Llegim poc els clàssics... i tan necessaris com són! Sumits com estem al brogit diari, immersos a l'allau de notícies d'actualitat, prenyades de la corrupció, no sabem prendre distància i assentar-nos en l'experiència i saviesa, pregonada pels nostres savis antecessors de milers i milers d'anys enrere. La humanitat ha avançat molt en coneixements científics i tècnics. Dominem el mètode i les màquines, però som quasi analfabets en el coneixement de nosaltres mateixos, a treure experiència de projectes fallits, humanament dissortats, a dominar els anhels desaforats dels nostres instints que perverteixen els sentiments més nobles.
Si llegíssim, meditéssim i encarnéssim, dia a dia, les ensenyances dels clàssics, no cauríem en la temptació de la corrupció i ens blindaríem contra els que la practiquen. Descobriríem que hi ha persones perverses que transformen les veritats en mentides. Que la seva acurada i culta dialèctica no la posen al servei de la veritat i de les institucions que diuen servir, sinó que se'n serveixen, en benefici propi.
Un clar exemple d'aquests savis mentiders el trobem a la Grècia antiga amb el sofista Protàgores (490-420 aC),que dominava l'art de la retòrica i es dedicava a impartir conferències i classes privades, per les quals cobrava enormes emoluments. Es va autoproclamar i promoure com a gran defensor de la virtut, assegurant als qui l'escoltaven que tornaríem a casa seva millors persones i millors ciutadans. Relativista furibund, afirmava que és l'home el centre i mesura de la realitat. Aquest axioma li permetia relativitzar i donar la volta a qualsevol altre coneixement o prèdica a favor del be comú.
La fortuna acumulada per Protàgores el va fer un dels homes més rics del cementiri, però tanmateix, mai va passar el llindar de la mediocritat. Aquest mercenari de l'ètica va merèixer la reprovació de tots els grans de la seva època i també dels posteriors que a la fi sentiren llàstima per ell. No hi ha, encara avui, en la nostra vida social, empresarial, política i fins i tot religiosa, molts mentiders, professionals de la paraula com Protàgores?
Pilar Rahola, abans de les seves vacances d'estiu, ens deia a través de 8Tv i de la seva columna a La Vanguardia que ella sempre en aquests dies de relaxament, defugia de les notícies i de la literatura actual, per endinsar-se en llibres clàssics que com a mínim tinguessin 2.000 anys d'antiguitat. Estimulat per aquest exemple, des de la meva modesta columna, proposo la lectura dels Proverbis jueus que, a través de la Bíblia, ens traslladen a la saviesa de l'antic Egipte i ens fans reflexionar sobre la corrupció, en els negocis, en la política i en totes les institucions. Heus aquí un aperitiu, per si us obre la gana de més lectura clàssica. Tant de bo sigui així!
- Qui sembra iniquitat conrea desventura i el fruit de les seves fatigues s'evapora (22,8).
- El còmplice del lladre s'odia a si mateix, perquè escolta la maledicció i no la denúncia (29,24).
- Sobre el corrupte vindrà la ruïna de forma imprevista i en un instant quedarà destrossat sense remei (6,15).
- Els projectes dels justos són l'equitat, però els plans dels corruptes són el frau (12,5).
- El pa del frau és dolç per a l'home, però tanmateix, la boca s'omple de grava (20,17).
- Evita els diners fàcils, no corris al darrere seu, aparta't i passa lluny d'ells (4,15).
- La justícia eleva una nació, però la corrupció és la decadència dels pobles (14, 34).
Bon profit!
Pere Reixach
09/08/14
