diumenge, 10 de novembre del 2013

Volem arribar a controlar el càncer com es controla la sida

Jordi Barretina, investigador del càncer de Novartis

TRACTAMENTS COMBINATS “Combinar fàrmacs pot evitar que el càncer es torni resistent a les teràpies” 
PROFESSIÓ DE FUTUR “Hi ha gran demanda de bioinformàtics, en tenim menys dels que necessitem”

Foto: Maite Cruz
Jordi Barretina té un pla. Per millorar el tractament del càncer, està construint amb altres investigadors un catàleg de milers de tipus de cèl·lules canceroses. És una autèntica enciclopèdia del càncer que aporta dades sobre com funciona cada tumor i quins són els seus punts vulnerables. Amb aquestes dades espera que es trobin combinacions de fàrmacs per bloquejar la proliferació de les cèl·lules canceroses. Amb això, alguns dels tumors que avui dia deixen de respondre als tractaments es podrien, si no curar, almenys estabilitzar com a malalties cròniques. Barretina, cap de laboratori als Instituts d’Investigació Biomèdica de la companyia Novartis a Massachusetts (EUA), va atendre La Vanguardia durant el congrés PharmaProcess sobre innovació farmacèutica celebrat a Barcelona.

La idea de combinar fàrmacs per bloquejar la progressió del càncer s’inspira en les combinacions de fàrmacs per frenar la progressió de la sida? 
El concepte és molt semblant. Volem arribar a controlar el càncer com es controla la sida. Es tracta de guiar l’evolució de les cèl·lules tumorals o del VIH combinant fàrmacs per evitar que sorgeixin cèl·lules o virus resistents a les teràpies. Però s’ha d’advertir que en càncer, tot i que s’han començat a provar combinacions noves de fàrmacs, estem en una etapa molt inicial.

Com resoldran el problema que suposa que les cèl·lules canceroses, amb 20.000 gens, són molt més complexes que el VIH, que només en té nou? 
La maquinària de la cèl·lula cancerosa és molt complicada, però tenim marge per avançar. La genòmica ens està ajudant a comprendre cada vegada més bé la funció de desenes de gens diferents en càncers d’òrgans diferents. Ens queda molt per aprendre. Però com més coneixement adquirim, més possibilitats tenim de millorar el tractament dels càncers.

No li sembla que, en el camp del càncer, la ciència va molt per davant de la medicina? 
És cert que el ritme a què es genera el coneixement científic és més ràpid que el ritme a què es trasllada als hospitals. Però estem accelerant la transferència de coneixement per millorar el tractament dels pacients. El temps que transcorre des del descobriment d’un gen involucrat en un tipus de càncer fins al desenvolupament d’un tractament basat en aquest gen tendeix a escurçar-se.

Però els oncòlegs poden aprofitar tots els descobriments que vostès fan? 
Probablement no. Hi ha un cert coll de ampolla.

Vol dir això que alguns dels avenços científics no serviran per ajudar els pacients? 
Però veiem que altres avenços sí que els ajuden! No hi ha manera de saber a priori quins seran més útils. Hem d’avançar en tots els fronts, fins i tot sabent que no tots els avenços es traduiran en millores per als pacients a curt termini.

Com imagina que haurà canviat el tractament del càncer en un termini de cinc a deu anys? 
Penso que tindrem un arsenal de fàrmacs més ampli. Coneixerem millor per què alguns càncers es tornen resistents als tractaments. I, a partir de l’anàlisi genètica de les cèl·lules tumorals, podrem dissenyar combinacions de fàrmacs per controlar l’evolució dels tumors.

Per tant, anem cap a una convergència de l’oncologia i de la biologia evolutiva? 
Si comprenem com evolucionen les cèl·lules canceroses, podrem dissenyar millors tractaments. A més, ens donarà més garanties que les cèl·lules que analitzem i en les quals basem les decisions terapèutiques són representatives del conjunt del tumor.

Comprendre l’evolució dels càncers requerirà analitzar quantitats ingents de dades. Anem també cap a una convergència de l’oncologia i la supercomputació? 
Fa anys que en investigació oncològica treballem amb el que ara s’anomena big data. Des que vam començar a seqüenciar genomes de cèl·lules tumorals hem emmagatzemat i hem processat una gran quantitat de dades necessàries per comprendre la biologia dels càncers. Un dels reptes que tenim és precisament millorar la gestió i la interpretació d’aquest tipus de dades.

Falta establir ponts entre oncòlegs i especialistes en supercomputació?
Necessitem un diàleg fluid entre experts de diverses disciplines per poder formular les preguntes adequades, saber com respondre-les i poder aplicar aquestes respostes en benefici dels pacients. Jo treballo en la interfase entre diverses disciplines i veig que aquest diàleg existeix. És una àrea d’investigació molt activa.

Però hi ha prou bioinformàtics? 
Hi ha una gran demanda d’aquest tipus d’experts. Diria que en tenim menys dels que necessitem.

Josep Corbella
10/10/13
La Vanguardia