L’ONU convida els homes a implicar-se més a casa
Ells s’han d’alliberar de la visió estreta de la masculinitat, diu l’estudi de les Nacions Unides
"Break free”. Sense esmentar la mítica cançó de Queen però utilitzant aquesta expressió d’alliberament i llibertat, el primer informe sobre l’estat de la paternitat al món presentat fa dues setmanes a les Nacions Unides advoca perquè els homes trenquin les estretes parets entre les quals s’ha construït el concepte de què significa ser homes i ser pares. El canvi social més important del segle XXI, se subratlla, és que ells passin a tenir un rol actiu o més actiu al món de la cura dels fills, de la llar, dels altres.
A tot el món. L’organització Mencare, autora de l’informe presentat per l’ONU, ha fet campanyes en diversos països del món per animar els homes a implicar-se més en la cura dels fills i ressaltar els beneficis que això reporta a tota la societat. Aquests cartells recullen les campanyes fetes a Letònia, Sud-àfrica, Ruanda i Turquia. Les seves activitats i iniciatives es desenvolupen en 30 països. L’informe va ser presentat per Chelsea Clinton a l’ONU.
Chelsea Clinton va ser l’encarregada de presentar a les Nacions Unides l’informe State of the World’s Fathers (L’estat dels pares del món), elaborat a partir de centenars d’estudis amb les dades disponibles a 30 països sobre desigualtat de gènere en l’àmbit de la cura dels fills i de la llar, de la feina no remunerada. Però en aquesta ocasió la novetat és que són ells i no les dones els protagonistes d’una anàlisi encaminada a subratllar el que es perden els homes, i el món en general, si no es trenquen de debò els rols de gènere que regeixen a tot el planeta, encara que les diferències variïn segons els països.
Una paternitat activa, indica l’informe, impacta en els nens de manera semblant a la implicació de les mares, es vincula amb un desenvolupament cognitiu més gran i més bons resultats a l’escola, més bona salut mental dels petits, i índexs més baixos de delinqüència en els nois. Estudis en diversos països mostren també que una interacció més gran dels pares és important per desenvolupar empatia i les habilitats socials de nens i nenes. La dedicació dels homes a la família fa que els nens acceptin la igualtat de gènere i que les nenes tinguin més sentit de l’autonomia i l’empoderament.
Els pares que donen un sentit profund a la relació amb els seus fills asseguren que aquesta és la font de felicitat i benestar més important de la seva vida. Impacta així, sempre segons aquest llarg treball, en la seva salut mental i física. Aquesta implicació dels pares està creixent a les zones amb més desenvolupament econòmic, però el denominador comú és que si elles són el 40% de la força laboral general, en canvi continuen fent entre el doble i deu vegades més de les tasques domèstiques i de cura. A cap país del món no hi ha una distribució equitativa entre homes i dones de la feina no remunerada. I una de les principals causes d’aquest desequilibri és la falta de polítiques públiques.
L’informe, per tant, destaca que els homes necessiten ajuda, missatges que els animin a implicar-se i polítiques que ho facin possible. Els pares importen i és una prioritat global urgent, s’indica. Importen no perquè siguin homes i això suposi una aportació única i intransferible en el desenvolupament dels petits, sinó perquè aquests necessiten que els cuidin, els calmin, els alimentin i això no ve donat per la identitat sexual ni per la biologia. Si és possible, dos són millor que un. Està demostrat, segons els estudis que s’esmenten, que tots i totes tenen la mateixa capacitat per fer-ho.
L’informe recull una visió general del món indicant que als països amb rendes mitjanes i altes hi ha hagut avenços importants. Però els obstacles que es detecten són universals. La pobresa i la inestabilitat econòmica normalment signifiquen que ells hagin d’invertir més temps i esforç centrant-se en el seu rol de proveïdors econòmics.
L’emigració per causes laborals ha fet que molts homes s’hagin separat de les seves famílies, com passa a les zones del món amb conflictes bèl·lics.
A més d’aquestes causes de fort impacte, les normes de gènere tradicionals continuen vigents i ser un pare plenament implicat en les atencions suposa fer front a comportaments profundament arrelats. Algunes dones senten que la llar és el lloc on exerceixen cert poder i control, i són reticents a cedir-lo. Es continua pensant erròniament, segons indica l’informe, que els rols definits per la biologia són diferents. I tots i totes alberguen sospites profundes sobre la capacitat dels homes com a cuidadors. Això es tradueix en reticències a oferir suport i en moltes ocasions es reprimeixen les seves habilitats.
En aquest sentit, es considera que explicitar els nombrosos beneficis d’una paternitat profunda i un augment en la implicació en l’assistència de la llar requereix transformar la paternitat en una institució, amb les mesures socials, econòmiques i polítiques que això comporta. L’informe dut a terme per Mencare –una campanya que vincula diverses oenagés, entre les quals Save the Children, amb el suport de l’ONU– no se centra a analitzar les parelles heterosexuals, sinó que es refereix a tota mena de paternitats: biològiques, adoptives, legals, en una relació amb una parella del mateix sexe...
En aquesta petició perquè les institucions s’impliquin, destaca sobretot l’aposta per facilitar la baixa dels homes quan neixen els seus fills. És una de les vies per fomentar –sempre amb els drets laborals garantits– una implicació més gran en la vida dels petits. Si la baixa per maternitat és avui pràcticament universal, la paternal és possible en 92 països, tot i que en la meitat d’aquests és menor a tres setmanes. Per això se’n considera fonamental una d’específica per a ells, intransferible i pagada.
“Aquest camí pot ser clau per animar un nombre més alt d’homes a acollir-s’hi, un camí per implicar-se a casa i aconseguir l’equitat en el repartiment de la feina no remunerada”. Són ells l’objecte d’anàlisi, però és evident que aquesta revolució pendent és fonamental per a les dones, perquè la càrrega que arrosseguen de la feina no remunerada impacta en tots els aspectes de la seva vida: educació, ocupació, riquesa, independència, vulnerabilitat, estrès. Que la dona pugui tenir més marge per fer servir el seu temps beneficiarà les relacions de parella, assenyala també l’informe, i per tant serà positiu per als fills.
Si les dones participessin en el mercat de treball com ho fan els homes, als Estats Units el PIB creixeria el 5%, un 9% en el cas del Japó o un 34% a Egipte. Cal trencar, per tant, la falsa creença, s’assenyala, que ells necessiten més que elles anar a treballar fora de casa. És una estereotipada construcció social quan el que cal és mirar conjuntament els dos àmbits perquè tots dos es complementen i són necessaris per a l’economia.
“Els pares importen”. Quan els fills són petits, joves i també adults. Normalment ells s’impliquen en la part més satisfactòria de l’atenció als fills –els jocs– i són un motor important de desenvolupament. Però no és l’únic paper que poden tenir.
Les relacions familiars són complexes i dinàmiques, uns poden compensar les mancances dels altres, poden equilibrar-se l’un a l’altre. Després de 16 informes seguits analitzant la maternitat al món, per fi arriba el primer sobre els pares.
Cristina Sen
13/07/2015
