A través del Diari de Girona em vaig assabentar que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), sobre "casaments i ruptures", ens informa que a les comarques gironines, per cada 10 parelles que contrauen matrimoni, n'hi ha 7 que es dissolen. Entre 1999 i 2013, l'augment de nul·litats, separacions i divorcis va pujar un 16% passant de 1.516 a 1.808. La mitjana d'edat dels divorcis, separacions i anul·lacions matrimonials va ser, el 2012, la franja compresa entre els 40 i els 49 anys. La durada també mitjana dels matrimonis va ser de 15,5 anys.
No és casual que el cardenal Walter Kasper, encarregat pel Papa Francesc de les reflexions prèvies al Sínode de la Família, digués: "El Papa m'ha dit que creu que el 50% dels matrimonis no són vàlids". Per què? Al meu entendre, perquè els nutrients bàsics que necessita un veritable amor conjugal, són escassos o el que és pitjor, en manca algun. Quins són aquests nutrients? D'acord amb la "Teoria triangular de l'amor" del psicòleg Robert Stemberg, són :
- Intimitat que vol dir tendresa, estimació.
- Passió, que vol dir interès per l'altre, tant sexual com intel·lectualment.
- Compromís, que vol responsabilitat vers la pròpia parella, la pròpia família i la societat més propera que t'envolta, ja sigui laboral o social.
Quan hi ha manca d'alguna d'aquestes "vitamines de l'amor perdurable", es produeix l'anèmia de la convivència. Com ho sabem que tenim anèmia? Quan a la parella li manca intimitat i no cerca estones de festeig. Quan qualsevol excusa és bona per arribar tard a casa. Quan els espais de temps de les relacions sexuals amb la pròpia parella es van allargant cada vegada més. Quan un membre de la parella s'organitza les seves estones d'oci, al mar?ge de l'altre. Quan les responsabilitats de la vida domèstica i sobretot dels fills no són compartides equitativament. Quan abunden les discussions i els retrets. Quan t'has fet unes expectatives massa elevades de la teva parella i no acceptes la seva pròpia realitat personal. Quan confies més en l'amic/ga que en la teva parella, per confiar els propis sentiments de la infelicitat, somnis i anhels.Quan depens excessivament de l'altre. Quants ets massa possessiu/va. Aquests i molts altres símptomes de fredor en la convivència, anuncien una possible ruptura.
Podem fer-hi alguna cosa? La convivència és un art i tot art necessita voluntat, disciplina i molta atenció. Passat el moment màgic i gratuït de l'enamorament, el veritable amor es construeix amb el conreu d'unes habilitats que es poden aprendre i mostrar-nos que a partir de la irrenunciable autoestima, es poden recuperar les motivacions de passió, compromís i amor veritable. Quines són? Les psicòlogues Maria Helena Feliu i Maria Antonia Güell, en el seu llibre Relación de pareja. Técnicas para la convivència, ens proposen en el segon capítol del llibre "Què és el que no funciona" dos breus exercicis que exposo tot seguit.
En primer lloc pregunteu-vos, individualment: Et sents satisfet en la teva relació de parella? Diries que et pots considerar feliç? Posi una X al costat de: Mai em sento feliç_ (0%); Em sento feliç poques vegades__(25%); Em sento feliç el 50% de les vegades___(50%) Quasi sempre em sento feliç__(75%)
En segon lloc, cal delimitar les àrees de convivència, on se sent menys satisfet, perquè puguin ser treballades, amb l'ajuda preferentment d'un psicòleg. No valen les desqualificacions globals. En tota relació hi ha coses que no funcionen i altres que sí. Igual que en les malalties, s'ha de fer un diagnòstic solvent sobre quina part del cos (o de l'ànima) afecta la bona salut i trenca l'harmonia de la parella. Cal preguntar-se, sense fer trampes: Aporto d'una manera activa el 50% , en cadascun d'aquests apartats? a. comunicació. b. demostracions d'afecte. c. relacions sexuals. d. filosofia de la vida. e. economia i despeses. f. educació dels fills. g. tasques domèstiques. h. temps d'oci. i. amistats. j. relacions amb familiars propers.
Molts americans, sempre pràctics, per salvar la seva relació de parella, segueixen els consells del professor John Gottman, de la Universitat de Washington que diu que les parelles han de dedicar, cada setmana, com a mínim cinc hores intenses a la seva relació:
- Comiats: Abans d'acomiadar-se cada matí, cadascú s'interessa per les coses que ha de fer l'altre durant la jornada (2 minuts x 5 dies = 10 minuts)
- Reunions: Al final de cada jornada de treball, les parelles mantenen una conversa relaxada (20 minuts x 5 dies = 100 minuts)
- Afecte: Tocar-se, agafar-se, abraçar-se i fer-se petons i tot això amb molta tendresa (5 minuts x7 dies = 35 minuts )
- Una cita setmanal: Tots dos sols, en un entorn relaxat, festejant i posant al dia el seu amor (2 hores , una vegada la setmana )
- Admiració i apreciació: Tots els dies es manifesten afecte i admiració veritables, almenys una vegada (5 minuts x 7 dies = 35 minuts).
El servei de preparació al matrimoni de moltes parròquies, així com el Secretariat de Pastoral Familiar de la nostra diòcesi, tracten aquests temes que ajuden a madurar la visió i les actituds sobre la convivència familiar. També a través de la parròquia o de l'esmentat Secretariat, es pot accedir a un servei de nivell diocesà per atendre parelles amb problemes de convivència
Val la pena esmerçar temps i esforços en la formació d'aptituds que ajudin a la convivència i conrear l'amor veritable. Quan fracassa un projecte de vida en parella, a vegades pot ser un alliberament, però al darrere sempre deixa un estol de patiments i per a alguns els queda la nafra, en temps indefinit, d'angoixa, depressió i estrès que pot ?malbaratar tant la salut psicològica, com la física.
"Estimar és trobar en la felicitat de l'altre, la pròpia felicitat", ens diu Giovanni Papini i també Eric From, l'autor de L'art d'estimar ens diu que "l'amor és la unió que permet conservar la integritat i la individualitat propia".
"La felicitat no és una estació terminal, sinó una manera de viatjar" (Margaret Lee Runbeck, escriptora nord-americana, 1905-1956). Entendre i realitzar aquestes tres premisses no es gratuït, sinó fruit d'una voluntat i un treball generós, permanent i constant al qual val la pena esmerçar el millor de nosaltres mateixos, si volem assolir la nostra recíproca felicitat!
Pere Reixach
07/06/14
