Sarah Johnson, musicoterapeuta neurològica.
Tinc 59 anys. Vaig néixer a Minnesota i visc entre Polònia i Colorado. Sóc musicoterapeuta neurològica. Sóc casada i tinc dues filles d’uns vint anys. Sóc demòcrata i liberal. Creences? Sóc universalista, protestantisme liberal. Alleujo el parkinson aplicant musicoterapia.
La música cura? Sabíem que la música ens fa sentir més bé, i avui sabem que a més pot reparar funcions fisiològiques. Quines funcions? Motrius, sobretot. Ajuda pacients de parkinson a caminar millor, reforça la memòria de pacients d’alzheimer, repara paràlisis i danys cerebrals després d’una embòlia.
Com és possible?
Som biologia amb ritme: el ritme dels pulmons que respiren, el ritme del cor que batega, el ritme de la marxa bípeda...
I..?
Sentir un ritme ajuda el cervell a reconstruir connexions neuronals que regiran les funcions motrius espatllades.
El meu cos és un rock o un vals?
Un metrònom compassat. La musicoteràpia neurològica ajuda a compassar-lo.
Posi’m un exemple de musicoteràpia. En George és un pacient meu que va tenir una embòlia i li va provocar un dany cerebral greu que el va deixar paralitzat...
Del tot?
Sí, com una pedra. Dos ajudants meus el van incorporar i, una vegada assegut, l’anaven balancejant a l’esquerra i a la dreta, al ritme que jo tocava la meva autoarpa...
Aquest instrument de corda?
Una mena de cítara de 37 cordes amb barres amortidores d’acords, ideal per marcar ritmes. En George, amb les espatlles, anava tocant a cada balanceig unes panderetes que aguantaven els meus dos ajudants...
Què s’aconsegueix, amb això?
Les connexions neuronals, guiades pel ritme musical, es recomponen més fàcilment. Després de quatre anys d’exercicis, avui en George camina i condueix el seu propi cotxe! Es pot desplaçar amb plena autonomia. Ha tornat a la seva vida activa i plena!
Sense musicoteràpia ho hauria fet?
No ho puc saber, potser seria paralític, no ho sé. però jo m’alegro d’haver-lo ajudat!
Aquesta tècnica serveix per al paraplègic?
Si hi ha trencament de medul·la espinal, no: interromp la connexió cervell-múscul.
Expliqui’m un altre cas fructífer.
En Thomas té un parkinson que el feia caminar a passes molt curtes i insegures, i amb molt risc de caure. Sentir ritmes compassats l’ha guiat a caminar amb pas llarg i ferm. I aquí sí que tinc una dada contrastada...
Quina?
Els pacients de parkinson que segueixen aquesta tècnica redueixen un 80% les caigudes respecte als que no la segueixen.
Com va néixer, la musicoteràpia neurològica?
Els fundadors, a mitjan segle passat, són E. Thayer Gaston, William Sears i Robert F. Unkeer, psicòlegs i neuròlegs. Abans només hi va haver referències sobre instruments musicals en rituals xamànics, mistèrics, visionaris, religiosos...
Sabem quin va ser el primer instrument de la història?
Les cordes vocals humanes i una flauta d’os de fa 45.000 anys, ara per ara...
I els tambors en les guerres.
Per espantar i fer flaquejar l’enemic. El poder emocional de la música és evident.
Quines altres malalties pot alleujar, la musicoteràpia neurològica?
Malalties rares d’origen neuronal, com la síndrome de Rett, i autismes, disfuncions logopèdiques, parkinson, alzheimer, ictus... El cant ajuda molt.
Cantar? Com és això?
Cantar és una activitat que implica gairebé totes les àrees cerebrals, pel so, el ritme, la lletra... Un gran massatge cerebral.
Els músics i els cantants són més sans?
Els músics que toquen instruments des de petits tenen un 30% més gran el cos callós, que connecta els dos hemisferis cerebrals: el seu cervell està més ben integrat.
Escoltar crea connexions neurals?
La repetició de ritme i melodia estimula connexions neuronals, segur!
Per reforçar l’hemisferi dret del pacient, li demano que segueixi un ritme picant amb la mà esquerra a la cuixa...
Des de quina edat hi sent, el cervell?
Des del sisè mes de la concepció, a l’úter, reconeix la veu materna i altres sons. Per això fem una musicoteràpia prenatal, i sabem que el fetus aprèn el ritme de les pulsacions de la seva mare...
Tot està connectat i tot és musical.
Sí, i aviat vindran molts estudis científics sobre musicoteràpia cognitiva, tècniques que podran millorar capacitats intel·lectives.
Diuen que escoltar música de Mozart fa créixer la intel·ligència.
Cosa infundada. A cada cervell el gratifica una classe de música: n’hi ha que es relaxen amb un vals, d’altres amb heavy metal... Hi intervenen emocions, memòria personal...
I els sords?
Senten vibracions i les poden ballar. El cervell és tan dúctil que sap compensar uns sentits amb uns altres.
Sempre ens quedarà la música, veig.
Fins al final! Si la medicina pal·liativa aplica musicoteràpia neurològica, el malalt terminal viurà càlides experiències en el comiat amb els seus éssers estimats.
Víctor-M. Amela
20/02/2015
La Vanguardia
