diumenge, 16 d’octubre del 2011

"Més enllà de l'oli d'oliva"

La nova dieta mediterrània reivindica ritmes pausats a la cuina i socialització a taula.

Parlar de dietes sol provocar en l'oient una seqüència d'imatges relacionades amb aprimar, verdures i carns a la planxa, regades amb molta aigua. És una associació lògica, sobretot si es té en compte que l'obesitat en un dels problemes de salut pública més importants del país. No obstant això, l'oient pot anar més enllà i vincular la paraula dieta amb règims alimentaris específics per a persones amb la tensió alta, el colesterol disparat o problemes cardiovasculars. En aquest senzill joc d'associació d'idees, el terme dieta mediterrània té moltes possibilitats de ser esmentat dels primers. Però, cap de les opcions esmentades serien vàlides en l'antiga Grècia, on parlar de dieta era sinònim no només d'una taula amb productes de la terra, sinó de menjar en família i, sobretot, d'exercici físic. Perquè dieta era molts més que oli, fruita, pa i un got de vi. Per als grecs era un règim de vida.

I és aquesta idea la que ara, segles i segles després, es vol recuperar. Experts internacionals en nombroses disciplines, des nutrició fins antropologia i utilitzant com a base els estudis científics (que són molts) que avalen les propietats saludables de la dieta mediterrània, han elaborat una nova piràmide sobre aquest concepte, que va més enllà de la mera descripció de els nutrients recomanats per millorar la salut, sinó que integren indicacions de tipus social i cultural.

Perquè, com explica la ministra d'Agricultura, Rosa Aguilar, la dieta mediterrània és molt més, és una manera de ser, d'entendre la vida, de afrontar-la.

Així, per iniciativa de la Fundació Dieta Mediterrània, la nova piràmide parla de dedicar temps a la preparació dels aliments per fer-ne una activitat relaxada i agradable en què puguin participar els integrants de la família. També de la necessitat de socialització, que no és altra cosa que mirar més enllà de l'aspecte nutricional de la taula mediterrània. Cal recuperar la convivència que proporcionen els àpats familiars i d'amics. 'Seure al voltant de la taula proporciona sentit de comunitat', expliquen des de la Fundació.
 
El nou esquema recorda que els millors aliments són els de temporada, frescos i poc processats. I aquestes característiques solen tenir els productes tradicionals i locals el que, a més, és més respectuós amb el medi ambient per 'la senzilla raó que cal menys carburant per al seu transport', assenyala del doctor Lluís Serra-Majem, president de l'esmentada entitat.

I, ssens dubte, l'activitat física, concepte que amb el temps s'ha anat perdent en la pràctica i que l'absència ha disparat els problemes d'obesitat.

Aquestes aparents obvietats conformen la base de la dieta mediterrània. 'En teoria, tots coneixem aquests hàbits, però pocs ho practiquen', assenyala el doctor Serra-Majem, que recorda com aquest llegat saludable heretat dels nostres ancestres està cada dia perdent adhesions, sobretot, en l'arc mediterrani.

Just un any després que la dieta mediterrània fos declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, la piràmide inclou noves recomanacions alimentàries, per reforçar els seus ja demostrats beneficis per a la salut (prevenció de malalties cardiovasculars, obesitat, alzheimer, depressió, i fins i tot, asma bronquial).

Com a elements imprescindibles en els àpats principals no han de faltar els cereals (una o dues persones) en forma de pa, pasta o arròs, preferentment integrals, les verdures, que haurien d'estar presents en el menjar i en el sopar i les fruites (una o dues peces per menjar). Per beure, aigua (entre 1,5 i 2 litres al dia), que pot ser completada amb infusions d'herbes i vins baixos en greix i sal. Cada dia, a més, s'haurien de consumir unes dues racions de productes lactis (preferiblement iogurt i formatges baixos en greixos).

Per cuinar, imprescindible, l'oli d'oliva (una cullerada tant per cuinar com per amanir), principal font de greix, com a novetat s'inclouen en el panell espècies, herbes, cebes i alls com a elements substitutius de la sal.
 Un grapat d'olives i fruits secs poden ser un excel · lent aperitiu.

Pel que fa al vi i la cervesa, sí, però amb moderació (una copa les dones, dos dels homes) encara que aquesta recomanació no apareix a la piràmide en formar part de l'arc mediterrani països musulmans.

Encara més moderat ha de ser el consum de proteïnes d'origen animal. Per això els llegums puguin estar presents en la taula tres vegades a la setmana, igual que les patates (millor bullides). I d'origen animal, escollir peix (dues o més persones), carn magra (2) i ou (2-4). La carn vermella i els embotits perden presència si són de baixa qualitat: una dues racions a la setmana.


Celeste López
14/10/2011
Font: La Vanguardia