Lluitem contra el càncer i per millorar la vida de les persones afectades.

Entrevista a Carme Vidal Pedreny; Gerent d'AECC-Catalunya Contra el Càncer Girona.

Quina és la missió fundacional d’AECC-Catalunya contra el Càncer?

La nostra missió és lluitar contra el càncer, liderant l’esforç de la societat espanyola per disminuir l'impacte causat per aquesta malaltia i millorar la vida de les persones.

Quins són els projectes i serveis que du a terme l’entitat a les comarques gironines?

Des d'AECC-Catalunya contra el Càncer duem a terme serveis adreçats als malalts de càncer i la seva família: actes i postulacions per recaptar fons, voluntariat i atenció psicològica, tant a la nostra la seu com als hospitals de Blanes, Figueres i Santa Caterina. Els nostres valors són: ajuda, unitat, transparència, professionalitat, independència i dinamisme.

En quins municipis té activitat?

L’AECC-Catalunya contra el Càncer de Girona té activitat a diferents localitats de la província de Girona; són les nostres juntes locals dirigides per una presidenta. a l’alt Empordà, estem presents a Bàscara, Fortià, Figueres, l'armentera, L'Escala, Llançà, Portbou i vilafant. al Baix Empordà, a Calonge, Empuriabrava, Jafre, Palafrugell, Palamós, Sant Antoni de Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'aro i Torroella de montgrí. a la Cerdanya, a Alp. A la Garrotxa, a Besalú i Santa Pau. Al Gironès, a Amer, Bescanó, Celrà, Girona, Llagostera, Sant Gregori i Vilablareix. al Pla de l’Estany, a Banyoles i Serinyà. al Ripollès, a Ogassa i Ripoll. Finalment, a La Selva, a Blanes, Breda, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Hostalric, Lloret de mar, Maçanet de la Selva, Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Tossa de mar, Vidreres i Vilobí d'Onyar.

Quins són els recursos humans i materials de què disposa l’entitat al nostre territori?

Els recursos humans de què disposa l’entitat per atendre els seus usuaris són: Psicòlegs clínics, Psicòloga de prevenció, Logopeda, Fisioterapeuta, voluntaris assistencials, voluntaris socials, Coordinador de voluntariat a domicili, Coordinador de voluntariat hospitalari. Per dur a terme la seva tasca compten amb el suport institucional de presidenta, vicepresidenta, Comitè executiu, presidentes locals, gerent, relacions institucionals i actes, comptable, administració, així com el suport econòmic dels socis benefactors.

Quin és el rol dels voluntaris dins AECC - Catalunya contra el Càncer? En quins projectes intervenen?

Tenim dos tipus de voluntariat: a)El que està present als hospitals i domicilis donant suport directe a les persones malaltes de càncer i a les seves famílies, i b) el voluntariat administratiu i de prevenció, que ens ajuden en les tasques d’organització del dia a dia i en les campanyes de missatges de salut a la població en general. Els voluntaris hospitalaris van cada matí als Hospitals Trueta, Santa Caterina, Hospital de Figueres i Hospital de Blanes, així comals sociosanitaris de Lloret de mar i de Figueres.

Quina part dels vostres voluntaris són joves? Tenen programes específics per a joves ?

actualment s’ha rejovenit força el perfil del nostre voluntariat. Al menys un20% d’ells són persones de menys de 30 anys. Tenim un conveni amb la UdG, amb el seu servei de cooperació, on formem estudiants coma Joves Promotors de Salut. Fan campanyes de prevenció contra el càncer a la població en general.

Què demanen als seus voluntaris?

Sobretot compromís. L’AECC Catalunya contra el Càncer forma i fa cursos a les persones que volen ser voluntàries, per tant, demanem que es comprometin almenys durant dos anys en la nostra missió.

On s’han d’adreçar les persones que vulguin fer voluntariat a AECC?

Les persones que volen ser voluntàries tenen diverses opcions: adreçar-se a la nostra seu central, al c/ albareda 3-5 baixos (Girona- Edifici Fòrum) o a les seus locals, trucar al nostre telèfon 972201306 o bé enviar un correu electrònic a pepi.soto@aecc.es 

Xavier Ribas

30/05/13

Diari de Girona

Menjarem insectes per combatre la fam la món

Si haguéssim de fer una llista amb les menges més suculentes de la nostra cultura gastronòmica cap de nosaltres renunciaria a citar la caldereta de llagosta, l’arròs amb llamàntol, el pollastre amb escamarlans, els cargols (o caragols) a la llauna.

Sempre m’he preguntat quina sensació devia tenir el primer congènere que es va cruspir una d’aquestes bestioles crustàcies de fesomia monstruosa o aspecte bavejant. Sempre m’he preguntat això i sempre m’he respost que el primer que ho va fer devia passar molta gana per gosar acostar-se a les pinces d’un bou de mar o tenir la pensada d’obrir un eriçó de mar, o garoina, per xuclar-ne l’incomparable gust de mar. Podria mencionar el pop o el calamar, éssers igualment repulsius.

Ara ens diuen des de la FAO que, com ja fan en altres racons del món, haurem de menjar formigues, cucs, escarabats, etcètera, per tal que hi hagi prou teca disponible. Estic segur que si convé ho farem. Si no és per ganes, serà per gana.

Segons les dades d'aquests profetes de l'apocalipsi gastronòmic, al 2030 caldrà alimentar 9.000 milions de boques al conjunt del planeta i, com que l'expansió agrícola no és sostenible, cal buscar fórmules imaginatives. 

Posats a imaginar, però, no costa gaire adonar-se que en el moment precís en què decidíssim incorporar aquest tipus de suposades suculències exòtiques a la nostra taula, automàticament se'n dispararia el preu per omplir les butxaques fondes dels de sempre. Actualment 79 milions de tones d'aliments de persones no tenen prou recursos per fer tres àpats al dis, i alhora, 89 milions de tones d'aliments van a parar a les escombraries cada any. Mentre no resolem això, els insectes quedaran per als paladars excèntrics dels qui mai no passen gana.

Xevi Sala

26/05/13

Presència

El Punt Avui

La infantilització en persones grans és "el major dels maltractaments psicològics"

La infantilització en persones grans és "el major dels maltractaments psicològics", assegura María Esperanza Marcos Juárez, especialista en dret sanitari de la Societat Espanyola de Metges de Residències (SEMER), qui denuncia que aquesta pràctica no aquest encara reconeguda per la nostra societat.

La infantilització en persones grans és una tendència "molt freqüent" a tractar a les persones majors "com si fossin un bebè o un nen petit", mitjançant petons o carícies, la qual cosa suposa, segons el parer d'aquesta experta, una manera de denigrar a la persona gran . "Pensem que, a partir dels 65 anys, retornen a la infantesa", insisteix aquesta experta en declaracions a Europa Press.

Marcos Juárez considera que l'envelliment forma part d'un "procés" vital que cal respectar. Així, explica que aquestes persones han estudiat i treballat i que, pel fet de tenir una dependència física, no tenen per què ser tractes d'aquesta manera. "No poden ser tractes com a persones de segona o com unes sabatilles a les quals se'ls pot utilitzar de la manera que es vulgui", reitera.

L'experta lamenta que sigui una forma de maltractament psicològic "tolerable socialment" i que aquest totalment estesa. En la seva opinió, l'ancià ho percep amb resignació i, "com depèn dels seus familiars, moltes vegades calla i aguanta per no agreujar la seva situació".

Aquest "minvament de llibertat", prossegueix, es tradueix en reaccions com "tancar els ulls quan se'ls fa una pregunta", i pot derivar, fins i tot, en quadres de depressió.

"Els nostres majors s'enfronten diàriament al maltractament de paraula o psicològic, que és molt més freqüent del que pensem", insisteix aquesta especialista en dret sanitari.

Maltractaments físics i psicològics

De les 8 milions de persones majors de 65 anys que hi ha a Espanya "solsament al voltant de mig milió estan en geriàtrics i centres de dia". Així, afirma que, a pesar que l'1 per cent de la població ha denunciat alguna forma de maltractament, la seva incidència s'estima en el 12 per cent.

En relació a les causes que desencadenen una situació de vexació, explica que "pot haver-hi una trajectòria familiar en la qual la norma de cortesia és el maltractament i (...) que es comenci a maltractar per cansament o estrès davant la quantitat de tasques que ha de fer", argumenta.

En general, situa el començament dels maltractaments a l'ancià "en el moment en què comença a deixar de ser un punt de referència en la llar". "Quan ve la jubilació, aquí és quan comença el camí del calvari de molts majors", precisa aquesta experta, qui afegeix que, llavors, el familiar ja no "té en compte la seva opinió", en considerar que ja no pot aportar gens.

Catalunya Press

Itinerari adaptat perquè un nen invident vagi sol a l'escola

L'Ajuntament d'Olot, a petició de Mifas, refà el paviment malmès i treu els entrebancs entre casa seva i el centre

És una de les actuacions del pla d'eliminació de barreres arquitectòniques

Un dels guals construïts amb membres de Mifas al pas de vianants al qual dóna accés. Foto: J.C.

Els poders públics han de jugar sempre a favor de les persones. A Olot, ho han fet per les persones amb problemes de mobilitat. A petició de Mifas, l'Ajuntament ha adaptat l'itinerari entre la casa d'un nen invident de 7 anys i la seva escola perquè aquest hi pugui anar- sol després d'un procés d'aprenentatge que, amb els treballs que s'han realitzat, ho farà possible.

El recorregut és entre l'avinguda de Mèxic, on viu amb la família, i l'escola Petit Plançó. La brigada municipal hi ha millorat el paviment, ha eliminat els punts on no hi havia guals a les voreres i els altres obstacles. També ha retirat les arrels i altres entrebancs a la zona de pas del parc de les Móres.

Tot plegat forma part d'un ambiciós programa d'eliminació de barreres arquitectòniques pactat amb Mifas i que ha suposat la inversió de 215.000 euros des del juny de 2011 i fins ara, i que arribarà als 300.000 euros a final d'aquest any. I té previst invertir-ne 75.000 el 2014 i el 2015. Les actuacions s'han dut a terme a les voreres de la majoria de barris de la ciutat. El criteri seguit ha estat que les persones amb problemes de mobilitat puguin accedir de forma autònoma als serveis bàsics.

Alguns d'aquests treballs s'han fet coincidir amb els que la brigada municipal està duent a terme per preparar les zones beneficiades pel pla anual de pavimentació de carrers, dotat aquest any amb un total de 75.000 euros. Es tracta de refer les zones més degradades de les vies per facilitar-hi els treballs.

Jordi Casas

24/05/13

El Punt Avui

L'hospital de Blanes atén un milió d'urgències en 20 anys

Cent mil persones han estat operades a l'hospital comarcal de la Selva en les seves primeres dues dècades de vida

Els avenços mèdics han permès fer més intervencions amb menys llits a planta

Interior de l'hospital. Foto: Nuri Forns

L'hospital comarcal de la Selva, ubicat a Blanes, acaba de celebrar el vintè aniversari amb xifres que donen sentit a la seva existència. En aquestes dues dècades han passat per les urgències d'aquest centre prop d'un milió de pacients. En concret, fins l'any passat hi van ser ateses 916.028 persones. Uns serveis d'urgències que el 2008 van ser remodelats i ampliats. Si bé durant anys com el 2003 hi van arribar a passar prop de 55.000 persones, l'any passat van atendre 41.688 pacients, un dels registres més baixos, gràcies, segons els responsables del centre, a una millora de l'atenció primària i de l'atenció domiciliària.

En aquests vint anys han estat operades al comarcal prop de 100.000 persones –97.778, concretament, fins al 2012–. L'any passat es van practicar 8.579 intervencions, dada que suposa un rècord en els seus vint anys de vida. Se'n van fer unes 1.100 més que el 2011. Només el 2009 s'havien superat les 8.000 intervencions, tot i que no es va arribar als registres de l'any passat. La Generalitat “ha apostat per la contenció de la llista d'espera i l'increment de l'activitat quirúrgica i així ens ho ha contractat redistribuint el pressupost”, segons el doctor Xavier Conill, cap de planificació. Les operacions de cataractes són els principals procediments quirúrgics que s'hi realitzen. Una primera posició que ocupen des de l'any 1999.

Menys llits, més atenció

En aquests moments l'hospital comarcal de Blanes disposa de 81 llits, tot i que havia tingut capacitat per a 120. “L'hospital està al 100%, bé al 105%, però funciona de manera diferent”, indica Conill. S'ha fet una redistribució i potenciació de l'hospital de dia i la cirurgia ambulatòria, gràcies als avenços mèdics que eviten, en alguns casos, l'ingrés: “Fem més intervencions, però hem canviat el sistema.”

Amb una superfície construïda de més de 12.000 metres quadrats, disposa avui dia de dues unitats d'hospitalització de les tres que havia tingut; la tercera és ara precisament una unitat d'activitats ambulatòries amb àrea de cirurgia sense ingrés i àrea d'hospital de dia. També hi ha una àrea quirúrgica, consultoris de proves especials i un servei d'urgències, que va ser remodelat i ampliat l'any 2008. Avui dia, a l'hospital treballen unes 350 persones: 83 metges, 118 infermeres i 151 auxiliars i personal no assistencial.

En aquests moments, l'hospital de Blanes no realitza parts, que es deriven a l'hospital de Calella. Fins al 2011, hi havien nascut 9.609 nadons.

Un canvi “brutal”

L'equipament sanitari en funcionament ara fa vint anys va suposar un revulsiu a la Selva, una comarca amb una gran activitat turística que obligava a tenir un equipament sanitari més gran i modern. Fins aleshores Blanes disposava d'un petit i antic hospital, el Sant Jaume, amb una capacitat d'una trentena de llits, i es va passar a un centre modern i gran, que podia arribar a acollir 120 malalts. “Va ser molt important per a Blanes”, recorda Maria Dolors Oms, aleshores alcaldessa de la ciutat, que afegix: “Va ser molt bo per a la població, per l'atenció directa a la gent i per acostar la medicina al poble i que la gent no s'hagués de desplaçar.”

Fins a l'obertura de l'hospital comarcal, els veïns de la Selva havien de ser visitats per l'especialista a Girona i la majoria dels casos havien de ser atesos allà. “Va ser un canvi brutal. A més, per anar a Girona no hi ha bona combinació; era una situació tercermundista”, segons l'exalcaldessa.

Jordi Gonzalo

27/05/13

El Punt Avui

Poc soroll per poder escoltar

En el reportatge del suplement del diari Ara de dissabte es va parlar de la Convivència amb adolescents i hi vaig fer alguna aportació. (deixo petit fragment fotografiat). Com que em sembla tan important saber escoltar desitjo fer alguna reflexió més en aquesta entrada d’avui diumenge, un dia ennuvolat que convida a pensar.

Per establir diàlegs, ja us ho començo a dir ara, és important saber escoltar, i, per tant, saber callar, no fer gaire soroll i estimar el silenci.

D’un autor anònim he trobat aquesta faula:

“Caminava amb el meu pare quan ell es va aturar en una corba i després d’un petit silenci em preguntà:

- A més del cant dels ocells, escoltes alguna cosa més?

Vaig parar les orelles i alguns segons després li vaig respondre:

- Estic escoltant el soroll d’un carro.

- Així és, digué el meu pare i és un carro buit.

- Com ho saps que és un carro buit si encara no el veiem? - vaig preguntar-li.

Llavors el meu pare em contestà:

- És molt fàcil saber-ho pel seu soroll. Com més buit està, més soroll fa.

Em vaig fer gran i encara ara, quan veig una persona que parla massa, que interromp la conversa de tots, que és inoportuna i malcarada, que presumeix del que té i es considera superior als altres, tinc la impressió d’escoltar la veu del meu pare dient: «Com més buit és el carro, més gran és el soroll que fa».

Penso que de vegades no sabem escoltar; fem soroll amb discursos que no s’acaben i, carregats d’orgull, no sabem romandre en silenci. O bé amb un: «Ja t’ho havia dit», «Ja t’ho deia jo, però no em vas fer cas» o «S’ha acabat el bròquil», acabem les situacions que no ens complauen i no donem opció a cap diàleg.

De tota manera, alguna vegada s’ha d’enraonar per aclarir algun tema amb els fills, per tallar alguna crítica o, també, per protestar contra una injustícia manifesta que veiem en el nostre àmbit laboral o social. Però les nostres paraules no serien valorades si abans no les haguéssim visualitzat en el nostre interior i no les diguéssim amb serenitat.

Altres vegades callem perquè tenim mal humor. És ideal callar amb un silenci actiu interior, cercant temps per reflexionar i ponderar les coses bones i no tan bones que ens passen, però no és bo quedar-nos retrets donant voltes a pensaments negatius. No ho oblidem mai: tenir un fill adolescent és una cosa molt i molt bona i molt i molt positiva!

Quan diem que un diàleg és cosa de dos volem dir que a l’adolescent també li agrada que li expliquem els nostres dubtes, els nostres problemes, la nostra situació personal o econòmica. Ho prefereix més que el nostre silenci o els victimismes dels quals es podria sentir culpable.

En procurar viure el diàleg, tant si és estudiós i bon company com si sembla que és rondinaire i li agrada provocar, ens trobarem amb molts tancaments, no només de la porta de l’habitació, sinó de la seva porta interior; per això, amb respecte per la seva intimitat i tacte, s’haurà d’anar obrint per poder-hi entrar, això sí, cal fer-ho de puntetes.

Haurem d’incorporar amb més força petites qualitats per aconseguir la trobada amb els fills: amabilitat, bon humor, flexibilitat i no fer suposicions per saber escoltar amb les dues orelles obertes i la boca tancada. Amb aquest tipus de llenguatge estarem a punt per establir diàlegs. Dialogar no és parlar sols i, malauradament, ho fem sovint: no als monòlegs ni als sermons.

I és que escoltant i deixant parlar sabrem quines raons i motius té el nostre fill per demanar-nos alguna cosa que, si és una novetat, ens pot sorprendre, i tindrem elements de judici per fer pactes o arribar a algun acord amb ell. Sense escoltar no seria possible.

De fet, per saber escoltar en tenim prou amb el llenguatge del gest. I un somriure, com llegia fa poc al Facebook, no costa ni un euro, cosa que, en temps de crisi, s’agraeix:

"Fan falta quaranta tres músculs per arrufar el nas, però només disset per somriure. Encara que sigui per estalviar, somriu!".

Victòria Cardona
26/05/13
Criatures//Ara.cat

La llista d'espera cardíaca mobilitza els metges

L'ICS assegura que hi ha un pla de xoc de marxa

Les llistes d'espera de cirurgia cardiaca -substitució de les i ponts coronaris, sobretot- creixen massa. Això ho reconeixen els cirurgians dels grans hospitals de l'Institut Català de la Salut i el propi ICS. Però els cirurgians han comunicat la seva inquietud al coneetiu medic en una macroassemblea celebrada dimecres en el Col.legi de Metges de Barcelona, on al voltant de 150 facultatius van debatre sobre l'impacte de les retallades al seu exercici professional.

Els cirurgians asseguren que estan operant pacients que es van apuntar a la llista el gener del 2012, molts més mesos dels que publiquen les estadístiques oficials de llistes d'espera. L'ICS explicaque el temps despera és una mitjana, no el màxim que un pacient de de la llista ha estat fins a operar-se. Les xifres facilitades per l'ICS indiquen un temps d'espera medi de 7 mesos a Bellvitge i 5,8 mesos a Vall d'Hebron. "I ens preocupa, perquè creix molt el nombre de pacients en espera, no sol el temps. Per això estem treballant amb els cirurgians un pla de xoc i estem augmentant l'activitat quirúrgica. Al gener i febrer d'aquest any s'ha operat un 1O% més de pacients que als mateixos mesos de l'any passat", assegura Jaume Benavent, responsable d'Afers Assistencials del Institut Català de la Salut.

L'objectiu, explica l'ICS, és posar les llistes d'espera "en magnituds raonables. I per això s'augmenta l'activitat de quiròfans de tarda "i, si fos necessari, es contractaran més cirurgians, com immediatament passarà a Vall d'Hebron". Des de l'assemblea de metges, segons expliquen els seus representants sindicals, es percep una enorme ansietat pel punt crític en qué creuen que es troben. Tot i que els metges directament afectats han declinat explicar la situació a aquest diari, els seus representants sindicals expliquen que s'enfronten a agreujaments de l'estat dels seus pacients, a pèrdues de qualitat de vida importants i a l'amenaça permanent que algun pugui morir mentre espera. La idea es rebutja des de l'ICS: "Podran estar patint esperes excessives, però tots estan controlats", respon Benavent.

Segons les dades oficials de l'ICS, l'any passat es van dur a terme 1.439 intervencions de cirurgia major, un 4% més que el 2011. A Bellvitge hi ha actualment 262 pacients en espera i a Vall d'Hebron, 219. Les xifres que va donar a conéixer el sindicat mèdic, curiosament, són molt semblants. 

Eugeni Gay, en el patronat de Sant Pau

L'ex-vicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay entrarà a formar part de la Molt Il.lustre Administració, la MIA, de Ia fundació patrimonial de Sant Pau per part de l'Església. Aquest òrgan està format per dos membres de la Generalitat, des de l'Ajuntament i dos de l'arxidiòcesi. L'entrada de l'expert jurista a l'òrgan rector de la fundació coincideix amb la conflictivitat legal en la qual és immers Sant Pau. 

Ana Macpherson

17/05/13

La Vanguardia

Neix un nadó d´una mare sense ovaris

Metges de l'hospital Sant Joan de Déu practiquen un autotransplantament pioner de teixit ovàric

Una dona de 31 anys sense ovaris ha donat a llum un nadó després de sotmetre's a un autotrasplantament de teixit ovàric, en una operació pionera que s'ha dut a terme amb èxit a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues (Baix Llobregat).

Així ho han explicat avui els metges d'aquest hospital en presentar el cas del petit Lucas, nascut el mes de juliol passat, i de la seva mare, Mercedes, una pacient que va ingressar al centre el 2001 perquè tenia un tumor en un dels ovaris, que li van extirpar.

En una revisió posterior, un mes després, els metges van descobrir un nou tumor a l'altre ovari, que també li van extirpar, però salvant una part del teixit ovàric, que van congelar.

"L'objectiu d'aquesta congelació i del programa en general és preservar la fertilitat de les pacients oncològiques", ha manifestat el doctor Justo Callejo, responsable d'aquest cas, un dels primers a Espanya, i que al desembre del 2011 va informar sobre l'embaràs de la seva pacient després de l'autotrasplantament.

Callejo ha explicat que l'operació va consistir a fer una petita incisió a cada costat de l'úter i en un lloc pròxim a la ubicació natural dels ovaris i col·locar el teixit ovàric descongelat en la pacient.

Quatre mesos després de l'autotrasplantament, a l'octubre del 2011, la dona va presentar de manera espontània senyals d'activitat ovàrica, com tensió mamària o flux vaginal i al mes següent va tenir la primera menstruació espontània en 10 anys.

EFE

22/05/13

Diari de Girona

El Servei d´Urologia del Trueta rep el premi a la millor tècnica quirúrgica al congrés català de l´especialitat

L'hospital és reconegut per un reimplantament de l'urèter fet per via laparoscòpica

El Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta ha estat guardonat amb el Premi Joan Fígols a la Millor tècnica quirúrgica en el I Congrés Nacional Català d'Urologia celebrat els dies 10, 11 i 12 de maig al Perelló (Baix Ebre). El guardó és en reconeixement al tractament quirúrgic per via laparoscòpica de la fístula ureterovaginal, una tècnica molt complexa i molt poc habitual en aquest tipus d'operacions. La intervenció quirúrgica reconeguda amb aquest premi la va fer el doctor Lluís Cecchini, cap de Servei d'Urologia, a una pacient jove que presentava pèrdues d'orina arran d'una cirurgia prèvia.

Segons explica Cecchini, la tècnica de la laparoscòpia, és més complexa quan en el tractament quirúrgic cal fer algun tipus de reconstrucció. El fet d'haver de maniobrar l'utillatge mèdic a través de les incisions realitzades al pacient, fa que el clínic perdi molta mobilitat malgrat que es guanyi en visibilitat gràcies a la càmera que s'utilitza.

Aquesta va ser la primera intervenció quirúrgica que es va realitzar al Trueta per via laparoscòpica a una pacient amb aquesta patologia. Justament la incorporació del doctor Cecchini al centre hospitalari, reconegut internacionalment per l'ús d'aquesta tècnica, permetrà que es vagi introduint la laparoscòpia en alguns tipus d'operacions més complexes, que avui en dia encara es fan per cirurgia convencional.

Les intervencions per via laparoscòpica són mínimament invasives, de manera que el pacient es recupera molt més ràpidament que en les operacions realitzades amb cirurgia convencional, requereixen menys dies d'ingrés hospitalari i el pacient pot tornar a fer vida normal més aviat.

ACN

18/05/13

Diari de Girona

Una altra mirada a les flors

Passejar per Girona en temps de flors és una activitat fantàstica. Quan ho fas acompanyant forasters és, al mateix temps, una experiència interessant perquè tens l'oportunitat de veure Girona d'una altra manera. Dijous passat vaig fer de guia a un petit grup d'amics vinguts d'Israel i d'Estats Units, en la seva primera estada a la ciutat, i vaig mirar Girona i l'exposició a través dels seus ulls. La primera qüestió que va sorprendre els meus amics és l'accés gratuït als espais particulars. “Segur que no hem de pagar res? No hi ha un lloc per fer un donatiu?”, preguntaven.

Vet aquí que persones provinents de societats col·laboratives i practicants de l'altruisme se sorprenien d'aquesta actitud desinteressada dels propietaris, i també dels autors dels muntatges, als antípodes de l'omnipresent idea de negoci, quasi sense presència de patrocinadors comercials. “Als Estats Units estaria ple de publicitat”, em deien. Vam seguir passejant. Alguna vegada he sentit qualificar l'exposició d'acte exhibicionista dels propietaris de les cases cap al públic. No puc saber com pensen totes les afortunades (segurament en tots els sentits) persones que hi viuen, però els meus amics les buscaven moguts per la curiositat i per saludar-les, i no en van aconseguir veure cap. Curiosa forma de practicar l'exhibicionisme, vaig pensar. Caminàvem pels jardins sentint parlar català, el llegíem a les sales del Museu d'Història dels Jueus (que els va entusiasmar) i en els cartells i rètols indicadors. “Ens agraden les llengües petites i nosaltres vam recuperar l'hebreu, però no l'hauríem salvat si no tinguéssim un estat propi“, em va dir l'Amir com aquell que no diu res. Entre fotografia i reflexions observàvem les diferències entre els muntatges, de molta qualitat i elaborats alguns, més senzills altres, amb més o menys flors...

Aviat van començar les frases, tan habituals entre nosaltres, del tipus “que bonic que és aquest i en canvi aquest altre quin fracàs”. L'exposició, tan heterogènia i sense una mà harmonitzadora, genera controvèrsies. Que “n'hi hagi per a tots els gustos” forma part de la seva essència. Vam acabar el recorregut. Els meus acompanyants em van confessar que se n'anaven sorpresos per la potència del patrimoni cultural de la ciutat. No són les flors ni l'originalitat dels muntatges, que no tindrien gràcia si no fos en aquest entorn. És el patrimoni, un dels actius més importants, a Girona i als llocs on se sap conservar. Aquesta és la gran lliçó de l'exposició.

Josep Matas
20/05/13
El Punt Avui

Clonació i bioètica

Científics dels Estats Units ha aconseguit obtenir cèblules mare a partir d'embrions butnans clonats amb finalitats terapeuti ques. La noticia, que avui obre la nostra portada i la secció de Tendencies, ha estat rebuda per la comunitat cientifica internacional com una fita sense precedents en l'ambit de la genettea -on s'està duent a terme una auténtica revolució des de la ja mítica ovella Dolly- i, cosa més important, suposa una injecció desperança en el caní per trobar una solució a algunes malalties. Malalties que avui són incurables, com la síndrome de Leigh, i que podrien deixar de ser-ho en el futur si prosperen els nous tractaments de mcdicina regenerativa que es poden desenvolupar. Els investigadors de la Universitat de Salut i Ciència de l'estat d'Oregon, autors d'aquesta important troballa, han anunciat que si els resultats dels experiments que estan fent amb micos, als quals s'han trasplantat teixits derivats d'aquestes cel.lules mare, són positives, podran passar aviat a realitzar assajos clínics amb persones. 

Pero convé que no ens precipitem. Com és lògic, i des del punt de vista de la bioètica, aquest important avenç intensificarà el debat obert sobre els límits de la investigació científica. Fins on es pot arribar? Sens dubte, la finalitat dels investigadors d'Oregon no és cap altra que curar persones. Però de vegades la ciència, per a la qual avui ja no hi ha res que sembli impossible, s'ha convertit en una arma de doble tall. Precisament per aixo, mai no és sobrer acompanyar lcs bones notícies que es produeixen en el camp de la investigació amb la imprescindible reflexió ètica.

José Antich
16/05/13
La Vanguardia 

El Papa critica "el fetitxisme dels dines" i demana unes finances ètiques

El Papa va fer ahir una reflexió molt severa sobre el funcionament de l'econornia internacional i el desequilibri en el repartiment de la riquesa. Francesc va criticar "el fetitxisme dels diners" i "la tirania invisible" que exerceixen els mercats, va instar una reforma ètica de les finances i va demanar solidaritat a tots els nivells.

Jorge Mario Bergoglio va escollir un moment una mica inusual per exposar les seves idees en una matèria de tanta actualitat. Va ser durant la cerimònia de presentació de cartes credencials de quatre ambaixadors, els de Luxemburg, Antigua i Barbuda, el Kirguizistan i Botsuana.

El Sant Pare, en el seu discurs, va constatar que la humanitat ha aconseguit grans avenços però va advertir que "la majoria d'homes i dones del nostre temps continuen vivint en una precarietat diària, amb conseqüències desastroses". Es va referir a la desesperació de moltes persones i la violència que de vegades això provoca. Segons Francesc, una de les causes d'aquesta situació "rau en la relació que tenim amb els diners, en acceptar el seu domini sobre nosaltres i les nostres societats". La conjuntura actual té l'origen, a parer seu, "en una profunda crisi antropològica. "En la negació de la primacia de l'home! -va exclamar-. Hem creat nous ídols. L'antic culte al vedell d'or ha trobat una imatge nova i despietada en el fetitxisme dels diners i en la dictadura de l'economia sense rostre ni objectiu veritablement humà".

El Papa va lamentar que la solidaritat, que és "la riquesa dels pobres", es consideri contraproduent i contraria a la racionalitat econòmica. "Aquest desequilibri es deriva de les ideologies que promouen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera, i nega així als estats el dret de controlar, encara que aquests siguin els encarregats del bé comú", va dir el papa argentí, que va viure de primera mà les convulsions financeres al seu país.

El Sant Pare va prevenir també sobre "una nova tirania invisible, de vegades virtual, que imposa, de forma unilateral i sense remei possible, les seves lleis i les seves regles". El Papa va utilitzar paraules dures contra la "corrupció tentacular i una evasió fiscal egoista que han assumit proporcions mundials".

En la crida a la solidaritat i a l'ètica, Francesc va citar sant Joan Crisóstom i va dir: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i llevar-los la vida. No són nostres els béns que tenim; són els seus". En un àmbit més general, aquest objectiu hauria de plasmar-se, segons el Papa, en una reforma financera "que sigui ètica i produeixi, al seu torn, una reforma econòmica saludable per a tothom". Als dirigents polítics els va exhortar "que s'enfrontin a aquest repte amb determinació. "Els diners han de servir i no governar! -va emfatitzar-. El Papa estima a tot¬hom, rics i pobres, però el Papa té l'obligació, en el nom de Crist, de recordar al ric que ha d'ajudar el pobre, respectar-lo, promoure'l.

El Papa exhorta a la solidaritat desinteressada i a un retorn de l'ètica a favor de l'home en la realitat econòmica i financera". Francesc té l'oportunitat d' aplicar els seus punts de vista al Vaticà. L'Institut per a les Obres per de Religió (IOR) -Panomenada banca vaticana, tot i que no és es-trictament un banc- està en fase de transformació. L'IOR, pels escàndols i falta de transparència, -ha fet malbé en el passat la imatge de la Santa Seu i de l'Església catòlica. En les deliberacions prèvies a Púltim conclave, molts cardenals van alludir a aquests pro-blemes i van demanar reformes. El nou president de l'IOR, l'empresari alemany Ernst von Freyberg, va anunciar dimecres passat que Pinstitut obrirà aviat un lloc a la xarxa en què publicarà, entre altres coses, l'informe anual de les activitats. Durant una trobada amb el personal, Von Freyberg va comunicar que es contractarà una nova societat internacional de certificació per verificar el ple respecte de les normes internacionals contra el blanqueig dels diners.

Eusebio Val

17/05/13

La Vanguardia

Lauren Anderson: "Fa anys compartir la casa amb un desconegut semblava una bogeria"

Foto: Pere Virgili

L'australiana Lauren Anderson, profeta del consum col·laboratiu, que consisteix a intercanviar o compartir cases, cotxes, diners, talents o temps, ha estat a Esade convidada per Creafutur. Directora de Collaborative Innovation Lab, consultora de consum col·laboratiu

¿El consum col·laboratiu és una filosofia de vida o un nou model de negoci?

Una combinació de les dues coses. Per una banda, som davant una gran transformació socioeconòmica: no volem coses, volem experiències, perquè ens fan més feliços. Pel que fa al negoci, afavoreix un ús més eficient de les coses que tenim i canvia la manera en què les companyies es relacionen amb els clients. És una relació més basada en el servei que en el producte. Té un impacte econòmic, en el medi ambient i l'ús dels recursos.

Com neix?

Fa uns anys hem anat veient que eBay, el cotxe compartit, i fins i tot l'intercanvi de roba, estan connectats. La tecnologia permet intercanviar i comerciar de maneres fins ara impensables. Està canviant la manera de pensar sobre la propietat, el transport i la mobilitat.

Dius que eBay és l'avi del consum col·laboratiu. Qui serien els pares?

Zipcar seria el pare. El seu fundador, Robin Chase, va veure com els cotxes inutilitzats es podien aprofitar. Airbnb, per buscar pisos o habitacions, és l'adolescent de la família, l'adolescent guai amb qui tothom s'identifica ara.

A les grans empreses no els fa por el canvi de model?

Les companyies de la indústria hotelera o turística ens veuen com una gran amenaça, perquè la gent està canviant la seva manera de viatjar. Les fàbriques d'automòbils i empreses de transport ho veuen com una oportunitat. BMW, Citroën i Daimler fins i tot creen les seves pròpies plataformes per compartir cotxe. No poden ignorar aquesta transformació.

No tot ho vull compartir amb altres.

No volem compartir les coses que tenen un alt valor sentimental o que utilitzem sovint. Però sí les que estan infrautilitzades. Els mòbils i la geolocalització ens ajuden a aprofitar oportunitats. Compartir cotxe és la porta d'entrada al consum col·laboratiu. Fa uns anys, la idea de compartir casa teva amb un desconegut hauria semblat una bogeria.

Alguns es faran rics amb el consum col·laboratiu?

I tant. Pots trobar-te organitzacions sense ànim de lucre com els bancs del temps, el Good Gym, un gimnàs on ajudes gent gran, i les biblioteques entre veïns, però també empreses que simplement gestionen l'inventari, en comptes de tenir actius propis o haver-los de produir. L'empresa per compartir cotxe Zipcar, per exemple, té la propietat de tots els vehicles, i el que fa és gestionar-los. Els va suposar un temps obtenir beneficis.

Potser a qui li agrada compartir no vol que algú es faci ric a costa seva.

Aquesta és una tensió lògica. Hi ha gent més interessada en la part més social que no pas en la comercial. Hi ha situacions en què no té sentit que els diners canviïn de mà, el més important és permetre transaccions.

Les empreses han de ser del tot transparents pel que fa a on van a parar els diners.

És la diferència clau entre les empreses de consum col·laboratiu i la indústria més tradicional, ja que el veritable producte és la gent. Si casa meva està a Airbnb, és molt important saber que estic percebent la quantitat correcta de diners pels meus serveis, i que Airbnb està afegint un valor a aquest servei, ja que me'l cobra.

Com gestioneu els aspectes legals i financers en el mercat global?

En una ciutat amb un sector turístic fort, els lobis hotelers tenen una gran quantitat d'interessos en conflicte, s'enfaden amb empreses de compartir pis o cotxe. Cal que les ciutats tinguin un paper proactiu. Ens hem d'assegurar que aquests nous tipus de negocis ajudin l'economia i assegurin un sistema igualitari en comptes de destruir-lo i arruïnar-lo. En comptes d'agafar un tall del pastís, intentem coure'n un de més gran que permeti que més gent se'n beneficiï.

La tecnologia permet l'anonimat i això posa en perill la confiança necessària.

Hem de crear comunitats on els individus construeixin relacions de confiança. Fa un parell d'anys a un dels amfitrions d'una comunitat d'intercanvi de pisos li van destrossar la casa, era un usuari fraudulent. No entenien que havien d'assegurar-se que la persona fos qui deia ser. La xarxa ha desenvolupat eines de verificació perquè la gent pugui provar la seva identitat. Cal garantir que qui ve és de fiar.

El consum col·laboratiu és una tendència clara, però tu ho defineixes com una revolució.

No confiem ni en les grans organitzacions ni en els bancs. La societat no pot sostenir més aquest tipus d'institucions centralitzades. I la gent cada vegada dóna menys valor a les possessions materials.

Reinventarem els bancs?

Sí. Hi ha empreses com Zopa al Regne Unit i el Lending Club als Estats Units on la gent realment es fan préstecs els uns als altres. Les companyies no utilitzen els diners com a ells els sembla, ajuden la gent a saber on invertir els seus diners. Estan obtenint interessos més alts en retorn i la gent que obté préstecs també paga uns interessos més baixos.

Et veus d'aquí deu anys promovent encara el consum col·laboratiu?

Ja no caldrà identificar-ho com alguna cosa extraordinària. Les companyies començaran a adonar-se que poden ser més eficients amb les idees d'altra gent. També els governs començaran a pensar de manera diferent sobre com ofereixen els serveis públics.

Quina és la teva plataforma de consum col·laboratiu preferida?

Les que poden solucionar els grans problemes de la gent. L'atur és un drama, i moltes companyies de consum col·laboratiu estan tirant endavant plataformes per compartir el talent, mercats de treball, llocs on fas coses variades per tenir un salari i sobreviure fins que trobes una bona oportunitat.

Què recomanes a algú que vulgui començar un nou negoci?

Buscar algun bé o actiu o talent que s'estigui desaprofitant. A més, ha de partir d'una idea que sigui la teva passió. Has d'identificar on està el malbaratament en el sistema i construir una comunitat al voltant d'una geografia molt específica. Millor no ser nacional o global des del principi, té molt futur fer coses hiperlocals, als barris.

Tots els consumidors estan preparats per compartir? Tu eres de les que els agradava fer treballs amb grup a l'escola?

Els projectes en grup mai són divertits. Però ara tenim les eines per escollir en quines àrees vols compartir.

Potser ets massa optimista quan dius que el jo morirà i que el nosaltres tindrà més força. Estem a la societat del jo, jo, jo .

El jo sol té un límit, i amb el nosaltres no hi perdem res, sinó al contrari: podem fer molt més. Som criatures socials i necessitem formar part d'una comunitat. I és evident que el camí que estàvem agafant no ens estava satisfent.

Què comparteixes?

Aquí a Barcelona m'estic en una casa particular a través d'Airbnb, i també ho he fet a San Francisco, Londres i París. No tinc cotxe des de fa set anys, utilitzo serveis per compartir-lo. I cada vegada que vull comprar alguna cosa penso: "De veritat ho necessito, o puc agafar-ho en préstec?". És un canvi de mentalitat.

Carles Capdevila

18/05/13

Ara.cat

La mastectomia no elimina el risc de patir càncer de mama però el redueix fins al 5%

L´ICO de Girona registra 150 dones amb risc elevat d´heretar aquesta malaltia, però només el 10% opta per la intervenció

La decisió de l´actriu Angelina Jolie d´anunciar que s´havia sotmès a una intervenció quirúrgica per reduir les possibilitats de patir un càncer de mama ha afegit molta feina als professionals sanitaris. Els metges de l´Institut Català d´Oncologia (ICO) de Girona celebren, entre entrevista i entrevista als mitjans, la valentia que ha tingut l´estrella de Hollywood per fer públic un tema tan delicat com aquest. Ahir el cap de la Unitat de Consell Genètic de l´ICO gironí, Joan Brunet, explicava que la doble mastectomia (l´operació a la qual es va sotmetre Jolie) és una opció correcta però poc utilitzada, ja que no és l´única que permet afrontar un hipotètic tumor mamari.

Brunet va recalcar que a l´ICO actualment hi ha unes 150 dones en la mateixa situació que Jolie. Això és, amb un risc molt elevat de patir càncer de mama a causa de la mutació del gen BRCA1 que es trasmet de forma hereditària. Tot i això, només el 10% ha decidit fer-se una mastectomia. En canvi l´opció més habitual per aquestes dones és la de fer-se fer un seguiment periòdic i controlat a través de mamografies i ressonàncies magnètiques amb l´objectiu de detectar com més aviat millor el tumor.

«Les dues tècniques tenen els seus avantatges i inconvenients, però totes són igual de vàlides. Les mastectomies extirpen directament la glàndula però no eliminen el problema, i la reconstrucció del pit no és un procés fàcil ni agradable. Ara bé, redueixen el risc de patir càncer al 5% o menys» afirma Brunet.

En aquest cas, l´opció del seguiment no elimina les altes probabilitats de patir càncer, però sí que permet tenir-lo controlat en tot moment per poder actuar amb la màxima rapidesa i aconseguir la supervivència al tumor.

Els responsables de l´ICO recorden que per aquelles dones amb precedents de càncer de mama hereditari a la família és molt important sotmetre´s a un estudi genètic per saber si hi ha risc d´aparició, i també saber-ne el grau.

«Si hi ha antecedents familiars, recomanem a les noies a partir dels 20 anys que vinguin a fer-se l´assessorament genètic». Aquest assessorament determina si la persona és portadora o no. En cas afirmatiu, els professionals exposen a la dona les opcions que té d´ara en endavant, entre les quals hi ha la mastectomia o el seguiment.

«El més important és que la pacient tingui tota la informació i se li expliquin bé totes les opcions. És un tema molt delicat que afecta també el seu entorn, i és necessari donar tota la informació possible. Després, els oferim la possibilitat d´escollir el mètode que elles considerin més adequat», remarca Brunet.

Prevenció en càncer d´ovaris

Segons el ginecòleg Rafael Fàbregas, consultor de la unitat de Salut de la Dona Dexeus, tenint en compte que en cap cas s'ha demostrat un benefici en la supervivència, és important saber individualitzar en cada cas la millor opció per a la dona.

Per a aquest ginecòleg, la mastectomia no s'ha de recomanar mai, sinó que ha de ser una opció de prevenció que el metge ha de valorar amb la pacient una vegada sospesades totes les alternatives terapèutiques i conegudes les implicacions psicològiques que comporta la cirurgia. També va recordar que el gen BRCA1 que s'associa amb un 85% de risc de càncer de mama i un 39% de càncer d'ovari i, un any més tard, el BRCA2, que es comporta un risc una mica inferior al BRCA1.Precisament, Brunet afirma en aquets casos tan important és la prevenció del càncer de mama com el d´ovaris, que hi està relacionat, però és més difícil de tractar.

F. Benejam
16/03/13
Diari de Girona

ETS FELIÇ? Professionals captius: llibertat o seguretat

Quan la publicitat comença a canviar el discurs, només pot ser per tres motius: 1. Perquè han detectat que ha canviat la nostra percepció i hàbits de vida. 2. Perquè volen que canviem alguna cosa en la nostra percepció i hàbits de vida o 3. Perquè volen que creiem que hem de canviar la nostra percepció de la vida (perquè en realitat no canviï res). I, si no, quina altra explicació pot tenir que BANKIA, el banc que hem rescatat amb els estalvis de tots, ara ens parli que “comencem pels PRINCIPIS ”! Hipocresies a part, realment tornem a valorar els valors? Potser ens recordem de l’esforç, la humilitat, l’ètica, la responsabilitat, la llibertat, etc., perquè ja no hi ha ni bombolla immobiliària, ni atur estructural, ni hipoteques subprime... Però, el nostre sistema i la nostra vida personal estan preparats per tornar als principis? Sabrem recuperar la FELICITAT que pensàvem que ens donava l’època de bonança, alimentant-nos ara “només” de valors?

De fet jo sentia a parlar més de valors entre les empreses abans de la crisi que ara: recordeu allò de la missió, visió i valors? Qui no havia fet l’exercici? Per a moltes ara la missió és clara: sobreviure! I per als professionals? També hi ha talent en estat de supervivència?

La crisi econòmica provoca molta infelicitat relacionada amb problemes professionals/laborals. Més pressió, més depressió. El que passa és que les empreses poden comprar la presència d’un treballador/a durant 8 hores, però no en poden comprar la felicitat, i per tant, la motivació, ni la responsabilitat, ni el compromís.

Justament ara necessitem organitzacions més resistents, més actives, més valentes, més positives i més compromeses, i no podem córrer el risc que hi hagi persones que han de fer possible aquest repte que estiguin en un procés com d’hivernació.

En un intent molt reduccionista de classificar els professionals de les organitzacions, podríem dir que hi ha els treballadors que fan, els que van fent, els que fan que les coses passin i els que ni fan ni deixen fer. Ara, però, hi hauríem d’afegir els que deixen fer, els que estan en aquest stand by que hi ha entre “el qui dia passa any empeny” i el “virgencita que me quede como estoy”.

Sense entrar en situacions complexes de salut o personals: ets feliç?

Amb 6 milions d’aturats, se suposa que només pel fet de tenir feina hauríem de ser feliços, però amb això no n’hi ha prou, ni per a les empreses, ni per a l’autoestima professional. Mentre hi ha talent a les cues de l’atur lluitant per trobar projectes, la mateixa incertesa del mercat de treball porta professionals que estan en empreses que van bé, però que no són feliços, a no moure’s per allò del “més val boig conegut”. Com també hi ha treballadors infeliços en empreses en crisi però que no es mouen, potser per la por de perdre la motxilla de la indemnització que l’antiguitat els dóna i esperen que algun procés legal prengui la decisió per ells. Uns i altres, són treballadors feliços? I les seves empreses ho saben? Què passarà amb aquests professionals captius si un dia realment acaba la crisi? I mentrestant, són fidels als seus valors professionals i aporten valor al seu lloc de treball?

Llibertat o seguretat. Quina de les dues coses et fa més feliç? La llibertat és decidir i és responsabilitat. La seguretat no fa patir.

Podríem dir que mentre duri la incertesa, hi ha un col·lectiu de professionals poc feliços que s’han tornat “sedentaris”, la qual cosa ens torna a la publicitat. Coca-Cola ha tret una campanya contra el sedentarisme (suposo que després de descartar fer-ne una sobre alimentació saludable i canviar el color vermell del logo pel verd, com ha fet McDonalds!).

Coca-Cola amb el seu enginy publicitari juga amb el concepte de no quedar-se assegut, de revelar-se contra el sedentarisme (el físic i l’ideològic) i ens convida a moure’ns de la cadira..., per tant: “Y si nos levantamos?”

Maria Saló

Direcció RH a Frit Ravich i membre de la Junta Directiva de Fòrum Carlemany

01/05/13

Diari de Girona