divendres, 24 de juliol del 2015

Una vida d'Amor i Servei

 SOR GENOVEVA MASIP I TORNER (1923-2015)
Fundadora de l'obra social de les Filles de la Caritat de Barcelona



Aquest és carn de sor Genoveva", em va dir un home quan un dia, fa ja molts anys, en sortir de La Vanguardia, es­tava intentant auxiliar un jove estirat al terra, en molt mal es­ tat de salut i amb evident as­pecte de drogoaddicte. "No el podem portar a cap hospital, que no els volen", em va adver­ tir l'encarregat de l'ambulàn­cia que havia cridat. Li vaig preguntar si coneixia aquesta tal sor Genoveva i si sabia on era. Em va dir que sí i li vaig de­ manar que ens hi portés.

En arribar al convent de les Germanes de la Caritat, a la Barceloneta, ens va rebre sor Genoveva, una monja d'aspec­te serè i de somriure dolç, i en veure la despulla humana que vam descarregar de l'ambulàn­cia va exclamar: "Però si és l'Antoñito!". Era, doncs, un dels molts abandonats per la societat que ella i les altres Fi­lles de la Caritat atenien diàriament, una vegada i una altra, amb eterna paciència i afecte,­ sempre que les drogues i l'al­cohol els feien caure de nou.

Els anys en què l'heroïna i la sida feien estralls a Barcelona i destrossaven persones que ningú no volia o podia ajudar, atès el seu lamentable estat, elles les acollien -i encara ho fan-, els rentaven, els vestien amb roba nova, els donaven menjar i habitació i intentaven dignificar-los la vida, orien­tant-los i canalitzant-los cap a hospitals i centres de rehabilitació.Una tasca ingent, que re­quereix un enorme esforç, pa­ ciència i constància, ja que les recaigudes dels toxicòmans són constants. Per això sor Ge­noveva ja coneixia l'Antoñito, un jove drogoaddicte i ex-de­linqüent que al final, després de molts anys d'esforços, grà­ cies a la seva ajuda, va aconse­guir rehabilitar-se. Com va passar -i passa- amb molts més.

Des dels anys vuitanta, els baixos del convent de les Filles de la Caritat, en ple cor de la Barceloneta, on sor Genoveva dirigia l'Obra Social de Santa Lluïsa de Marillac, han estat -i són- testimoni d'una desfilada diària de persones castigades per la droga, l'alcohol, el desarrelament familiar i social, l'estigma de la presó o les malalti­es mentals. L'activitat de sor Genoveva i de les germanes i els voluntaris que l'ajudaven, era immensa, tant com les necessitats dels desesperats que hi acudien buscant ajuda. Els faltaven hores de feina i donatius constants -que no sempre arribaven- per poder fer front a la seva tasca de cuidar i aten­dre els més abandonats de la ciutat de Barcelona. Una tasca que les Filles de la Caritat, així com alguns voluntaris, conti­ nuen avui dia, seguint l'exem­ple de sor Genoveva, morta divendres passat, després d'una llarga malaltia, als 92 anys.

Sor Genoveva va viure molt de prop la mort de molts joves per sida i sobredosi. Moltes vegades ella mateixa i els seus ajudants havien de sortir a buscar joves abandonats, com l'esmentat Antoñito, que esta­ven a punt de morir.

L'amor de sor Genoveva pels altres semblava que no te­nia límits. Des de molt jove, una vegada ordenada com a re­ligiosa de les germanes de la caritat, visitava els llocs més pobres de la ciutat de Barcelo­na -com al seu dia van ser les coves i les barraques de Montjuïc, de Can Tunis o de la Mi­na- i les presons, i atenia els més necessitats . Amb un gran esperit pràctic, mobilitzava to­ta l'ajuda social i totes les insti­tucions que podia. Buscava centres de rehabilitació, pensi­ons econòmiques per allotjar­ hi els sense sostre i feines per als joves; demanava ajuts soci­als a les institucions, etcètera. I seguia cada cas com si es trac­tés de fills seus, visitant-los a les presons i als hospitals.I des del seu despatx, ja acabada la jornada, llegia i contestava les múltiples cartes que rebia dels seus fills, des de totes les pre­sons, hospitals i indrets del pa­ís, demanant ajuda i consol. Aquesta va ser la seva vida: una vida d'amor i servei incondici­onal als altres.

"L'Administració -deia- ja fa la seva feina i la fa bé. Però hi ha moltes coses per fer. De ne­cessitats n'hi ha moltes i els nostres voluntaris posen amor allà on fa falta. Tots ens neces­sitem".

Sor Genoveva sempre va in­tentar donar resposta a les ne­cessitats més urgents de les persones. El seu lema era: "Veig Crist en cada persona que pateix". I aquest amor infi­nit cap a tota mena de persones li donava una força sobrehumana per cuidar-les. Als qui la vam conèixer només ens va donar un consell: "Facin un ac­te d'amor incondicional cada dia, sense esperar res a canvi. Així faran aquest món millor i més just''.

No sé si deu ser una santa, però del que estic segur és que sor Genoveva, al llarg de la se­va vida, ha estat molt a prop de la santedat. Barcelona els deu molt, a ella i a la seva obra, per­què ha acollit, i la seva obra en­cara acull, tots aquells caiguts en desgràcia i castigats per la vida. Va rebre múltiples reco­neixements, però mai no es va sentir mereixedora de cap ho­nor. Només era feliç quan veia l'amor en acció en les perso­nes. La seva alegria més gran era quan rebia dibuixos i bones notícies dels seus fills des de les presons o els hospitals. Di­lluns vinent a les vuit de la ves­pre es farà un funeral en me­mòria seva a la basílica de San­ ta Maria del Mar. Descansi en pau, santa sor Genoveva.

Enric Tintoré
25/07/2015
La Vanguardia