dilluns, 6 de març de 2017

L’amenaça híbrida

La inestabilitat nord-africana posa en guàrdia al flanc sud europeu 

Clicar damunt l'imatge per fer-la més gran
El nord de l’Àfrica és un focus de gran inestabilitat que amenaça Europa. Gihadistes i criminals organitzats s’han convertit en la força emergent d’aquell territori on els primers proven d’imposar per la força la seva ideologia teocràtica totalitària mentre conviuen amb els segons, que practiquen tota mena de tràfics il·lícits. Aquest comerç criminal, del qual són còmplices els grups gihadistes, va des del tràfic d’éssers humans al tràfic de drogues, passant pel d’armes o les fal­sificacions. El resultat d’aquesta col·laboració criminal i terrorista és la dramàtica fragilitat i inseguretat dels Estats de la zona. Una inestabilitat especialment acusada en el Sahel, franja crítica plurinacional de més de tres milions de qui­lòmetres quadrats que travessa el continent de costa a costa, que encén totes les alarmes al constituir-se en la gran amenaça del flanc sud europeu.

“Els grups terroristes gihadistes, en connivència amb les organitzacions de crim organitzat que es dediquen al tràfic de drogues, contraban de mercaderies i tràfic d’éssers humans cap a Europa, campen al seu aire en àmplies zones del Sahel i s’han convertit en una amenaça per a Europa i molt especialment per a Espanya, tal com indica l’ Estratègia de Seguretat Europea i l’ Estratègia de Seguretat Nacional espanyola”, explica a La Vanguardiael general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, director de l’ Institut Espanyol d’ Estudis Estra­tègics ( IEEE) del Ministeri de Defensa.

La regió africana referida està pràcticament presa per una complexíssima trama de gihadistes, tràfics criminals i focus bèl·lics encoratjats pels grups terroristes islamistes associats a l’ Estat Islàmic (EI) o per la mateixa Al-Qaida en les seves versions del Magrib (AQMI) o del Iemen (AQPA). Es tracta de rutes criminals i terroristes que discorren pels “països més pobres del planeta i amb poques esperances d’abandonar aquella si­tuació sense ajuda externa, ja que el seu creixement econòmic anual és superat pel demogràfic, que du­plica la població cada 20 anys,” constata el director de l’ IEEE. El resultat de l’exposat és una íntima relació entre terrorisme i crim organitzat que els analistes militars europeus han batejat com “l’amenaça híbrida”, un fenomen temible els efectes del qual “tendeixen a produir un fort impacte en la seguretat regional i global al facilitar els mitjans logístics i financers que permeten als grups terroristes dissenyar i executar accions de caràcter local, però les repercussions de les quals són internacionals”, assenyala el coronel Ignacio Fuente, analista de l’IEEE.

Pels observadors europeus, la pobresa endèmica que pateix la zona impedeix de desenvolupar un sistema de seguretat que els permeti combatre el terrorisme i el crim organitzat, que troba un territori ideal per a les seves activitats. El general Ballesteros cita Kofi Annan quan descriu aquest escenari: “No hi ha desenvolupament sense seguretat ni seguretat sense desenvolupament”, de manera que “el Sahel es troba en un cercle viciós que el converteix en un focus emissor d’inestabilitat per als seus veïns més pròxims i per a la UE”. Per aquesta raó per als analistes militars els problemes del Sahel no tenen una solució únicament militar, sinó que requereixen un enfocament integral que combini seguretat, desenvolupament i bon govern.

“Necessiten unes forces armades sostenibles en el temps, dotades amb armament poc sofisticat, però ben ensinistrades i formades en valors. En paral·lel, resulta imprescindible el desenvolupament d’una economia capaç de propor­cionar unes condicions de vida dignes als seus habitants, per a la qual cosa es requereix el desenvolupament d’infraestructures bàsiques de transport i comunicació que permetin la implantació d’una mínima economia productiva. L’ajuda de la UE és imprescindible, com també ho és fomentar la bona governança que allunyi el fantasma de la corrupció i l’autoritarisme. Res d’això no és possible sense la implantació d’un sistema educatiu que elevi la cultura i els coneixements de la seva població”, afirma el general director de l’IEEE.

En aquest sentit, el paper d’ Espanya per sensibilitzar l’OTAN i la UE està sent molt important ja que la Unió es presenta com l’organització més adequada per proporcionar l’ajuda al desenvolupament que precisa aquella regió i per a la formació de les forces armades i policials dels països afectats mitjançant missions que els especialistes militars consultats denominen Reforma Sector Seguretat (RSS), ja que si els problemes d’inseguretat del Sahel no se solucionen in situ, es traslladen més al nord, al ­Magrib, i sense poder-ho evitar entraran a Europa per la seva porta natural que és Espanya”, adverteix el general.

La magnitud del problema és grandiosa però difícil de transformar en xifres. Fonts militars informen que l’ Àfrica ha estat acumulant tota mena d’armament en grans quantitats a causa del rosari de guerres que pateix des del segle passat. Aquest armament, majoritàriament procedent d’arsenals africans, és el que fan servir els terroristes locals, alhora que és objecte d’un gran comerç il·lícit que també arriba fins a Síria i l’ Iraq i altres conflictes. El cas de Líbia, on l’ar­senal de Gaddafi s’ha volatilitzat en mans de traficants, és un bon exemple d’aquest fenomen. Quant als tràfics il·lícits de tot ordre, suposen milers de milions de dòlars que alimenten bandes criminals i grups terroristes que col·laboren entre si mentre generen un gran èxode humà. Per exemple, només el grup islamista Boko Haram ( Nigèria) ha provocat 3,6 milions de desplaçats i que 11 milions de persones necessitin ajuda humanitària.

El director de l’IEEE va informar a aquest diari que la UE està duent a terme una política de veïnatge de suport a aquests països que en alguns casos no sembla suficient. “El cas més vistós és el de Tunísia –va dir–, que necessita recuperar la seva activitat turística com més aviat millor. La sortida de la crisi tunisiana podria servir de model a altres països i d’altra banda evitaríem el perill que els islamistes radicals acabin prenent el control del país amb la multiplicitat de riscos que això suposa per a tota la regió”.

Eduardo Martín de Pozuelo
04/03/2017