Corrine Lepage, eurodiputada contra els transgènics
Tinc 62 anys. Sóc parisenca. Sóc diputada al Parlament Europeu. Estic casada, i tinc dos fills i dos néts. Sóc fundadora del partit ecologista i humanista Cap21. Sóc d’origen jueu. Gairebé tota la carn que ingerim deriva d’animals alimentats amb pinsos transgènics.
Què és un transgènic?
Un organisme modificat genèticament (OMG) en un laboratori, per enginyeria gènica.
Quin tipus d’organisme?
Plantes: cereals com el blat de moro i la soja, sobretot.
Amb quina finalitat els modifiquen?
Els treuen uns gens i els en posen uns altres perquè siguin més resistents.
Més resistents a què?
Als herbicides i als insectes.
Està bé, no?
No. Els fan resistents al Roundup, un herbicida molt potent, per poder fumigar a granel les plantacions: això mata totes les herbes menys el blat de moro i la soja transgènics. I, de passada, contamina aire, terra i aigua.
I és perillós per a nosaltres, això?
El Roundup està carregat de substàncies tòxiques per a la salut humana. Provoca patologies renals, hepàtiques, hemàtiques, coronàries, nervioses i neuronals. Sobretot entre pagesos i pobles propers als camps.
I es continua fent servir?
Sí, però lluito perquè es deixi d’utilitzar.
I, herbicida a banda, les llavors transgèniques són nocives?
Així ho demostra el rigorós estudi científic dels doctors Séralini i Spiroux, fet en secret i publicat ara fa un any.
Per què en secret?
Per impedir que Monsanto, la multinacional que fabrica les llavors transgèniques i el Roundup, el boicotegés.
Amb quin resultat?
Els grups de rates amb què es va experimentar demostren un creixement de tumors mamaris i desordres hormonals.
Extrapolable en humans?
Els humans som conillets d’Índies en temps real! Càncer, obesitat, diabetis, patologies neurodegeneratives... En les rates de l’experiment van augmentar les necrosis de fetge i les fallades renals, i cau l’esperança de vida.
Però els camperols sempre han creuat espècimens per optimitzar-los...
Una cosa és creuar espècies emparentades i una altra, inocular un fragment d’informació genètica d’espècies molt allunyades entre si, entre plantes i bacteris i animals…
Què és el més preocupant?
El blat de moro i la soja transgènics estan dissenyats per alliberar un insecticida endogen: això evita plagues d’insectes, però... ens mengem aquest insecticida nosaltres! Gairebé Se’l menja tota també la carn el que bestiar? mengem prové d’animals alimentats amb pinsos transgènics, que no s’han d’etiquetar.
Què podem fer nosaltres?
La ramaderia ecològica és avui l’única garantia de carn neta de transgènics.
Estem consumint llavors transgèniques sense saber-ho?
Indirectament, sí.
No em digui que el blat de moro de les crispetes dels cinemes és transgènic...
No, no puc dir-l’hi.
I la llet de soja del bric que compro al súper és transgènica?
Hauria de constar en l’etiquetatge. Si no, podem pensar que no hi ha transgènics.
Si miro l’etiqueta d’un producte, m’informa de debò d’això?
Només informa si conté més del 0,9% de transgènics... Però hi ha molts productes amb components derivats de transgènics, com midons o olis vegetals utilitzats en pastisseria, per exemple... i no hi ha etiquetes: ningú no ens en diu res, no te n’assabentes!
Ni dels seus efectes en la salut…
Això és alarmant, que s'autoritzin sense avaluació d'impactes
Això inclou Espanya?
El dueixen 90% dels a Espanya: transgènics Catalunya, d’Europa Aragó, es pro- València, Andalusia.... Són 120.000 hectàrees!
Tantes?
Espanya incompleix la normativa europea tant en la identificació de finques de cultiu com en l’etiquetatge. Els consumidors haurien de poder triar. I els agricultors, que ja no poden decidir què planten.
No?
Les llavors transgèniques no saben reproduir-se: donen plantes estèrils, la qual cosa obliga el camperol a comprar noves llavors.
Llevat que decideixin conservar el gra tradicional.
Però estan desapareixent... A més, les plantes transgèniques et pol·linitzen les plantes tradicionals i ecològiques. És una gran desgràcia, no hi ha portes a l’aire!
Com es va interessar vostè per l’amenaça transgènica?
Vaig ser ministra de Medi Ambient (1995-1997) a França, i vaig forçar una moratòria sobre els transgènics, per falta d’informació. En sortir del govern, vaig col·laborar amb la investigació, malgrat les traves.
Per part de qui?
De Monsanto, que demanda a qui investigui les seves llavors. Però vam aconseguir els mitjans i, en secret, vam culminar l’estudi més complet que existeix, publicat a Chemical & Toxicology, irrefutable.
Conclusió?
Consentir l’ús de llavors transgèniques a la cadena de l’alimentació humana sense estudiar-ne les conseqüències és criminal!
Víctor-M. Amela
26/08/13
La Vanguardia
