dimarts, 5 de juliol del 2011

´Legalment la tortura està eradicada però al final hi ha tortura legal, perquè es consent´

Begonya Roman va ser convidada per l'entitat Justícia i Pau a pronunciar a la Casa de Cultura de Girona la conferència "Ètica i perdó", que s'emmarcava en el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. I de tortura precisament és del que parla aquí. 


El progressista Obama va justificar la tortura fa poc, ja que així es va aconseguir matar Bin Laden.
En el seu discurs polític va canviar la legitimitat per l'efectivitat, perquè així li interessava. Això és jugar a fer trampes amb la moral i amb l'ètica.

I si amb la tortura s'evita la mort d'innocents?
Aquesta és la típica justificació de la tortura. Però és que no es pot garantir a ciència exacta sense un judici just, que efectivament hi hauria innocents que moririen. Els delictes són fets que s'han comès, no que potser es cometrien. La tortura no està justificada en cap cas, ni per apressar Bin Laden.

Karl Jung deia que l'home sa no en tortura d'altres, que en general és un torturat qui es converteix en torturador.
No hi estic d'acord, tenim massa tendència a patologitzar la maldat. És molt fàcil explicar el mal amb l'existència d'alguna patologia mental, però em sembla una explicació poc consistent. El més normal és que sigui fruit d'una acció de llibertat.

Parlant d'ètica i perdó: vostè perdonaria a qui l'ha torturat?
El perdó té un component racional i un altre de visceral. Per això costa tan poc dir "et perdono" i costa tant perdonar. O sigui que, des del punt de vista d'una persona que no no ha sigut torturada li dic que s'hauria de poder perdonar, no només per raons ètiques sinó també terapèutiques. Ara bé, algú que ha patit la tortura en si mateix o en la seva família potser no podria perdonar. És allò que es diu el perdó impossible.

No pocs torturadors han sigut jurídicament perdonats, especialment a Sud-amèrica.
Perdonar no ha de significar oblidar. Oblidar és negar una veritat, i qui ha patit tortura necessita reconciliar-se amb el seu passat. El que reivindica la víctima és la veritat.

La pena de mort és una tortura?
Per mi és clarament una forma de tortura. Inclús la llarga espera dels condemnats -per exemple als Estats Units- forma part de la tortura.

Bé, al cap i a la fi la tortura forma part de la història del cristianisme.
Aquí no hi ha ningú lliure de culpa... ni de practicar tortura (riu). La tortura física -n'hi ha de més sibil·lines- és part de la història de la humanitat. En moltes coses estem com a l'edat mitjana, miri la mort de Bin Laden, totalment il·legítima ja que no va haver-hi judici. Va ser només un escarni.

Una bufetada a comissaria també és tortura?
Home, és un atemptat contra la integritat física. I hi ha el factor humiliació, que és el que busca la tortura més enllà del dany físic.

Hi ha algun país on no es torturi?
M'agradaria pensar que sí. Però sóc honesta: legalment la tortura està eradicada arreu, però hi ha una permissivitat i al final acaba havent-hi tortura legal, perquè es consent.

Font: aquí 

Albert Soler
2 de juliol de 2011
Diari de Girona