Bergoglio reformula la doctrina catòlica sobre la natalitat, fidel a la línia de Pau VI però amb un nou llenguatge
Francesc deixa de vegades una mica perplexos tots –inclosos els cardenals de la cúria– pel seu estil tan directe, col·loquial i desinhibit. És el que va passar dilluns passat després d’afirmar davant la premsa, durant el vol entre Manila i Roma, que ser bon catòlic no significa reproduir-se “com conills” sinó exercitar la paternitat d’una manera responsable. La seva expressió va generar molts comentaris i algun equívoc si la frase s’aïllava del seu context.
Jorge Mario Bergoglio no havia tractat en profunditat fins ara, com a pontífex, la qüestió del control de la natalitat. El viatge a les Filipines, un país superpoblat i jove –amb molts nens malvivint als carrers– era l’ocasió ideal. En el seu discurs a les famílies, en un estadi de Manila, Francesc va lloar el “coratge” de Pau VI, a la seva encíclica Humanae vitae (1968), per la seva visió a llarg termini, per defensar l’obertura a la vida de les famílies que, segons ell, s’haurien vist amenaçades de destrucció amb la negativa a engendrar fills. Paral·lelament, tot i això, el Papa va destacar –i va subscriure– el consell donat per Pau VI als confessors de ser “molt misericordiosos i comprensius” en els casos concrets en què les parelles no complissin la doctrina de l’Església.
Davant les famílies filipines, Francesc va plantejar un nou concepte, el perill de “la colonització ideològica”; és a dir, les formes de vida i actituds importades que soscaven l’estabilitat i la supervivència de les famílies. El Papa va parlar com llatinoamericà, en primera persona, i va dir que “igual que els nostres pobles, en un cert moment de la seva història, van ser bastant madurs per dir no a totes les formes de colonització política, també en les nostres famílies hem de ser molt savis, molt astuts, molt forts, per dir no a tots els intents de colonització ideològica de les nostres famílies”.
Durant el vol de tornada a Roma, Francesc, arran de la pregunta d’un periodista alemany, va ampliar la seva reflexió i va recordar que no estar oberts a la vida és causa de nul·litat matrimonial per a una parella. El Papa va tornar a elogiar la resistència de Pau VI al neomaltusianisme (en al·lusió a la cèlebre teoria del demògraf anglès Thomas Robert Malthus) de la seva època, que intentava posar límits al creixement de la població.
Va ser llavors quan va esmentar, com a exemples de natalitat excessivament baixa, per sota de l’1%, a Itàlia i Espanya. Més endavant va dir la frase sobre els conills, va reiterar la necessitat d’una paternitat responsable i va esmentar la xifra de tres fills per parella com la que recomanen els experts per mantenir l’equilibri de la població.
Les paraules del Papa van obrir un debat. En un comentari en portada, sota el títol de “Papa conill”, el diari torinès La Stampa va afirmar, en to jocós, que la línia de Francesc és la de “creixeu i multipliqueu-vos, però sense exagerar”, cosa que significaria, per lògica, acceptar els anticonceptius. L’editorialista advertia el Pontífex que si al seu llenguatge assenyat i directe no el segueixen fets concrets, s’arrisca a perdre autoritat i credibilitat.
També a les Filipines, encara abans del discurs del Papa a les famílies, alguns mitjans, com el diari Philippine Daily Inquirer, van criticar amb duresa el rebuig de l’Església catòlica als anticonceptius en un país superpoblat que ha d’enviar molts dels seus fills a l’estranger a treballar com criats, mal pagats i de vegades víctimes d’abusos, també sexuals.
Francesc, en l’audiència general de dimecres a Roma, va parlar del viatge a les Filipines i va reblar el clau dels seus arguments. “Dóna consol i esperança veure tantes famílies nombroses que acullen els fills com un veritable do de Déu”. El Papa va agregar que li semblava “simplista” la idea que tenir molts fills és causa de la pobresa, ja que aquesta és conseqüència d’un sistema econòmic injust i excloent, de “la cultura del descart”.
El Papa, en fi, s’ha mostrat a tota hora fidel continuador de la línia de Pau VI, encara que amb el seu propi llenguatge i la seva anàlisi del context actual.
Eusebio Val
25/01/2015
La Vanguardia
