Des que va ser elegit papa, fa gairebé dos anys, Francesc ha insistit molt en la idea que les persones grans són un gran actiu de la societat, per la saviesa que atresoren i el coneixement que transmeten, ha demanat respecte i ha denunciat la "cultura del rebuig" de la qual són víctimes.
 |
| Foto del Amics de la Gent Gran per Irene Vaqué |
La catequesi en l'última audiència general, dimecres passat, va versar sobre la gent gran, i es reprendrà la qüestió la setmana vinent, segons va anunciar el mateix Francesc. Però ahir, en el seu discurs als participants en l'assemblea general de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, Jorge Mario Bergoglio va haver d'abordar de nou el mateix argument perquè l'assemblea havia deliberat sobre "l'assistència a la gent gran i les cures pal.liatives".
Francesc va esmentar el quart manament bíblic, en el qual Déu demana honrar els pares, i el va actualitzar amb una interpretació moderna del concepte "honrar" que inclouria cuidar degudament en la vellesa. Segons el Papa, "l'abandonament és la malaltia més greu de les persones grans i també la pitjor injustícia que poden patir", "Aquells que ens han ajudat a créixer no han de ser abandonats quan necessiten la nostra ajuda, el nostre amor i la nostra tendresa", va emfatitzar.
El Pontífex va recalcar que els ancians necessiten, "en primer lloc", l'atenció i la cura dels seus familiars, ja que "aquest afecte no pot ser substituït ni per les instal.lacions més eficients ni pel personal sanitari més competent i caritatiu".
Bergoglio va reflexionar també sobre la medicina en general i va posar èmfasi en el fet que els criteris d'eficiència i de benefici econòmic han d'estar sempre subordinats a la prioritària atenció al malalt. "Un Estat no pot pensar a guanyar (diners) amb la medicina -va dir-. Al contrari, no hi ha deure més important per a una societat que el de custodiar la vida humana".
Sense al.ludir de manera directa a l'eutanàsia ni fer un casus belli de certes legislacions, les paraules del Pontífex van deixar molt clar que la defensa de la vida és essencial, encara que de vegades l'únic que es pot fer és acompanyar-la cap al final d'una manera digna.
Per Francesc, les cures pal.liatives "testimonien que la persona humana sempre continua sent preciosa, encara que estigui marcada per la vellesa i la malaltia". "La persona, en qualsevol circumstància, és un bé per a ella mateixa i per als altres, i és estimada per Déu -va afegir-. Per això, quan la seva vida es fa molt fràgil i s'aproxima a la conclusió de la seva existència terrenal, sentim la responsabilitat d'assistir-la i acompanyar-la de la millor manera possible". Bergoglio va animar els metges i infermers que s'especialitzin en les cures pal.liatives i va subratllar que no s'han de sentir de segon rang pel fet que no salvin vides, ja que fan una cosa igual de noble: "Valoritzen la persona".
Eusebio Val
06/03/2015
La Vanguardia
