Cada dia hi ha més
empreses que es
plantegen la seva
responsabilitat social.
Si bé les empreses es creen
per obtenir beneficis econòmics,
els ingressos provenen de
les persones i entitats de tot tipus
(privades o públiques) que
formen la societat. Sembla de
justícia, per tant, que una part
dels beneficis reverteixin en la
mateixa. Cada dia n’hi ha més
que s’ho plantegen, però el
nombre de les que realment exerceixen
aquesta responsabilitat
social encara és molt per sota
del que hauria de ser.
Tradicionalment, la col·laboració
entre empreses i entitats
socials s’ha basat en una relació
donant–beneficiari: una empresa
donava uns diners o uns
productes a una entitat i aquesta
els utilitzava per les seves activitats... i l’any següent tornava per
demanar-ne més. Aquesta és
una relació molt útil i còmoda,
però no m’atreviria a dir-ne realment
col·laboració puix que no
es genera cap valor real de l’intercanvi
entre les dues parts.
Molt probablement, una carta
d’agraïment, una menció a la
memòria i poc més.
Més tard apareix a redós de
les grans empreses el voluntariat
corporatiu, on es fomentava des
de l’empresa que els seus treballadors
actius i jubilats col·laboressin
amb entitats de voluntariat
i assignaven alguns recursos
per a facilitar-ho.
Amb les administracions passava
tres quarts del mateix: les
subvencions públiques proporcionaven
la base del funcionament
de les entitats socials, i el
pressupost s’acabava de cobrir
amb les donacions d’empreses i
particulars. Es valorava l’acció
social per sobre de tot i no es tenia
en compte la viabilitat econòmica
dels projectes que s’endegaven.
Tota aquesta «pau social» es
trencà en poc temps amb l’arribada
de la crisi econòmica, la
baixada (o pèrdua) de beneficis
de les empreses i les retallades
de pressupostos de les administracions
... amb la paradoxa que
apareixen nous col·lectius que
s’apropen a les entitats socials
demanant ajuda i les desborda
en haver de cobrir més necessitats
amb menys recursos.
I què han hagut de fer les entitats
socials per seguir desenvolupant
la seva tasca? Ni més ni
menys que cercar nous recursos
materials i econòmics a base d’imaginació
i ganes de tirar endavant.
En alguns casos s’han utilitzat
noves tecnologies com les
aplicacions de mòbil per fer microdonacions,
alguns projectes
s’han finançat amb micromecenatge
(el famós «crowfunding»),
hi ha entitats que han canviat
l’activitat de jardineria al servei
d’ajuntaments per horts ecològics,
però també en altres casos
s’ha optat per innovar establint
aliances a mig/llarg termini entre
entitats del mateix o altres
sectors i també amb empreses.
Un dels aspectes importants a
destacar d’aquestes aliances és
el fet que es transforma la relació
tradicional entre donant i
beneficiari, intrínsecament asimètrica,
en una relació entre socis
iguals, molt més rica i que
genera valor a totes les parts que
estan compromeses en tirar endavant
el projecte comú. A casa
nostra en tenim uns quants exemples.
Per aprendre d’aquests projectes
d’èxit i difondre’ls, fa uns
dies la Federació Catalana de
Voluntariat Social va organitzar
una nova Jornada Voluntariat i
Empresa sota el títol INNOVA
COL.LABORANT. Els projectes
que es van presentar són un reflex
de la bona feina que tant entitats
com empreses realitzen a
les comarques de Girona, sovint
poc coneguda però molt interessant.
Ara en farem cinc cèntims
de cada un.
El primer que es va presentar
és el d’Eurofirms Fundació. Fidel
al seu lema “Obrim portes,
donem oportunitats, renovem
vides”, l’empresa de selecció de
personal i treball temporal a la
que està vinculada la fundació
recull a les seves delegacions
ofertes de feina específiques per
a persones amb discapacitats i
manté una borsa de treball específica
per persones amb
aquestes característiques. Per altra
banda, assessora a persones
amb discapacitat en la redacció
de currículums i en la preparació
d’entrevistes de treball. Fruit
d’aquesta feina, des de l’any
2007 a l’actualitat ha inserit en el
món laboral prop de 350 persones
amb discapacitat. Dues entitats
socials formen part important
del patronat de la fundació.
Després es va presentar el
projecte Bolsos con Alma fruit
de l’aliança entre una empresa
privada (Alma Teas & Herbal Infusions)
i tres centres especials
de treball d’entitats agrupats en
el Clúster Èxit (una altra forma
de col·laboració). En aquest projecte,
els sacs on arriben les primeres matèries
que l’empresa
gironina Alma compra per fer
les seves infusions es converteixen
en complements de moda
de disseny únic que es venen a
través d’internet i botigues seleccionades.
Durant els primers
mesos del projecte, s’han generat
sis llocs de treball estables i
s’han obtingut beneficis que
s’han destinat a projectes socials.
El tercer projecte presentat va
ser el Oncotrail una cursa a peu
de 100 km per equips, fruit de la
col·laboració entre la Fundació
Oncolliga Girona i dos clubs esportius:
el Club Atlètic Palafrugell
i l’Agrupació Excursionista
de Palafrugell, que es fan càrrec
de la direcció tècnica del projecte.
També hi col·laboren la Creu
Roja, Protecció Civil, la ADF de
la zona i diverses empreses patrocinadores.
Els diners provinents
de la inscripció dels equips
es dedica íntegrament a millorar
les instal·lacions hospitalàries
on reben tractament els
malats de càncer. L’any 2013 es
van recollir prop de 60.000 €,
que es van destinar als hospitals
de Palamós, Santa Caterina, Josep
Trueta, Campdevànol i Figueres.
Per altra banda la Federació
Catalana de Voluntariat social va
anunciar una gran trobada entre
empreses i entitats socials que
es farà a Barcelona el proper 20
d’octubre, on hi estan també
convidats administracions, patronals
i sindicats. Aquesta trobada,
anomenada Marketplace,
arriba enguany a la segona edició
i té coma objectiu reunir entitats
socials, empreses amb polítiques
actives de responsabilitat
social, centres especials de
treball i plataformes de promoció
de la responsabilitat social
per compartir experiències, potencial
la col·laboració i promoure
nous models de partenariat.
Innovar en l’establiment d’aliances
estratègiques entre el
món de les entitats socials i el
món empresarial, sense oblidar
les administracions, convertint
relacions donant – beneficiari
en un pacte entre socis és un
dels factors d’èxit en la consolidació
dels projectes socials.
Xavier Ribas
05/06/14
