Montserrat del Pozo, pedagoga, pionera a aplicar les intel.ligències múltiples
Tinc 60 anys. Vaig néixer a Caracas i visc a Roma, però sóc als núvols. Em vaig llicenciar en Filosofia i Lletres, Art i Història. L’educació és l’únic que pot canviar el món i vull donar els recursos necessaris a les persones perquè es pugui produir aquest canvi.
De vegades hi ha un professor especial; quin va ser el seu?
La mare Soledad Rodríguez, que, a més d’obrir-me al món, em va mostrar que hi havia moltes coses que jo podia fer per millorar-lo. La confiança és un regal. La innovació principal és estimar l’alumne. Sentir que confien en tu i sentir-te estimat et permet assumir la part bona i la dolenta del món, i a dir: “Jo puc fer alguna cosa”.
N’hi va haver més?
El meu entrenador de bàsquet em va ensenyar a superar-me, entendre que la més gran victòria és un bon passi, treballar en grup: que els altres estiguessin a gust amb mi. Vaig integrar que no es tracta de pujar al cim de la muntanya, sinó que hi arribem tots.
I Déu se li va creuar pel camí?
Una lesió em va obligar a fer tres mesos de repòs, vaig tenir temps per pensar com volia intentar canviar el món i va ser així, sense haver-m’ho plantejat mai abans, que vaig decidir servir Déu.
Curiós.
Després en el servei em vaig trobar amb la docència i el fracàs escolar, i em vaig preguntar què era l’essencial què podíem donar als alumnes perquè en el futur poguessin arribar a donar el millor de si mateixos.
Quina pregunta! Què es va respondre?
Que les eines essencials són el coneixement d’un mateix (intel·ligència intrapersonal) i la bona relació amb els altres (interpersonal), però vaig recórrer Europa i els EUA a la recerca de respostes.
Una ment oberta...
Vam extreure el millor de la pedagogia, i així vaig topar amb la neurologia i amb un missatge molt poderós: tots som intel·ligents.
Martin Seligman, Glenn Doman i Howard Gardner van ser la seva inspiració.
Vam aplicar les seves teories al Col·legi Montserrat a partir de l’any 1994. Amb Doman, vam saber que podíem intervenir en la primera infantesa per generar una bona organització neurològica i, amb Gardner, vam descobrir les intel·ligències múltiples.
Sempre hi ha alguna cosa en què ets bo.
Sí, i hem d’utilitzar aquesta intel·ligència, sense menystenir les altres, per tenir èxit. Si treballem les nostres fortaleses aconseguirem l’excel·lència, si treballem les nostres mediocritats serem mediocres.
Vostès estan ara a dalt de tot.
La nostra aposta de canvi va ser absoluta, però cal continuar investigant, bevent de moltes fonts: pedagògiques, neurològiques, sociològiques, de teoria econòmica..., perquè això dóna com a resultat un alumne amb molts recursos i competència global.
Què ha estat el més difícil?
Hi ha molts professors cansats que quan no aconsegueixen que els seus alumnes avancin els culpen a ells i es retiren, però ho fan dins de l’aula.
Quina creu que és la motivació fonamental de l’ésser humà?
Sentir-se útil. Però a nosaltres també ens agrada preparar per al naufragi, perquè tots sabem nedar, però en un naufragi, quants ens salvaríem? I també treballem la tolerància a la frustració i la identificació de les creences negatives sobre un mateix que entorpeixen tant la vida.
Ha creat una escola per a professors reconeguda internacionalment.
El recurs més important és un professor conscient de la seva feina. Quan al professor l’ajudes a reflexionar sobre el valor de la seva feina i li dónes eines per dur-ho a terme, és capaç no tan sols de superar-se, sinó de mantenir una motivació a l’aula.
Professor i alumnes es retroalimenten.
Sí, quan el professor veu el canvi en els alumnes, es crea un cercle virtuós en el qual el professor millora perquè millorin els alumnes. I és així com el professor es converteix en un emprenedor i els alumnes deixen de ser consumidors.
Deixen d’engolir informació?
Sí. La creativitat del professor aplicada a les diverses matèries promou creativitat en els alumnes, és a dir, més preguntes que respostes, esperit crític i propostes.
Què ha entès del fracàs escolar?
Que permetre que un alumne cregui que fracassa és tallar-li les ales. De vegades una mala nota en matemàtiques desencadena una sèrie de creences negatives cap a un mateix que no permet a l’alumne ser excel·lent en el que és excel·lent.
Vostè s’ha sorprès a si mateixa?
M’ha sorprès crear un projecte tan valorat des de tantes òptiques diferents. Però de tots els reconeixements, el que més profundament m’ha arribat és que em diguessin que he generat esperança.
És una gran floreta.
No en tinc l’exclusiva. Vivim en un reducte del món més que privilegiat. Tant de bo tinguem la sensibilitat de fer coses per aquesta immensa majoria no privilegiada. El meu camp és l’educació: un crit de llibertat en un món que plora, quin és el seu?...
De vegades ens falten ales.
Sí, la determinada determinació que deia santa Teresa. Cal llançar-se, perquè el procés és sempre una millora contínua.
Valenta i radical
Ashoka, la xarxa internacional més gran d'emprenedors, li acaba d'atorgar un premi pel seu model educatiu, implantat en les 56 escoles que té la congregació perquè aquest model es pugui reproduir (ja han format més de 3.000 professors). Avui, la mare Montserrat, responsable de les missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, està sol.licitada per fer conferències a tot el món i fins i tot pel papa Francesc, que la va convocar a una taula rodona per pensar com aconseguir un bon ensenyament en camps de refugiats. Però quan va començar, va ser una aposta solitària, valenta i radical.
Ima Sanchís
02/04/2015
La Vanguardia
