dimarts, 22 de desembre del 2015

"Si vols fer riure Déu , explica-li els teus plans"

John Rutter, director i compositor de música coral
Tinc 70 anys i em sento de 27. De Londres, visc a la ciutat universitària de Cambridge. La meva dona és violista. Tenim dos fills, un va morir. Sóc un liberal idealista, la meva simpatia està amb el feble. La música ajunta la gent i la política la separa. Sense espiritualitat seríem cossos sense ànima. Sóc anglicà.

La música és un valor essencial de la comunitat, i quan dic essencial ho dic amb tot el pes de la paraula.

Sí, de comunitats humanes, d’ocells, de grills...
La música crea harmonia. Hi ha un component de misteri com hi és en la religió. Per a molts músics és una forma de pregària.

En la religió anglicana es canta.
Jo el que li dic a la gent és que sigui humil: l’home no ho és tot. Creu que alguns teòrics s’enfadarien amb mi per dir això?

Jo no m’enfadaria.
Jo no vull que es perdi la religió, però tampoc no vull que oprimeixi. I tot això que li explico és present en la meva música.

Mister Christmas creu en Jesucrist?
Ha, ha, ha... M’encanta el Nadal; en aquesta època quan era petit assajàvem intensament al cor i recordo que en la representació jo volia fer de Sant Josep, però no vaig passar mai de ser l’hostaler que els va rebutjar.

No sé com consolar-lo.
Em consola que en aquestes dates, per uns quants dies, no sentim parlar dels polítics i tinguem l’oportunitat de veure com podria ser el món quan ens concentrem en la família (en un temps en què les famílies tendeixen a trencar-se) i a agrair l’amistat. El Nadal simbolitza l’oportunitat de tornar a començar. Després tot torna a ser com abans.

Creu que el relat del naixement és històric?
Sí, per molt que certs passatges de l’Evangeli semblin un conte. La seva història ens parla de gent ordinària i oprimida que obre la porta als miracles. De tota manera, l’important no és tant si és una història veritable, sinó si és inspiradora.

Com la música.
Exacte, l’important d’una simfonia de Beethoven és que ens inspira. No importa d’on ve sinó on ens porta.

Recorda algun Nadal especial?
Tenia dotze anys i em van donar el paper principal en una òpera infantil. Va ser l’última obra en la qual vaig tenir veu de soprano, en sis mesos la vaig perdre. Va ser el meu últim moment de glòria.

Quines coses essencials ha comprès?
Clixés, ha, ha, ha..., però els subscric. Un de fonamental: Obtens de la vida el que dónes.

També hi ha regals inesperats...
Has d’intentar deixar una cosa positiva darrere teu, és molt trist veure gent amb talent que ha estat vençuda per la mandra. No s’obté res sense molt d’esforç i molta feina, i això és especialment cert en la música.

I quin és el premi?
Intenta deixar un món millor del que vas trobar.

Això és pretendre molt.
En l’intent hi ha el premi. A mi el que em funciona és triar una cosa negativa i intentar canviar-la, un objectiu de la meva mida. Si vols canviar el món comença pel més pròxim. Li explicaré les coses que lamento de la meva vida.

Endavant.
M’hauria encantat passar més temps amb els meus fills i m’atreveixo a aconsellar als joves que abans de tenir fills s’assegurin que poden passar temps amb ells.

A vostè se li va morir un fill.
En Christopher va morir als 19 anys d’un accident. Tenia tota la vida per davant. Va passar fa catorze anys, encara que sovint sembla que va ser ahir. La ferida no s’acaba de tancar mai, però pots viure amb això. Una experiència així et dóna una perspectiva diferent sobre el món.

Quina perspectiva?
Al Regne Unit hi ha moltíssims memorials de guerra i cementiris plens de làpides que recorden joves com en Christopher. No m’havia adonat mai que eren allà fins que ell va morir, llavors vaig prendre consciència que cada nom escrit en aquests memorials era el d’algú que va ser estimat com el nostre fill.

Vostè va escriure una obra de gran format dedicada al seu fill, Mass of the children.
Dos anys després de la seva mort. No volia escriure un rèquiem. Vaig voler mostrar un món lluminós en el qual apareixien elements que eren especials per al meu fill. Vaig fer servir els himnes que cantaven al matí i a la nit a la seva escola. Un obre l’obra i l’altre la tanca. Dos records feliços.

Què ha buscat vostè a la vida?
Subscric aquesta frase que diu: “Si vols fer riure Déu, explica-li els teus plans”. Som jugadors de la vida, ens toquen unes cartes determinades amb les quals hem de jugar, jo sóc conscient que entre elles hi havia certs dons musicals, intel·lectuals, socials, i amb tot plegat he intentat fer-ho el millor que he sabut.

La seva música sona en celebracions de la corona britànica...
Sí, però no és elitista. Intento arribar a un gran públic, gent que tingui la música al cor encara que no tingui una educació musical, però això no vol dir ser menys exigent o més fàcil o senzill.

Senzill és tot el que és veritablement gran.
He intentat portar l’accessibilitat del pop, que té un gran públic, sobretot entre els joves, a la música clàssica. Però jo sóc un compositor de clàssica, i sempre s’ha de ser sincer, això és indispensable, és el punt de partida: compondre allò en què un creu.

Ha viscut algun miracle?
Ha, ha, ha, la música és el meu miracle diari.


Harmonia
És el compositor de música coral viu més interpretat del món, insisteix a assenyalar que quan cantem junts estem en harmonia. Li agrada compondre nadales i en té una producció enorme. Cada any protagonitza i dirigeix a Londres concerts nadalencs que són molt populars, la qual cosa no li impedeix fer-se amb l'aristocràcia, és d'aquells personatges que tothom estima. Va compondre per encàrrec el tema This is the day, que es va interpretar al casament de príncep Guillem i Caterina i la seva música sona en celebracions de la corona. Va celebrar el seu aniversari dirigint els cors de l'Orfeó Català interpretant les seves obres al Palau de la Música, i la seva música tornarà a interpretar-s'hi en el Concert de Sant Esteve.

Ima Sanchís
21/12/2015