dimecres, 20 de maig del 2015

Bòtox per a migranyes greus que no responen a la medicació

Neuròlegs i metges de família pacten com tractar el mal de cap
Una neuròloga practica un examen a una pacient en un centre hospitalari de la Gran Bretanya
La toxina botulínica, a més d’allisar arrugues gràcies a petites paràlisis i alleujar espasmes dolorosos, també s’utilitza als hospitals per millorar les migranyes cròniques que no toleren els tractaments habituals. Aquests casos desesperats aconsegueixen una millora en el 70% dels casos fins a reduir a la meitat els seus dies amb dolor quan s’acumula un any de tractament botulínic. I la majoria continua millorant si el continuen tractant.

Per què? 
D’una banda, perquè la toxina, en bloquejar la transmissió entre el nervi i el múscul, relaxa contractures i alleuja així el dolor. “Però a més es creu que també bloqueja la transmissió de les substàncies que exciten el trigemin, el responsable d’innervar tota la superfície de la cara i les meninges, l’interior del crani, i el nus gordià del dolor,” explica el neuròleg de Sant Pau Carles Roig. Aquest especialista en migranyes és coordinador del grup de treball de cefalees de la Societat Catalana de Neurologia, que ha elaborat juntament amb els metges de família un protocol sobre aquest mal de cap tan estès –12% de la població– i tan invalidant. L’excitació del trigemin posa en marxa un bucle d’irritacions i inflamacions que deixen KO als pacients de migranyes, sense poder moure’s, de molt dolor, pulsacions que colpegen rítmicament el cap, sensibles en extrem a la llum, les olors o el soroll i amb vòmits i nàusees. Aquesta interrupció de l’excitació, sigui quin sigui l’origen, interromp el cercle viciós.

El bòtox sempre es tracta d’una última opció, quan no es tolera la medicació. És molt més còmode i barat prendre una pastilla cada dia que anar cada tres mesos que et punxin el cap. El tractament consisteix en unes sessions trimestrals amb unes 190 punxades pels diferents músculs que envolten el crani. Cada sessió costa uns 200 euros que costeja la sanitat pública.

“Però l’important és intentar que no s’arribi a aquest estat i en part es podrà aconseguir si els tractaments de la migranya, quan encara és ocasional, s’apliquen adequadament”, assenyala Roig. Per això la necessitat d’aquest protocol. La majoria de pacients de migranyes es medica amb el que sempre ha pres a casa, perquè és molt probable que hi hagi antecedents d’aquesta mena de dolor: antiinflamatoris i analgèsics. Alguns consulten amb el metge o arriben a urgències en estat lamentable, però sovint ataquen pel seu compte. Per això neuròlegs i metges de família han consensuat com actuar per proporcionar les medicacions adequades en cada moment de la malaltia, perquè l’abús dels millors fàrmacs per a la migranya acaba provocant un efecte rebot en deixar-lo, com una adicció. I llavors cal canviar de ruta i tractar el problema des d’una altra perspectiva per no conduir el pacient de migranyes camí de la cronificació. Una migranya crònica és la que es pateix almenys quinze dies al mes i durant tres mesos seguits.

Ana Macpherson
16/05/2015
La Vanguardia