaac (8) i en Francis (7). Sóc d'esquerres. Sóc ateu. Estimo el rugbi. La criatura de qui han abusat no vol ferir als pares... i calla.

Hi ha tants abusos sexuals en l'esport?
Entre un 5% dels nens i un 10% de les nenes que practiquen entrenaments esportius pateixen abusos sexuals greus. I entre el 15% i el 30% pateix diversos assetjaments, tocaments ...

Tant?
I potser més ... Però encara que n'hi hagués menys casos, l'assumpte exigeix atenció, estudi i prevenció! I en això treballo.

En què treballa?
Col·laboro en un projecte per a la Comissió Europea: "Prevenció de la violència sexual en l'esport".

Sóc pare de nens que s'entrenen regularment, m'he d'alarmar?
No vull alarmar, però sí evitar en el futur abusos com els de Jerry Sandusky, Paul Hickson, Graham James, Torres Baena ...

No n'estic al cas...
Joe Paterno, idolatrat jugador de futbol americà universitari de Pennsilvània, va revelar abusos sexuals comesos deu anys enrere pel seu entrenador, Jerry Sandusky.

I què ha passat?
Sandusky, avui de 68 anys, ha estat condemnat a trenta anys de presó.

I per què Patern no va denunciar abans?
El rector de la universitat el va instar a l'encobriment per no perjudicar la institució. Aquest mateix ressort ha funcionat en casos de violència sexual en institucions religioses.

Hi veu paral·lelismes?
En ambdós àmbits hi ha jerarquia masculina estricta (pocs a dalt manen molt i molts a baix obeeixen) i proximitat corporal.

Em citava altres casos...
L'entrenador de natació Paul Hickson, amb medalles d'or per a Gran Bretanya en Seúl'98, està condemnat per abusar sexualment de nedadores menors d'edat.

Menors de 18 anys.
A Espanya, a partir dels 13 anys, si hi ha consentiment del menor, no hi ha delicte! S'ho haurien de fer mirar, potser...

Quin és el cas de Graham James?
Va abusar d'alguns dels jugadors del seu equip d'hoquei sobre gel al Canadà. La seva condemna va ser lleu, i després va venir a Espanya i va entrenar l'equip infantil de Majadahonda.

Que no és imprudent, això?
Sí: va tornar a Canadà i va reincidir! Torna a estar condemnat. Allà estan indignats...

Em citava abans a Torres Baena...
Entrenador de karate a Gran Canària, ara jutjat per abusos sexuals greus a cinquanta dels nens que entrenava.

Aquest tipus d'abús, és cosa del nostre temps o de sempre?
De sempre, segurament, però en els últims anys es donen millors condicions per vèncer la vergonya de denunciar, com demostra el cas d'Olga Korbut.

Olga Korbut?
Una gimnasta russa guanyadora de medalles d'or en Munic'72: més de trenta anys després d'allò... ha denunciat que el seu entrenador va abusar sexualment d'ella!

És possible que a la Grècia clàssica s'admetés aquesta pràctica?
Sandusky va adduir en defensa seva que establia aquest vincle sexual per eficàcia pedagògica.

Què cínic.
Per al nen que s'entrena en un esport competitiu, el seu entrenador és Déu: pot impulsar-lo o enfonsar-lo. Aquest poder absolut pot aconseguir el silenci del nen.

Hi ha un perfil de nen abusat?
Com més mancat d'afecte familiar, més perill. Com més vergonyós, més difícil que delati. L'abusador el fa sentir còmplice, culpable. Si el nen no vol escandalitzar ni decebre als seus pares, decideix callar.

Què cal fer en aquests casos?
Si pares i fills comentessin aquestes qüestions sense pudors, minimitzarien riscos.

En quins casos hi ha més risc?
Si un adult passa llargues estones amb nens aïllats, com concentracions, entrenaments regulars, dutxes, desplaçaments ...

Aquesta entrevista podria estar excitant a algun abusador?
Qui no vol abusar no ho farà. I el que vol abusar i abusa no és pel que llegeix.

N'hi ha que diuen: "Em va provocar!".
Ho va dir Hickson: "Totes les nedadores volien anar a dormir amb mi". Van ser abusos.

Alguna d'elles va gosar denunciar-lo?
No. Es va saber per casualitat: dues d'elles conversaven l'assumpte ... i un informador policial les va sentir. I va començar a investigar.

Hi ha esports més exposats?
No és tant l'esport com els entrenaments orientats a la competició i en períodes de "imminent èxit": són els més perillosos. I com més jovenet és el entrenat, més risc.

Hi ha símptomes per detectar abusos?
Introversió sobtada, insomni, empitjorament del rendiment escolar, depressió ... També hi ha hagut suïcidis.

Com ajudar el nen abusat?
Escoltant i creient. Amb molt d'afecte i parlant molt amb ell, ajudant-lo a parlar. Uns ho superen millor que altres.

Com prevenir l'abús?
Els pares s'han d'implicar en l'entorn de l'entrenament, fer acte de presència, evitar l'aïllament del nen.

On és la frontera entre carícia i abús?
Hi ha un consens sociocultural que respon a aquesta qüestió.

Hi ha països més abusadors que altres?
Hi ha països on s'airegen més els abusos, com Canadà, Austràlia ... i això és bo. Com més parlem d'això, millor!


A prop i habitual 
La Universitat de Vic té un equip d'investigadors, el Grup de Recerca de l'Esport i l'Activitat Física (GREAC), el primer que estudia a Espanya un assumpte molt espinós i silenciat: el dels assetjaments i abusos sexuals en l'esport. En altres països d'Europa preocupa i s'aborda de front, sense opacitats que afavoreixen els miserables que abusen del seu ascendent sobre els seus pupils. Aquest grup de la Universitat de Vic es reuneix el mes que ve a Berlín amb els millors estudiosos europeus del problema (com Mike Hartill) en el primer congrés europeu sobre "Assetjament i abús sexual en l'esport: més a prop i habitual del que imagines". Tant de bo aquesta Contra servís per evitar encara que fos un  sol cas!

Víctor-M. Amela
30/10/2012
La Vanguardia

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Desxifren gens implicats en diferents tipus d'ictus

Un estudi internacional, en què participa el Vall d'Hebron, constata peculiaritats genètiques en persones que han tingut un accident cerebral

S'obre la porta a millores en prevenció i tractament

Investigadors del laboratori de recerca neurovascular
del VHIR. 
Foto: VHIR.

Un ictus isquèmic té lloc quan la sang deixa d'arribar al cervell a causa de l'oclusió d'una artèria. Tots els casos responen a aquest esquema, però les causes que impedeixen que la sang flueixi fins al cervell no són sempre les mateixes. De fet, fa temps que els metges distingeixen tres causes diferents d'ictus isquèmic, tot i que, un cop s'ha produït, tots els pacients reben el mateix tractament. El que no sabia fins ara la comunitat mèdica és que els pacients que tenen cadascun d'aquests tres tipus d'ictus presenten diferències genètiques clares, cosa que fa pensar que no es tracta d'una mateixa malaltia, sinó de la manifestació de malalties diferents.

Això és el que acaba de descobrir un equip internacional de científics, en què participen investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), després d'estudiar el codi genètic de més de 72.000 persones, entre malalts que han tingut un ictus i persones sanes. L'estudi Metastroke, que acaba ser publicat en la revista The Lancet Neurology, ha identificat clarament polimorfismes (variacions en la seqüència d'un punt determinat de l'ADN) que són comuns en pacients que han tingut el mateix tipus d'ictus i que podrien ajudar a identificar diferents grups de risc.

En el cas de l'anomenat ictus cardioembòlic, els científics han confirmat dos polimorfismes que augmenten el risc de tenir fibril·lació auricular, l'arítmia cardíaca més freqüent que afavoreix la formació de coàguls que poden viatjar per les artèries fins a obturar-les.

Pel que fa a l'ictus aterotrombòtic, en què l'obstrucció de les artèries és causada per l'acumulació de plaques de greix, els investigadors també han identificat un polimorfisme comú en els pacients. Per contra, els científics no han pogut trobar cap mutació relacionada amb el tercer tipus d'ictus, el lacunar, el més comú en pacients hipertensos.

Segons el doctor Joan Montaner, director del laboratori de recerca neurovascular del VHIR, conèixer aquestes diferències genètiques pot servir, a curt termini, per afinar molt més a l'hora de mesurar el risc dels pacients i de fer prevenció. En un futur més llunyà, potser es podran utilitzar fàrmacs dirigits específicament a modular els efectes d'aquests gens.


LA XIFRA


1,8

milions
d'europeus ingressen cada any als hospitals a causa d'un ictus. Demà se celebra el Dia Mundial contra l'Ictus.


Marta Ciércoles
28/10/2012

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Negocis amb compromís social

L'economia solidària resisteix la crisi amb serveis vinculats a la inserció laboral i la venda de productes elaborats en tallers ocupacionals
Els productes de Verdallar provenen de cultius ecològics
i donen feina a col·lectius amb dificultats. 

Foto: Pere Virgili
Aquest cap de setmana se celebra a Barcelona la primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que vol donar visibilitat a una altra manera de fer negocis. "Democràtica, participativa, equitativa, solidària i respectuosa amb les persones, el medi ambient i els territoris", resumeix el manifest de la fira, que afegeix que l'economia solidària prioritza "la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre".

Xavier Palos, secretari de la Xarxa d'Economia Solidària, defensa que el sector no només ofereix aquest fet diferencial: "Donem un valor afegit social, però també qualitat, perquè ens acostem a l'artesania". Palos assegura que l'economia solidària resisteix millor la crisi, amb un manteniment de llocs de treball "impressionant", i remarca que té avantatges interns però també per als consumidors: "La cooperativa de serveis financers Coop57 està deixant milions d'euros, quan des de la banca convencional totes les entitats estan negant crèdits".

De l'electricitat a la verdura
Un altre exemple d'economia solidària és la cooperativa de consum Som Energia, que comercialitza electricitat verda certificada. "Quan se'ns escull, s'estan escollint moltes coses, com una aposta clara per les energies renovables, i no s'està jugant a tenir una línia d'energia bruta i una altra d'energia neta", explica Marc Roselló, president de Som Energia. "A més, com a cooperativa, som diferents de la resta d'empreses, ja que no perseguim el benefici econòmic sinó donar resposta a la necessitat de consum energètic", afegeix. L'electricitat verda certificada és electricitat normal, però la distribuïdora certifica que s'ha produït amb energies renovables una quantitat equivalent a la consumida. Som Energia té plantes fotovoltaiques pròpies que produeixen part de l'energia, i obté certificats d'altres productors fins a cobrir el total. Roselló destaca que, després de fer una aportació inicial de 100 euros, el preu de l'electricitat "és igual que la tarifa regulada, sense cap sobrecost, perquè la voluntat és arribar al màxim de gent possible".

L'economia solidària inclou tot tipus de productes i serveis, de l'electricitat a la verdura. Verdallar és una empresa creada per la Fundació Benallar per vendre productes d'alimentació ecològics alhora que promou la inserció laboral dels que tenen més dificultats. "De moment tenim botiga per internet, però estem preparant un magatzem i esperem tenir una botiga física en el futur, i el repartiment a domicili el fem amb una furgoneta, però també apostem per la mobilitat sostenible i aviat la canviarem per tricicles elèctrics", detalla Ana Royo, directora de la Fundació Benallar.

Com en els altres casos, Royo diu que comprar a Verdallar significa "promoure l'ecologia, una causa social, i també un altre tipus d'economia". Admet que els seus preus són més cars, "però tampoc exagerats", i que, "comparats amb altres empreses que venen productes ecològics, són iguals o més barats".

Auri Garcia Morera 
28/10/2012 

diumenge, 28 d’octubre del 2012

L'Hospital de la Vall d'Hebron fa la primera operació sense talls externs

Equip del Dr Josep R. Armengol
L'Hospital de la Vall d'Hebron ha operat per primera vegada al món dos pacients amb tumors de còlon i estómac entrant per orificis naturals, extraient els tumors i fent sutura contínua des de l'interior, sense bisturí però també sense necessitat de laparoscòpia. Es tracta de la primera aplicació de la tècnica NOTES, que permet que tot el procés es realitzi a l'interior i no sigui necessari obrir el pacient i haver de fer-li una sutura exterior. Gràcies a aquesta nova tècnica el pacient es recupera molt més ràpid i no li queda cap cicatriu. El primer pacient va ser intervingut el juliol del 2011 per un pòlip maligne al còlon i el segon el setembre passat per un tumor submucós a l'estómac.

La tècnica s'ha aplicat per primera vegada al món de manera completa al centre WIDER-Barcelona, que engloba l'Hospital de la Vall d'Hebron, el Vall d'Hebron Institut de Recerca, l'Obra Social La Caixa i la Generalitat.

El cap del servei d'endoscòpia digestiva de la Vall d'Hebron, Josep Ramon Armengol, ha explicat que ara ja es feia servir la tècnica NOTES (cirurgia endoscòpica transluminal per orificis naturals) però de manera híbrida, perquè tot i que sí que s'entrava per orificis naturals, la sutura es feia externament. En canvi, el seu equip ha operat per primera vegada exclusivament amb el sistema NOTES, entrant per orifici natural, extraient el tumor i fent la sutura també internament. A més, a diferència de la laparoscòpia, aquesta tècnica no provoca sagnat dels òrgans propers.

En concret, el juliol del 2011 es va intervenir el primer pacient, el Francisco, de 64 anys, d'un pòlip maligne al còlon dret. La tècnica consisteix a fer la resecció de tota la paret, extreure tot el pòlip i tancar el forat que es provoca amb sutura contínua. A finals de setembre d'aquest any es va realitzar la segona intervenció, al Josep Antoni, un pacient de 72 anys amb un tumor submucós a l'estómac de més de cinc centímetres amb creixement a la cavitat abdominal. En aquest cas, per treure el tumor es va haver de fer un forat intern de set centímetres que es va arreglar amb sutura contínua.

De fet, aquesta és la principal novetat que ha aportat l'equip del doctor Armengol, que ha fet servir la tècnica de sutura contínua 'overstitch', que es realitza amb un instrument que permet tancar les obertures internes amb una cicatrització perfecta sense complicacions i sense necessitat de recórrer a la cirurgia externa.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix evitar cicatrius, menys dolor, menys inflamació, una recuperació més fàcil i menys complicacions. Armengol ha destacat especialment que al pacient no li queden cicatrius després de la intervenció i que la seva recuperació és molt ràpida. Ha dit però que és una tècnica que, tot i que en el futur sí que es podrà generalitzar, actualment només es fa servir per a pacients molt seleccionats i sempre que es tingui la garantia que utilitzant-la se solucionarà completament el seu problema.

La Vall d'Hebron ha fet aquestes intervencions després de cinc anys d'experimentació amb animals al laboratori del VHIR, que els han permès acreditar l'experiència necessària per portar-les a terme sense riscos.

Els dos pacients intervinguts han assegurat durant la roda de premsa que després de l'operació no van notar cap molèstia i es van trobar bé molt ràpid. Han afegit que, actualment, més d'un any després de la intervenció en el cas d'un d'ells, continuen sense haver tingut cap complicació.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Una investigació sobre el Parkinson obre la porta a nous tractaments

 La revista 'Nature' publica la investigació que podria explicar perquè la malaltia dóna depressió o ansietat

Una investigació sobre el Parkinson obre
la porta a nous  tractaments
Científics del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), dirigits pel doctor Juan Carlos Izpisúa, han identificat un esgraó prohibit en la degeneració de les cèl·lules mare neuronals, com a factor clau en la malaltia del Parkinson, en una investigació que publica aquest dimecres en línia la revista 'Nature'. La investigació, feta amb científics de tot el món, obre la porta a noves formes de diagnosticar i tractar la malaltia en un tipus de Parkinson, i podria explicar perquè, a més de disfuncions motores, la malaltia dóna altres manifestacions com la depressió i l'ansietat.

L'estudi de les cèl·lules mare ajuda a entendre com una mutació genètica és responsable de les manifestacions simptomàtiques d'una malaltia i, al mateix temps, aporta noves pistes per a la identificació dels mecanismes cel·lulars que condueixen a alteracions motores.

Mitjançant la reprogramació de cèl·lules de la pell de pacients de Parkinson, que presenten una mutació específica, investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona i del Laboratori d'Expressió Gènica del Salk Institute a Califòrnia, han identificat que el mal en el nucli de les cèl·lules mare neurals juga un paper important durant la malaltia de Parkinson.

Els resultats, publicats en línia a 'Nature', poden conduir a noves formes de diagnosticar i tractar la malaltia. Els científics han descobert una mutació en el gen que produeix l'enzim LRRK2, identificada fins ara com a responsable de casos familiars i esporàdics del Parkinson, i que altera la morfologia de la membrana que rodeja el nucli de les cèl·lules mare neurals.

Aquest mal, en l'arquitectura nuclear, condueix a la destrucció d'aquestes cèl·lules, així com a la seva capacitat per generar noves neurones funcionals, incloent les cèl·lules responsables de produir dopamina. Contrastats els resultats del laboratori amb mostres de cervell postmortem de pacients amb la malaltia van trobar que presentaven la mateixa alteració en la membrana nuclear.

"Aquest descobriment ajuda a explicar perquè la malaltia de Parknison, que tradicionalment s'ha associat a la pèrdua de neurones que produeixen dopamina i alteracions motores, podria presentat a més disfuncions motores, altres manifestacions no motores, com la depressió i l'ansietat", explica Izpisúa.

Encara que els investigadors diuen que encara no saben si aquestes alteracions en la membrana nuclear de cèl·lules mare neurals causen el Parkinson o en són una conseqüència, indiquen que aquest descobriment podria oferir pistes sobre la possibilitat de generar nous enfocaments terapèutics.

ACN
17/10/2012

divendres, 26 d’octubre del 2012

Augmenta la pobresa infantil a Europa


La Comissió Europea ha donat a conèixer recentment l’informe sobre ocupació i situació social del segon trimestre de 2012 que revela que l’atur a Europa ha seguit augmentant fins al màxim històric de 25,3 milions de persones. Quant a les taxes d’atur dels diferents països de la UE, es detecten diferències molt notables. Així, la diferència entre la taxa d’atur més baixa i la més alta de la UE és de més de 20 punts percentuals, els que separen el 4,5% d’atur austríac del 25,1% d’atur registrat a Espanya.
Segons l’informe, un dels aspectes més preocupants és el de l’atur juvenil que, el passat mes de juliol, va arribar al 22,5%. Els joves s’enfronten, a més, a una manca de perspectives que pot abocar-los a l’atur de llarga durada. Per això la Comissió es compromet a publicar, abans on acabi l’any, dues iniciatives:
  • Una proposta de garantia pels joves de trobar feina, continuar la seva educació o seguir un curs de formació dins dels quatre mesos posteriors a la sortida de l’escola.
  • Una proposta de Marc de qualitat per als períodes de pràctiques.
D’altra banda, es detecta que els ingressos bruts de les famílies han disminuït en dos terços entre els anys 2009 i 2011 tot i que, un cop més, amb diferències notables entre països. Els que han patit majors disminucions són Grècia (15,7%), Irlanda (9%) i Xipre, Lituània, Hongria i Espanya (més del 4%). En l’extrem oposat, els països amb sistemes de protecció social i mercats de treball més resistents han seguit augmentant els ingressos globals malgrat la crisi. Aquest és el cas dels països nòrdics, Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia i França. No obstant això, la crisi ha provocat un augment de la pobresa fins i tot en aquests països més sòlids.
En aquestes circumstàncies, l’estudi alerta que el drama de la pobresa infantilestà arribat cada cop a un major nombre de llars. L’informe assenyala com a causa principal la combinació entre la manca d’ingressos per part dels pares i un suport insuficient a les llars amb infants. La quantitat i l’eficàcia de la despesa social dedicada a la infància també varia molt entre els països de la Unió, essent Espanya és un dels països en què aquesta despesa està resultant menys eficaç.
El percentatge de risc de pobresa en infants va des del 10% de Dinamarca i Finlàndia a més del 20% a Espanya, Grècia, Bulgària, Portugal, Itàlia, Romania, entre d’altres.

dijous, 25 d’octubre del 2012

Càritas reuneix prop de 4.000 persones per retre homenatge als voluntaris de Catalunya


Imatge de la taula amb els principals representants
de Càritas Catalunya i Càritas internacional
Foto: ACN
Unes 4.000 persones s'han reunit aquest dissabte a l'edifici del Fòrum per retre homenatge als 9.400 voluntaris de Càritas Catalunya, en un acte presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el president de Càritas Internacional i cardenal arquebisbe de Tegucigalpa (Hondures), Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga. La presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès, ha celebrat que gairebé la meitat dels voluntaris de l'organització han assistit a l'acte d'aquest matí. Borbonès ha assegurat que Càritas continuarà cercant recursos "amb imaginació" per seguir amb la seva tasca d'assistència als més desafavorits, en relació als immobles que ha hagut de vendre darrerament l'entitat. 

Sota el lema de la conferència central, "Els voluntaris de Càritas, portadors d'esperança", el col·lectiu ha volgut subratllar amb aquest acte el seu compromís i dedicació a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, i alhora homenatjar el voluntariat en uns moments en què "necessitem, més que mai, la solidaritat de la societat". Per la seva banda, Rodríguez Madariaga ha indicat que els autèntics cristians es distingeixen precisament per la caritat i per la predisposició a ser solidaris i ajudar els desafavorits, i no per actes com anar a l'església o altres pràctiques religioses. Prèviament, Martínez Sistach ha obert l'acte després d'una pregària conjunta de tots els assistents.

De la mateixa manera que Borbonès, els organitzadors han celebrat la massiva assistènciaa l'acte d'aquest dissabte, que ha desbordat l'auditori principal del Fòrum i ha fet que gairebé un miler de persones hagi hagut de seguir la conferència a través d'altres sales on s'havien habilitat pantalles. En acabar, els participants, provinents de tot Catalunya, han creat un mosaic gegant per "simbolitzar la solidaritat i la força per cohesionar la societat" de Càritas.

Després de dinar al recinte del Fòrum, els participants visitaran el temple de la Sagrada Família i assistiran a una missa. La primera Trobada de Voluntaris de Càritas Catalunyaha estat un èxit, segons Borbonès. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, també hi han participat.

Càritas Diocesana és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària. En el vessant internacional agrupa 162 organitzacions catòliques d'assistència, desenvolupament i servei social. Els treballs humanitaris de Càritas són realitzats sense tenir en compte la confessió, raça, gènere o ètnia dels beneficiaris, sent una de les més àmplies xarxes humanitàries de tot el món.

La missió de Càritas és resultat de la doctrina social de l'Església, centrant les seves activitats en la dignitat de la persona humana. Càritas és una organització dedicada al combat de la pobresa, de l'exclusió, de la intolerància i de la discriminació.

El 1990 Càritas va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el 2012, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.


Redacció 324.cat
20/10/2012

dimecres, 24 d’octubre del 2012

La llet de mares donants ja ha arribat a més de cent nadons

Són la versió actualitzada de les dides. Dones que, mentre alleten els seus nadons, decideixen donar llet materna perquè altres nounats en situació de risc puguin tirar endavant. Des que va entrar en funcionament, ara fa gairebé un any i mig, el banc de llet materna de Catalunya ja ha registrat més de 300 donants i ha recollit un miler de litres de llet, dels quals uns 300 s'han distribuït a diverses unitats de neonatologia catalanes. Gràcies a aquestes dides modernes, un centenar de nadons extremament prematurs o de baix pes (nascuts amb menys de 32 setmanes de gestació o amb menys d'1,5 quilos) que no podien ser alletats per les seves mares han tingut l'oportunitat de gaudir dels beneficis de la llet materna durant els primers dies de vida. 

La llet que arriba al banc és analitzada, pasteuritzada i congelada abans de
ser subministrada a les maternitats que ho sol·liciten 

Foto: Quim Puig
“Gairebé totes les maternitats que tenen unitats de neonatologia han contactat amb nosaltres i, malgrat la crisi econòmica, ens continuen demanant llet quan ho necessiten”, afirma la directora del banc, Gemma Valeta. Els neonatòlegs són els encarregats de prescriure la llet materna als nadons considerats d'alt risc. “És molt important que aquests nens prenguin llet materna durant les primeres hores de vida i, de vegades, les mares encara no en tenen o no en tenen prou, per exemple, en el cas d'un part múltiple”, explica Valeta.

La doctora Marta Camprubí, neonatòloga de l'hospital Sant Joan de Déu, destaca que el principal benefici que aporta la llet materna a aquests nadons tan fràgils és el seu contingut en immunoglobulines, fonamental per al desenvolupament del sistema immunològic. “Les llets artificials estan molt ben formulades, però les immunoglobulines només estan a la llet materna, no es poden fabricar”, insisteix Campubrí.

Un altre avantatge que la llet materna ofereix als nounats d'alt risc és l'aportació de factors de creixement que ajuden al desenvolupament de l'intestí, encara molt immadur en aquests nadons. De fet, diversos estudis han demostrat que la llet materna no només redueix el risc d'infeccions i d'al·lèrgies, sinó també d'una afecció molt greu, l'enterocolitis necrosant, en què el teixit intestinal es necrosa.

“La millor llet per a un nadó sempre serà la de la seva mare”, aclareix la doctora. Però, en el cas de nens molt prematurs, en què les mares no sempre poden alletar durant els primers dies, la llet de donant esdevé un tresor.

El banc català depèn del Banc de Sang i Teixits i recull llet de donants de tot el país. Les dones guarden la llet que s'extreuen en recipients subministrats pel mateix banc i l'emmagatzemen al congelador de casa fins que el banc la recull a domicili.

Un cop al laboratori, tota la llet s'analitza més d'un cop (es descarten totes les unitats on es detecta contaminació per virus i bacteris i les que no arriben a un mínim valor proteic) i es pasteuritza. Segons la directora del banc, el procés de pasteurització només fa perdre el 4% de les propietats de la llet. Ja pasteuritzada, la llet es congela a -80ºC –temperatura que permet més d'un any de conservació– en espera de ser distribuïda.

Tot i que la llet procedent del banc és unes vuit vegades més cara que la llet de fórmula per a prematurs, la doctora Camprubí destaca que, al final, surt a compte. Els beneficis que aporta es tradueixen en menys despesa per als hospitals. “Podem començar a alimentar els prematurs abans. Reduïm els dies d'ingrés i de nutrició parenteral. També baixen força les infeccions i les complicacions.”


-80º
graus centígrads és la temperatura a què es congela la llet materna al banc. Es pot conservar més d'un any.

50
litres de llet d'entre 30
i 40 donants es recullen
cada mes de mitjana. La
donació es manté estable.

Una alternativa eficaç i rendible
Tot i els costos que implica la recollida, el processament i la distribució de la llet materna procedent de donants, l'existència dels bancs de llet suposa un “estalvi important” per a la sanitat. Segons un estudi nord-americà, per cada euro invertit en llet humana, s'estalvien entre 6 i 19 euros derivats de complicacions i de l'estada dels nadons en unitats neonatals. Espanya és encara un dels estats europeus amb menys bancs de llet materna. N'hi ha sis en total, i alguns, a diferència del banc català, que és comunitari, estan ubicats en hospitals i només serveixen pacients ingressats en el mateix centre. De moment, el banc de llet materna de Catalunya només subministra unitats de neonatologia del país, però, segons la directora, estan preparats per atendre demanda de fora.


Marta Ciércoles
22/10/2012

dimarts, 23 d’octubre del 2012

La soledat, la malaltia dels avis d'avui

A Catalunya hi ha 150.000 persones més grans de 65 anys que pateixen aïllament social

La soledat és preocupant quan és imposada, és a dir, quan és no volguda, i s'associa a un increment de problemes de salut, com ara malalties cardiovasculars, depressió i Alzheimer, i al risc de mortalitat. A Catalunya es calcula que unes 250.000 persones més grans de 65 anys viuen soles i, d'aquestes, 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.

L'aïllament afecta, sobretot, les persones de més de 80 anys, que és quan acostuma a coincidir amb problemes de salut i dificultats de mobilitat. Envellir no ha de ser considerat un problema ni una càrrega social, i el repte és garantir que la gent gran mantingui un paper actiu i no sigui relegada a un segon terme.

La soledat té arrels molt complexes: des de la substitució del model de família extensa per un altre en què les diferents generacions ja no viuen sota un mateix sostre, fins als problemes de conciliació o els estereotips negatius vinculats a la vellesa. Amb aquest punt de partida, la fundació Amics de la Gent Gran celebra demà una gala solidària al Gran Teatre del Liceu per sensibilitzar la població sobre una situació que pateixen milers de persones grans a Catalunya, sobretot dones. "Per a mi estar sola és una malaltia", deia l'Antònia, una de les beneficiàries del programa d'acompanyament d'Amics de la Gent Gran. Més de 700 voluntaris atenen 825 persones més grans de 65 anys que pateixen soledat i a les quals visiten un cop a la setmana.

Un quart de segle
Amb el lema "No esteu sols!", la gala té el doble objectiu de captar recursos perquè la fundació, que celebra 25 anys, pugui arribar a cinc noves poblacions de Catalunya i sensibilitzar sobre "les greus condicions de vida de moltes persones grans", explica el gerent de l'associació, Oriol Alzina.


JOAN CODINACH, 88 anys

"Encara no m'he acostumat a viure sol a casa"
Fa 21 anys que és vidu i que viu sol al domicili familiar, a la ronda del Guinardó de Barcelona. Joan Codinach (88 anys) sent l'escalfor familiar, especialment de la filla, el gendre i la néta -també dels cosins que cada diumenge li regalen companyia-, tot i que acostuma a esperar amb delit els divendres. És el dia que rep la visita del Toni, un mestre que fa de voluntari a Amics de la Gent Gran, que li ofereix dues hores de conversa distesa per combatre l'avorriment. "Em ve de gust parlar amb ell i la companyia que em fa", explica Codinach, que a casa rep l'ajuda puntual de la filla i d'una treballadora de la llar per a les tasques domèstiques. Està permanentment controlat gràcies al servei de teleassistència.

Codinach s'expressa amb vehemència i amb sinceritat. "Encara no m'he acostumat a viure sol a casa", explica l'home, que va tenir set germans, tot i que no n'hi ha cap que continuï viu per compartir-hi els anys de vellesa. Enrere queda el trasllat de la família de Manresa a Barcelona, un canvi sacsejat per la Guerra Civil. Malgrat que el pare de Codinach, sastre de professió, no va poder obrir la sastreria com hauria desitjat, la família va fer arrels a la capital. Ell no va seguir els passos del pare: va treballar a la banca i al món empresarial. "El meu germà gran sí que s'hi va dedicar quan va anar a París, però a mi no m'anava això de l'agulla", explica l'ancià, que ara només pretén gaudir de la companyia i distreure's. Li agradaria dedicar més temps a la lectura, però la vista no l'hi permet. Necessita l'ajuda d'una lupa per llegir diaris i els llibres que li criden l'atenció. La vida quotidiana està condicionada per les insuficiències respiratòries -durant 16 hores al dia utilitza una màquina d'oxigen-, fet que no li impedeix sortir de casa cada dia. "Aspiro a mantenir les bones relacions que tinc", afirma Codinach.


ÀNGELA FERNÁNDEZ, 88 anys

"M'he sentit abandonada, ara torno a tenir ganes de viure"
De vegades, quan s'avorreix o se sent sola, l'Àngela es posa un concert de Robbie Williams al DVD. La música i l'energia del xòuman anglès damunt l'escenari l'animen i l'ajuden a "distreure la ment". És una afició que compartia amb la Maria Àngels, la voluntària d'Amics de la Gent Gran que fins fa poc hi anava cada dijous a la tarda a fer-li companyia. Quan feia massa fred per sortir a fer un volt o no tenien ganes de jugar al parxís, es posaven Robbie Williams.

Firmades per Àngela Fernández, les làmines amb relleu que guarneixen les parets del seu pis de Sant Andreu parlen d'una dona activa i amb inquietuds. Fins fa poc encara retallava làmines, però, amb 88 anys, el cos ja no acompanya i només li queda la música o una bona novel·la negra -les que més li agraden- per passar les hores. "Els caps de setmana intento fer coses de la casa per no apoltronar-me a la butaca", admet.

A l'Àngela no li fa por la soledat. Tot i que la indefensió física de la seva edat l'ha fet més poruga -admet-, ja fa més de 27 anys que viu sola, d'ençà que va quedar vídua i hi està força acostumada. De fet, sempre s'ha considerat una persona "independent i, fins i tot, solitària". Però no estava preparada per al que comportaria la mort de la Lenilda, la seva única filla, ara fa dos anys. Gairebé tan dur com perdre-la en mans d'un càncer amb només 51 anys, va ser el cop de soledat que va venir després. "Em vaig sentir molt abandonada. Van passar molts mesos sense que ni em truquessin ni em vinguessin a veure", relata, i confessa que, fins i tot, li va passar pel cap la idea del suïcidi.

El metge de família va decidir que no podia estar sola, i cada matí, entre setmana, ve una cuidadora que l'acompanya a passejar i a fer la compra, i l'ajuda a banyar-se i a fer el dinar. El familiar més directe que li queda és la seva néta Cristina, que viu a Sabadell i amb prou feines la va a veure. Encara avui, la sensació d'abandonament no la deixa dormir bé algunes nits. Diu que mai no es va imaginar arribar així a la vellesa. "A la meva època no era així. S'estava més pels avis", opina.

Un dia va trobar a la bústia un anunci dels Amics de la Gent Gran i va decidir trucar-hi. A més de la companyia de la Maria Àngels, les activitats de l'associació han estat "un estímul per arreglar-se i sortir de casa", admet. "M'han tornat les ganes de viure". El ball de fanalets de Sant Joan, la visita al Zoo, el dinar de Nadal... Són trobades que aprofita sempre que pot, perquè hi troba gent de totes les edats. "Ja sé que sóc una iaia, però no m'agrada estar només amb iaios", bromeja, per justificar la seva aversió als casals d'avis. Diu que la deprimeixen.

Les visites de la Maria Àngels li han servit, fins i tot, per refer el seu armari. La depressió en què es va enfonsar després de la mort de la seva filla li va fer perdre fins a 14 quilos i la voluntària la va acompanyar a comprar roba. "Ja m'he engreixat dos quilos!", apunta, com a prova del canvi en el seu estat d'ànim. I mostra algunes peces del seu nou vestuari, en què els colors han tornat a donar un toc d'alegria.

ODETTE ARAGONÈS, 92 anys

"Sort en tinc dels voluntaris, són la meva segona família"
A la sala d'estar que anys enrere feia de perruqueria, unes fotografies en blanc i negre mostren el perfil d'actriu de cinema que tenia de jove Odette Aragonès. Ella diu que no, però d'on n'hi hagut sempre en raja. Coqueta i manyosa, l'Odette, que havia estat perruquera, continua arreglant-se ella mateixa els cabells. Això la distreu. Amb 92 anys i tot i que la vista ja no l'acompanya, també cus a mà. Activitats que la mantenen ocupada perquè els dies se li fan "massa llargs" tot i que sempre procura "fer alguna cosa". Es lleva a les 7 del matí i en un parell d'hores ja té la casa arreglada. Al migdia dina al casal d'avis i les tardes les passa a casa, mirant la televisió. "Diuen que m'he de quedar al casal i xerrar amb les àvies, però és que m'avorreixo", explica.

En canvi, qui sí que l'entreté és la Carme, la voluntària d'Amics de la Gent Gran que la visita cada dimarts. Xerren, surten a fer un volt i, sobretot, trenca la rutina. "Ens avenim molt. M'explica coses seves i és molt alegre". Al contrari, explica, de les conegudes de la seva edat, "que només parlen de desgràcies". Reconeix que la soledat pesa. "Hi ha moments que em sento sola però faig l'esforç per no estar trista i poso música i canto".

Fa set anys que és vídua i troba molt a faltar el Domènech, el seu marit, a qui va conèixer amb només 15 anys. "Quan trobes un bon company i se te'n va, alguna cosa mor dins teu. Et quedes buida", explica amb un fil de veu. No pot evitar pensar, per exemple, que el Domènech s'ha perdut la manifestació de l'Onze de Setembre. Els diumenges el fill la va a buscar per anar a dinar amb la jove i els néts. "Però tots estan molt ocupats. Si no fos pels Amics de la Gent Gran no podria anar al metge ni enlloc. Han estat una segona família. Sort en tinc d'ells!" Explica que quan ella era jove això ho feia la família. "Potser no hi havia les facilitats que hi ha ara, però els avis es quedaven a casa dels fills i ara van a les residències. Jo sé que hi acabaré perquè no tindré ningú que em cuidi". Però, mentre pugui, vol continuar vivint al seu petit pis de lloguer, el mateix on viu des del 1943, l'any que es va casar. Viu a Barcelona, a tocar de la Boqueria, però el barri no té res a veure amb el de la seva joventut i els propietaris del pis pressionen perquè el deixi. Li han fet mòbing però ella i una altra veïna resisteixen. Reconeix que no es pensava que arribaria als 90 anys, però ara vol fer-ne 100 "per veure la independència de Catalunya", diu. Si ha de fer balanç de la seva vida, conclou que ha estat "molt feliç". "Si pogués, tornaria enrere!", diu l'Odette.

Un nom exòtic que revela els seus orígens francesos i un passat marcat per la guerra, de la qual ja queden pocs testimonis.

L. Bonilla/J. Serra/S. Sánchez
29/09/2012

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Una solució als problemes de pròstata

La TECNOLOGIA LÀSER LMR per al creixement benigne de pròstata i CRIOCIRURGIA per al càncer de pròstata localitzat

El Dr. Gironella -Institut Laser Medical Rent (LMR) és una de les plataformes tecnològiques més importants de Europa i especialista en el tractament de patologies urològiques. Disposa de tots els làsers dels mercat, i és un dels pioners a la realització de les tècniques més modernes per al tractament del creixement benigne de pròstata: fotovaporització, enucleació i caporresecció.

Què és el creixement benigne de la pròstata?
És un engrandiment de la glàndula prostàtica que dificulta la sortida de la orina. Els símptomes són: necessitat d orinar amb freqüència (sobre tot a la nit), goteig postmiccional, disminució de la força miccional o urgència urinària, d entre altres. És una patologia molt comú en els homes a partir dels 50 anys i en molts casos requereix cirurgia.

Què és la tecnologia làser LMR?
La tecnologia Làser LMR ens permet oferir als nostres pacients els làsers més avançats per a la cirurgia benigna de pròstata. Oferim Medicina Personalitzada segons les característiques clíniques de cada pacient i la grandària de la pròstata. L'Institut Làser Medical Rent compta amb el Làser Verd i el Làser de Tuli de tret lateral per a la fotovaporització de les pròstates de grandària petita/mitjana. També tenim el Làser de Tulli de tret frontal per a la enucleació en pròstates grans o molt grans. En resum, fem cirurgia personalitzada i avançada per obtenir els millors resultats.

Què és la criocirurgia?
La criocirurgia és una tecnologia d'última generació per al tractament del càncer de pròstata localitzat. Es basa en el fred extrem i consisteix a congelar el teixit prostàtic sense necessitat d'extirpar l'òrgan danyat. Aquesta tècnica està descrita per les associacions americana i europea d'urologia com una de les opcions per al seu tractament segons les característiques clíniques i histològiques del tumor prostàtic.

Quins avantatges ofereix aquesta tecnologia? 
El primer avantatge és que cada pacient disposa del làser més d'acord a les seves circumstàncies. I entre les avantatges més destacades hi ha la ràpida recuperació del pacient, tornant a la seva activitat normal en pocs dies, l'ingrés hospitalari mínim (12/24 hores), absència de sagnat, i els problemes d'incontinència i d'impotència són gairebé inexistents. En alguns casos, fins i tot, el pacient és donat d'alta el mateix dia de la intervenció, passades unes hores des de la finalització d'aquesta.

Què és l'anàlisi PCA 3?
És una anàlisi genètica que detecta les cèl·lules cancerígenes del càncer de pròstata en orina de manera que és una eina molt útil per a l'estudi del càncer de pròstata evitant en moltes ocasions la biòpsia de pròstata. És una prova senzilla en orina el resultat, a diferència del PSA, no es veu afectat per la grandària de la pròstata ni altres factors, per la qual cosa és un marcador molt específic.

Hi ha cobertura per tot Espanya d'aquestes tecnologies?
Per descomptat. El Làser Medical Rent treballa amb metges, hospitals i clíniques de tot Espanya per atendre tots els pacients que necessiten solucionar aquests problemes amb la tecnologia làser LMR i la criocirurgia. Oferim, als nostres pacients, la tecnologia més avançada per tractar els seus problemes urològics. Des seva centraleta podran ser informats i remesos als especialistes de la seva província.


Dr Gironella-Institut Laser Medical Rent
900 102 378
GIRONA-BARCELONA-SARAGOSSA
La Vanguardia

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Estrès, una "epidèmia" que ja afecta un de cada tres europeus.

El 30% dels treballadors europeus pateix estrès laboral, el que té un cost econòmic de 20.000 milions d'euros i fa que sigui considerat com una «epidèmia del segle XXI».Aquest és una de les dades de l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, aportats avui per la presidenta de la Societat Castellana de Medicina i Seguretat del Treball i presidenta del XIV Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina i Seguretat del Treball i III Congrés Internacional de Prevenció de Riscos Laborals, Benilde Serrano.

Benilde Serrano va explicar que aquest tipus de trastorns d'origen psicosocial i laboral, relacionat fonamentalment amb l'estrès, té un cost econòmic de 20.000 milions d'euros als sistemes sanitaris, ja que afecta a quaranta milions de treballadors europeus. En comparació amb altres països, Espanya té aquesta assignatura pendent, ha ressaltat Serrano, qui s'ha referit a la importància que té formar metges i empreses per fer un diagnòstic precoç d'aquest problema.

A més, va continuar, es va agreujant per la crisi econòmica, la incertesa laboral i els horaris, «que van alterant la conducta dels treballadors». Encara que és difícil de diagnosticar, perquè es donen casos en què es simula, cal la conscienciació per tallar com més aviat, ha dit Serrano, que ha afegit que només el 26% de les empreses europees han tractat aquest tema i a Espanya no s'arriba a aquest percentatge.

Les recomanacions per prevenir l'estrès laboral són establir una bona organització del treball, que els comandaments s'impliquin i que s'implanti la prevenció. El president de la Societat Espanyola de Medicina i Seguretat del Treball, Pedro González de Castro, ha mostrat el seu convenciment que «en època de crisi és quan cal dir alt i clar que l'estalvi està en la prevenció i el cost en la no prevenció».

El Congrés, el segon que acull el recentment estrenat Palau de Congressos de Toledo, se celebrarà fins divendres vinent amb la previsió de presentar unes 100 comunicacions.


EFE/DdG
18/10/2012
Diari de Girona

dissabte, 20 d’octubre del 2012

L'amic invisible

Mentre que el sector públic està en fallida, els ciutadans amplien els mecanismes de solidaritat tot i les dificultats

"Si vols fer bé aquest reportatge, vés-te'n a la fleca del teu barri. Segur que hi trobaràs algun cas de solidaritat individual i silenciosa, però molt efectiva". El director de comunicació de la Creu Roja, Óscar Velasco, està convençut que, en realitat, les organitzacions d'ajuda humanitària com la seva només tutelen una part dels mecanismes de què se serveix la societat contra la crisi. "Al carrer, allà hi ha les millors experiències", conclou. Amics invisibles que ajuden.

En Velasco té raó. "Dues vegades per setmana hi ha una senyora que deixa el pa pagat i una veïna ve a buscar-lo", explica la Lluïsa, dependenta d'una fleca del carrer Ausiàs March, a l'Eixample de Barcelona. "Et pago la barra, em diu; i jo ja sé què he de fer. Aquí es queda fins que ve l'altra senyora. Em sembla -afegeix la Lluïsa- que ho està passant fatal perquè té nens".

Una barra de pa. Una família que paga la part de la beca de menjador que no pot acabar de pagar una altra, un majorista d'hortalisses de Mercabarna que lliura 1.200 quilos de patates al Banc dels Aliments i que no vol saber res de cap mena de notorietat pública...

El 2007, en el declivi dels anys de l'exuberància econòmica, tot el país estava convençut que el sentit del bé comú havia desaparegut. Tanmateix, passats cinc anys consecutius de cataclismes econòmics, de pèrdua de llocs de feina i de fallida del sector públic, s'evidencia que la percepció que aquells valors s'havien extingit no coincidia amb la realitat. Almenys, no del tot.

La darrera entrega de l'enquesta d'hàbits de vida de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, ​​els resultats de la qual es van conèixer la setmana passada, confirma aquesta idea: la xarxa d'ajuda propera, familiars, veïns, amics i coneguts segueix funcionant encara amb alguns canvis respecte a l'anterior mostra de l'enquesta datada el 2006. Mentrestant, el sector públic perd pes com a via d'auxili davant l'adversitat. Si fa sis anys era poc significatiu, ara encara ho és més.

Els resultats d'aquest sondeig descriu la fortalesa decreixent de l'associacionisme, específicament a la regió metropolitana de Barcelona, ​​amb l'excepció de les organitzacions de solidaritat, les no governamentals i ecologistes, que tenen exactament la mateixa quota (un 6,7% dels enquestats en la regió metropolitana) que fa sis anys.

El nombre de ciutadans que asseguren estar vinculats a alguna associació disminueix en termes globals, però és especialment rellevant comprovar com l'afiliació a partits polítics i organitzacions sindicals ha caigut (del 8,3% al 6,2%) i ara ja se situa per sota les organitzacions no governamentals.

Però en realitat el gruix de la xarxa invisible, els donants silenciosos, apareixen sobretot en un altre lloc d'aquesta mateixa enquesta: més del 90% dels ciutadans sondejats assegura disposar de familiars o coneguts propers als de recórrer quan alguna cosa falla.

El 92% podria recórrer aquests recursos en cas de patir una malaltia o un problema afectiu, i un 91% troba ajuda en aquesta xarxa en cas de patir problemes econòmics. D'ells només un 2,9% va en primera instància al sector públic. Fa sis anys, en l'anterior enquesta sumava el 5,6%.

En Sergio Porcel, director del sondeig, considera poc rellevant l'evolució de les dades comparats amb el 2006, però no obstant això crida l'atenció sobre l'escassa confiança cap al públic que expressen dues dades. "La fe dels ciutadans cap al seu entorn familiar és potser el resultat de la debilitat del sector públic", adverteix. I subratlla que, en plena crisi, aquesta fe "té com a conseqüència la precarització de determinats sectors que han de compartir els seus recursos". En Porcel assenyala en aquest sentit als pensionistes que ara, sovint, sustenten a les seves famílies.

En Sebastià Sarasa, sociòleg de la Universitat Pompeu Fabra, especialitzat en assumptes relacionats amb la pobresa i que també ha participat en el comitè científic de l'enquesta, llança la qüestió central d'aquest debat: "La pregunta és si aquesta xarxa informal, familiar, veïnal i voluntària és suficient i, per exemple, l'experiència dels Estats Units ens diu que no ho és. No ho és perquè potser és suficient per a determinats col·lectius, però no és igualitària. No totes les persones i totes les famílies disposen d'una xarxa que les aculli. De manera que sí, potser ajuda a alguns, però els que no tenen aquest suport pateixen molt més ". Per en Sarasa, la solidaritat individual és un èxit, però no una garantia.

Jaume V. Aroca
19/10/2012