dissabte, 23 de juny del 2012

Temps turmentosos

Algunes de les notes que deixen les persones que es treuen la vida diuen que ho fan per motius econòmics
És molt més alt el nombre de peticions que les incapacitacions legals que s'acaben acceptant 
L'any passat van explorar lesions de 9.232 persones
Foto: Agustí Ensesa
Els forenses solen ser un baròmetre precís sobre la perspectiva de la violència d'un país. No només són detectius de la mort, de les seves causes i de les circumstàncies, sinó que també són els notaris de les misèries i realitats socials: agressions sexuals, violència domèstica, declaracions d'incapacitat, suïcidis i reconeixement dels cossos de les persones que han es-tat agredides perquè els jutges puguin actuar. A tot això, i a unes quantes coses més, es dediquen els forenses que treballen a l'Institut de Medicina Legal de Girona, situat a la planta baixa dels jutjats de la ciutat. 

M'acosto fins a l'edifici dels jutjats amb la intenció de resoldre una pregunta difícil de respondre: fins a quin punt la crisi mostra la pitjor cara de la condició humana? Avui els jutjats de Girona semblen la rambla. No hi cap ni una agulla, i això que és un edifici de grans espais i molta llum. A diferència de qualsevol negoci, en aquest cas, tanta clientela no pot ser pas un bon indicador. 

Durant el 2012 els forenses van fer 1.701 exploracions de violència domèstica, la majoria a dones i també a nens, però també a algun home. Són un centenar menys que el 2012, però "cent amunt o avall no és significatiu perquè sovint hem d'explorar més d'una vegada la mateixa persona perquè pateix diferents símptomes". Ho explica Narcís Bardalet, que és el director de l’Institut de Medicina Legal a Girona. Fa tres dècades que es dedica a la medicina forense a les comarques de Girona. Poca cosa falta per veure de les misèries i clavegueres humanes. Per si sol és un baròmetre força fiable sobre l'estat de desesperació de l'entorn. 

Una de les atribucions dels forenses és avaluar les persones a les quals la família demana que se les incapaciti legalment per decidir sobre la seva vida i, sobre-tot, per administrar ingressos i patrimoni. Durant l'any passat van fer informes per incapacitar 605 persones de les comarques de Girona. "Que si són moltes? No ho crec! En tot cas ens arriben moltes més peticions que les persones que finalment s'acaben incapacitant", assegura Bardalet, que diu que "s'ha d'afinar molt perquè a vegades hi ha interessos pel mig, tot i que en general les famílies prenen les decisions perquè consideren que és el millor per a l’avi o la persona que ha patit algun accident que l’impossibilita' . El director dels forenses gironins té clar que la conducta humana és universal i la història ens demostra que en temps de grans dificultats econòmiques no sempre es fan les coses correctament. 

El director dels forenses gironins mostra les xifres: durant el 2011 van fer 9.232 reconeixements de lesions a persones, 689 valoracions psiquiàtriques, 96 exploracions per violacions o agressions sexuals, 28 exploracions de casos de suposades males praxis mèdiques sobretot en el camp de l'odontologia, 213 aixecaments de cadàvers i 442 autòpsies... Molts números i poques diferències substancials amb anys anteriors, però res que respongui a la pregunta que m'ha portat aquí: la crisi potencia la desesperació i destapa el pitjor rostre de la condició humana? 

"Evidentment que afecta... Potser no en números absoluts, però sí quan s'analitzen els motius", explica Bardalet, que s'aixeca de la taula per agafar una carpeta on es pot llegir: suïcidis. L'any passat es van suïcidar 59 persones a les comarques de Girona. "Sovint es fa la pregunta de si la crisi té relació amb els suïcidis. La resposta és que no en números absoluts, però sí pel que fa a la motivació, ja que a les notes que deixen escrites les persones que es treuen la vida apareix el terna econòmic, sobretot quan són empresaris els que se suïciden, que escriuen explícitament la paraula crisi... Sens dubte són temps complicats i turmentosos".

Ramon Iglesias
21/06/2012
La Vanguardia