dilluns, 3 de setembre del 2012

La síndrome i el sarcasme


La crisi fa caure en picat el percentatge dels que es deprimeixen per haver de tornar a la feina

En un país amb gairebé sis milions d'aturats i on més de la meitat de la població s'ha quedat a casa a l'agost resulta un sarcasme dir que un té la síndrome postvacances. L'enquesta que cada any Randstad divulga per aquestes dates posa de manifest que el 53,3% dels espanyols s'incorpora el seu lloc de treball amb normalitat i augmenten en catorze punts percentuals respecte al 2011 els que tornen de vacances sense cap problema. En qualsevol cas, que més del 46% asseguri que pateix ansietat o depressió per tornar a treballar, malgrat la crisi descomunal en la qual es troba Espanya, no deixa de ser una demostració d'immaduresa de bona part de la població. 

La feina ha deixat de ser un dret per convertir-se en una sort, així que sentir-se trist, irritable o insomne després de quatre setmanes de no fer brot no és una síndrome, sinó un luxe. És més, seria recomanable que els ciutadans amb aquestes sensacions no les verbalitzin per no ofendre tants ciutadans que no poden experimentar res semblant després d'haver engrossit les llistes de l'atur.

Ronald Reagan, que era més llest que intel·ligent, va dir en una ocasió que "recessió és quan el teu veí es queda sense feina i depressió quan t'hi quedes tu". Sovint aquells que disposem d'un lloc de treball i un salari cada final de mes no som conscients de la nostra fortuna. Però quan la vida fa un tomb i ens deixa indefensos a la cua dels aturats passem a entendre de cop i volta la felicitat que suposa llevar-se cada dia sabent que ens esperen a l'oficina o a la fàbrica. Aquests terapeutes que recepten sense problemes ansiolítics als que els costa reintegrar-se a l'àmbit laboral quan arriba setembre podrien recomanar als seus pacients que passin una estona per l'oficina de l'Inem i que a la cua d'aturats parlin amb la gent i escoltin les seves angoixes. Segur que se'ls passarà l'ansietat, se'ls calmarà l'ànim i se'ls dispararà la motivació. 

El setembre té mala fama a la ficció i a la realitat, així que resulta un mes temut per molts. També s'atribueix al novè mes del calendari julià un augment de divorcis, després de la convivència continuada durant les vacances, encara que les estadístiques també parlen de descens de separacions en aquest període a causa de la crisi. No deixa de ser curiós que fins i tot Woody Allen anomenés amb el nom d'aquest mes l'únic drama que va filmar per al cinema. Setembre, de la qual es compleixen vint-i-cinc anys, és una tragèdia més pròpia del suec Ingmar Bergman que del realitzador de Manhattan.

Ningú no s'ha d'avergonyir d'haver pogut gaudir d'uns dies de vacances, però sí cal sentir certa vergonya si ens sentim desmotivats en tornar a treballar. Lev Tolstoi va escriure que la condició essencial de la felicitat de l'ésser humà és la feina. Així que, si us sentiu dissortats, deixeu-vos de terapeutes i llegiu Guerra i pau.

Màrius Carol
03/09/2012