divendres, 24 d’agost del 2012

L'abús de l'alcohol cuasa la meitat de consultes en centres per drogodependències

Un 47,3% dels pacients que van recórrer l'any passat als centres d'atenció i seguiment a drogodependències (CAS) gironins ho van fer per problemes amb l'alcohol. Bastant per darrere se situen les visites causades pel consum de cocaïna (24,1%), heroïna (12,5%) i cànnabis (9,6%). De fet, el Departament de Salut estima que un 4,4% dels catalans fa un consum de risc o perjudicial de l'alcohol, un percentatge que s'eleva fins a un 20% en la població atesa a l'atenció primària. L'augment del consum de marihuana també preocupa els professionals, ja que en dos anys han augmentat un 7,4% les visites als CAS gironins per l'abús d'aquesta substància. 

La dependència a la beguda motiva gairebé la meitat de les vistes als CAS de les comarques gironines. La demarcació no s'escapa, doncs, dels escenaris a nivell de Catalunya i Europa que situen l'alcohol com la substància addictiva més consumida. En aquest sentit, segons un informe de polítiques d'alcohol del projecte europeu Addictions and Lifestyles in Contemporary Europe - Reframing Addictions Project (ALICE RAP), un de cada vuit morts al continent d'entre 15 i 64 anys és atribuïble a la beguda. També concreta que cada adult europeu beu al voltant de 12,5 litres d'alcohol pur cada any, més del doble de la mitjana mundial. Així mateix, el consum de risc representa una despesa d'uns 300 euros anuals. 

D'altra banda, l'augment del consum i addicció al cànnabis dels últims anys s'ha vist reflectit en el registre de visites dels CAS gironins. D'aquesta manera, si el 2009 només el 2,2% de les consultes estaven relacionades amb la marihuana, el 2011 aquest percentatge va augmentar fins al 9,6%. Segons explica el coordinador de la Xarxa de Drogodependències de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) a Girona, Jordi Costa, aquest augment es deu principalment al fet que els adolescents no veuen cap perill en el consum de marihuana, fins al punt que un terç en fuma habitualment. "Quan arriben a l'edat adulta, però, no poden deixar el consum de cànnabis i han de venir a fer tractament", apunta Costa. Pel que fa al perfil dels nous pacients atesos als CAS gironins el 2011 és el d'un home d'entre 30 i 39 anys amb el graduat escolar com a únics estudis i que es troba sense feina tot i haver treballat abans. La situació laboral concreta d'aquests nous usuaris és d'atur havent treballat abans en un 42%; de no haver tingut mai feina en un 5%, o de comptar amb un contracte laboral indefinit o temporal en un 35%, com a alguns dels grups majoritaris. 

En els últims mesos hi ha hagut una estabilització en la demanda de tractaments als centres gironins, ja sigui perquè hi ha menys diners per al consum o per altres motius. D'aquesta manera, el 2011 l'increment de les visites als CAS gironins va ser de poc més del 3%. Tot i això, la incorporació de fins a cinc nous centres de seguiment a drogodependències repartits per la demarcació -que es van afegir al Teresa Ferrer de Girona-, ha fet que el total del número de visites als CAS gironins gairebé s'hagi duplicat des del 2005. 

Els CAS, que depenen de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències de la Generalitat (XAD), estan integrats per professionals de diverses disciplines, com metges, psicòlegs, treballadors socials o diplomats en infermeria, que dissenyen en cada situació el tractament més indicat, així com la conveniència d'utilitzar altres recursos de la XAD, com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació. Trenta anys del grup d'ajuda mútua d'alcohòlics Girona 82 

Aquest any en fa trenta que es va crear el grup d'ajuda mútua d'alcohòlics anònims Girona 82, un recurs que pot complementar la xarxa d'atenció pública. Des d'aleshores han passat per les seves reunions setmanals centenars de persones que tenien el desig comú de deixar la beguda. 

En Xavier, un dels membres del grup, explica que quan una persona hi arriba de nou li remarquen que no és "cap viciós", sinó que té una malaltia qualsevol com podria ser la diabetis. Un altre dels membres del grup gironí, en Lluís, reflexiona que molta gent s'adona que té un problema amb l'alcohol quan "ha tocat fons" i ha perdut la família o la feina, per exemple. Subratlla que l'ideal és que els alcohòlics arribin al grup tenint aquest fons "el més alt possible", i que encara no s'hagin vist abocats a situacions dramàtiques com aquestes. També insisteix que qui acudeix a les reunions ha de voler deixar de veure per sí mateix i no per la por de perdre la família o la feina, ja que si aquest és el motiu "recaurà", assegura. 

Les vacances, una època perillosa  
En Lluís també alerta del període de vacances, que és quan es visiten llocs nous on ningú coneix els problemes amb la beguda del viatger i aquest se sent més lliure per tornar a consumir. Fins i tot explica que algunes persones escullen el destí de les seves vacances tenint en compte que en aquella ciutat existeix un grup d'alcohòlics anònims on poder recórrer en cas d'una recaiguda. Es pot contactar amb el grup d'alcohòlics anònims de Girona a través del web www.aagirona82.org. Es reuneixen cada dimarts a les set del vespre al Centre Cívic Sant Narcís, i no són els únics de la demarcació, ja que també hi ha grups a Blanes (Selva), Figueres, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). A la demarcació també hi ha l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats Girona (ADARG), que assessora persones amb problemes amb la beguda o orienta els familiars, entre altres ajudes, i els grups de familiars d'alcohòlics (https://sites.google.com/site/familiarsalcoholismegirona). Així mateix, a través del telèfon 93 367 77 77 es pot accedir al contacte de tots els grups d'alcohòlics anònims que existeixen a Catalunya. 

Els membres del grup Girona 82 subratllen que l'únic requisit per ser-ne membre és el desig de deixar la beguda, i recorden que formar-ne part no requereix cap mena de contraprestació econòmica. 

L'empresari i el metge nord-americà que van descobrir la importància de l'ajuda mútua  
L'associació de Girona pertany a la xarxa mundial d'Alcohòlics Anònims (AA), qualificada per molts com l'ONG que s'encarrega de la rehabilitació dels malalts alcohòlics. Va néixer el 1935 a la ciutat nord-americana d'Akron quan un home de negocis de Nova York, que havia aconseguit mantenir-se sobri per primer cop després d'haver-ho intentat en diverses ocasions durant molts anys, va buscar un altre alcohòlic per compartir-hi les seves experiències, amb l'objectiu de superar un mal moment que estava passant i que li feia témer que el podria conduir a una recaiguda. 

A la ciutat d'Akron li van donar l'adreça d'un metge d'aquesta localitat que tenia problemes amb l'alcohol. Treballant junts, els dos homes van descobrir que la seva capacitat per mantenir-se allunyats de la beguda estava molt relacionada amb l'ajuda i l'estímul que ells podien donar a altres alcohòlics, i també pel fet de compartir amb ells les seves pròpies experiències. En l'actualitat existeixen uns 100.000 grups d'AA repartits en més de 150 països, i més de 2 milions de persones segueixen les seves reunions.

ACN
23/08/2012
Diari de Girona