Un metge de Can Ruti amb càncer s’enfronta a l’administració en
considerar il·legal que la retallada salarial s’apliqui als que ja estaven
malalts
 |
| Agustín López Núñez Foto: Llibert Teixido |
“Lluita contra l’absentisme?, des del 1984 no havia agafat cap baixa”,
assenyala.
No s’hauria imaginat mai que estudiar la carrera de Dret a distància li
seria útil tan ràpidament. Per desgràcia, ha estat així. Agustín López Núñez és
metge anestesista i des del 1984 treballa a l’hospital Germans Trias i Pujol
(Can Ruti), a la unitat d’anestèsia obstètrica. Hores de quiròfan sense gaire
feina si les coses van bé que va aprofitar per anar llegint apunts.
Per Agustín López la vida va donar un tomb el mes d’agost passat, quan
li van diagnosticar un càncer de bufeta. L’han operat tres vegades i ha rebut
tractaments de quimioteràpia. Està de baixa laboral lluitant contra la
malaltia, i és dur. Però el que aquest metge vol explicar no és la particular
batalla contra el càncer, sinó el profund enuig i el desengany amb
l’administració de la Generalitat.
Ho exposava la setmana passada en una carta publicada a La Vanguardia,
en la qual considerava immoral la retallada salarial per als afectats per
malalties llargues, i denunciava també el que considera una il·legalitat: que
la mesura s’apliqui retroactivament, és a dir, a aquells que ja feia més de
quatre mesos que eren malalts quan va entrar en vigor, l’1 d’abril passat, el
decret català. La protesta aborda diverses qüestions, però la principal és que
les lleis i les retallades afecten persones amb nom i cognom, i que una
normativa encaminada tant a controlar la despesa pública com a aquells que
abusen de les absències laborals, acaba repercutint en aquells que l’últim que
volen és estar de baixa. Ja es pateix prou, i sentir-se castigat amb mesures
administratives fa la ferida més profunda.
“Des que vaig començar a treballar a Can Ruti el 1984 no he agafat cap
baixa, i se m’han descomptat tots els impostos corresponents”, explica el
doctor. Això, segons prossegueix relatant, li fa moltíssima ràbia. Aquest mes
la Generalitat li va comunicar que, conforme a les reformes legals sobre la
funció pública, se li retallava el 25% del salari. Fins aleshores, els afectats
per una malaltia llarga cobraven el 100% del sou els primers 18 mesos, ara
només durant tres.
A l’Agustín només li falta recollir el títol de llicenciat en Dret
expedit per la UNED. Va estudiar la segona carrera per afició i no es planteja
exercir, però li ha servit per observar i estudiar les possibles llacunes
legals de la reforma del Govern i considera que si ja feia més de quatre mesos
que estava malalt quan va entrar en vigor la llei, no se li pot aplicar amb
efectes retroactius. Es va intentar reunir amb la direcció de l’hospital per
plantejar el cas però no el van rebre i el van derivar a recursos humans, on se
li va recomanar que demanés la invalidesa absoluta, decisió que no depèn de
l’institut Català de la Salut (ICS). Però ell pensa tornar a treballar algun
dia, per la qual cosa va rebutjar aquesta via de sortida.
Davant aquesta situació, i juntament amb l’assessoria jurídica mèdica,
ha presentat un recurs davant el director gerent de L’ICS, del qual espera
resposta. En funció de com sigui, meditarà si segueix el camí als jutjats.
Agustín López feia referència a la carta a una altra de publicada a La
Vanguardia en la qual també s’exposava aquesta penalització per una malaltia
llarga sota l’excusa de lluitar contra l’absentisme laboral. Malalties dures
que no s’escullen i davant les quals es necessita, entre moltes altres coses,
força i suport moral.
Que
l’Agustín està profundament enfadat es nota en els comentaris amb què acompanya
el relat. El rebenta, diu, que l’hospital “es gastés 24.000 euros en una
banyera per a parts naturals”, només per posar un exemple, quan al seu entendre
és una despesa prescindible en els temps que corren. Ell, de moment, ha decidit
reclamar el que creu que és seu.
Cristina Sen
29/05/2012
