dijous, 15 de gener del 2015

Una cultura universal

He posat aquest títol perquè d’una vegada per totes cal dir, i potser també cada dia del món, que la cultura no és propietat de ningú, de cap nació, de cap sistema polític ni de cap tradició o com es vulgui dir. La cultura és l’expressió dels pensaments i els sentiments de cada persona sigui d’on sigui i el més important de la cultura és que és el contrari de la guerra, de l’agressió i de la violència. És simptomàtic que el primer que fa una guerra és destruir els aspectes culturals del país que agredeix, perquè són justament la creació de la gent que no ha volgut fer guerra, i no ho tolera. 

Freud, a El malestar en la cultura, ja deixa dit que aquest malestar té a veure amb la repressió i canalització de l’agressivitat humana i que la cultura representa, de manera pacífica, el que l’esperit sent. 

El Crit, d'Edvard Munch
El quadre El crit, de Munch, ens esglaia, però és un quadre que ens fa entendre l’esglai del pintor i ens fa pensar i aprendre. I la cultura, amb la seva mediació d’expressió, no pot ser mai una violència contra ningú, com a vegades veus condescendents amb altres civilitzacions entenen per cultura les agressions, com les mutilacions o els maltractes a les dones i als nens; això no és cultura, sinó violència directa.

La cultura és justament el contrari, és l’expressió en qualsevol manera: pintura, escriptura, música, cinema, teatre, cuina, balls, i una pila de coses més que l’ésser humà ha creat per explicar-se als altres de manera personal i pacíficament. I és per això que és universal, potser les formes canvien d’un lloc a l’altre, però el sentit és el mateix. I també és per això que el maltractament als animals no és cap mena de cultura, sinó un exercici directe de violència, per més que persones que es tenen per civilitzades ho entronitzin com una festa, això vol dir que la seva violència se situa fora del seu control i que, si més no, resulten elements perillosos per a ells mateixos i per als altres.

La cultura és la gran conquesta de la humanitat i el que ha permès a la ciència créixer, així com també el coneixement sobre l’univers i nosaltres mateixos.

Remei Margarit
10/01/2015
La Vanguardia