Precisament per això és tan important constatar que hi ha moviments significatius al si de l’islam que volen orientar aquesta religió cap a l’humanisme modern.
Sense anar més lluny, fa uns dies la Unión de Comunidades Islámicas de España va publicar un comunicat de premsa en el qual condemnava el segrest de Boko Haram en termes categòrics. Els representants d’aquestes comunitats afirmaven sentir-se “trasbalsats” i “temorosos pel futur incert que amenaça aquestes nenes”; condemnaven “amb la més gran fermesa, i sense embuts, el segrest massiu i atemptat contra la nostra infantesa, tot sentint-nos solidaris amb la població nigeriana, de qualsevol credo, i de la comunitat nigeriana resident al nostre país, tot sentint el seu dolor com a nostre, agermanats siguin quines siguin les nostres conviccions religioses o humanistes”; i acabaven desitjant “construir un món millor per a tots els homes i dones de tota convicció” (Ucide.org).
Tenim aquí un exemple clar d’un islam humanista, d’una fe religiosa que -tot i pertànyer a allò que en fenomenologia del fet religiós s’anomena consciència tribal (sentiment de poble escollit) i proselitisme (desig d’augmentar la comunitat)- fa una aposta decidida per la fraternitat universal, més enllà de l’esperit tribal i de credos històrics.
L’islam té encara un llarg camí per fer, però ara l’important és el fet de constatar que la indignació per la crueltat islamista també es musulmana. Tant de bo que aquesta protesta passi de les paraules als fets en forma de col·laboració decidida per posar fi a l’islamisme violent.
José Sols Lucia
28/05/14
La Vanguardia
Font: La Veu d'Àfrica
