L’adaptació dels microbis és una greu amenaça mundial
Un nou antibiòtic en les primeres fases d’experimentació anomenat teixobactin ha sembrat d’esperança la malparada farmacopea mundial davant les infeccions. Els assajos en aquesta primera fase –encara no s’ha començat a provar en humans– mostren que no genera resistències, un dels problemes de salut mundial més greus. Provat sobre dos patògens molt estesos, en concret l’Staphylococcus aureus i el Mycobacterium tuberculosi, “no hem obtingut cap mutació resistent”, assenyalen els autors del treball, publicat a la revista Nature.
Aquest antibiòtic en fases preliminars està sent estudiat per diversos departaments de les universitats de Bonn (Alemanya) i de Boston (EUA), i té la peculiaritat que la seva diana, l’objectiu que ataca del microbi, no és una proteïna, sinó dos lípids. “Substitueix una part de la coberta del bacteri, de manera que serà més difícil que s’adapti –un procés natural en el bacteri– i es faci resistent”, assenyala Domingo Gargallo, investigador especialitzat en malalties infeccioses del laboratori Abac per a nous antibiòtics i impulsor de la nova Xarxa Nacional per al Descobriment de Nous Antibiòtics.
“En dirigir-se a dues dianes, retardarà l’evolució natural del patogen per resistir-se al fàrmac”, assenyala el responsable de microbiologia del Clínic, Jordi Vila. “Hauria de canviar en dues parts alhora. Amb el temps, ho aconseguirà, però trigarà més”.
EL PROBLEMA
Per als experts és molt aviat per llançar les campanes al vol, perquè molts medicaments prometedors en aquestes primeres fases no resulten, sobretot per efectes secundaris greus, perquè el seu desenvolupament encara trigarà cinc o sis anys i perquè, de moment, és eficaç davant microbis per als quals encara hi ha arsenal terapèutic. Els patògens més necessitats de fàrmacs, els anomenats gram negatius, són immunes a aquest nou producte.
El maig passat, l’Organització Mundial de la Salut va fer una dramàtica crida per la coordinació urgent entre investigadors, laboratoris i estats per buscar nous tractaments per a infeccions resistents. “El món està abocat a una era postantibiòtics en què infeccions comunes i lesions menors que han estat tractables durant decennis tornaran a ser potencialment mortals”, va advertir Keiji Fukuda, subdirector general de l’OMS per a Seguretat Sanitària, perquè fa cinquanta anys que no apareix al mercat un nou antibiòtic.
Es calcula que 25.000 persones moren d’infeccions cada any a Europa per aquesta absència de medicació eficaç.
Ana Macpherson
08/01/2015
La Vanguardia
