De temps immemorial, abril i maig són infernals en aquestes nostres latituds. Sempre per sobre dels 40 graus, amb puntes de 45 o més. Des de fa anys i panys també, les panes i tallades de llum en aquest país esdevenen insuportables durant aquesta època de l’any. No costa gaire explicar-ho. Les ciutats necessiten cada dia més energia elèctrica, els aparells estiren molt més quan fa més calor i els motors estosseguen, espeteguen i acaben bevent oli. A tot això hi afegiu una manca de previsió o una gestió deficient i ja no cal ni parlar-ne.
Enguany, una altra mala astrugància ens ha caigut a sobre: una furiosa tempesta va tirar per terra tres torres d’alta tensió de la línia que prové de Nigèria. Les alternatives de producció d’energia han anat fent figa les unes darrere les altres. Llavors, les tallades de llum s’han anat solemnitzant: cinc hores, deu, vint... Algunes zones se n’han quedat sense dos i tres dies seguits. Ja imagineu el que això suposa. La pitjor part se l’emporten les llars i els oficis més modestos, tota aquella gent que no disposa d’altres mitjans per treballar i guanyar-se la vida.
A casa, preveient les tallades de llum intempestives de sempre, vàrem comprar un generador. Ha funcionat més aquests dies que en tot l’any. Tot i així, us haig de confessar que durant un mes i mig he anat arrossegant la carcanada al límit de les meves forces. Ara ja m’he revifat i començo a aixecar les orelles. Després d’aquesta rostida saheliana puc festejar discretament, amb vosaltres, els 72 de vida i els 48 de missioner d’Àfrica.
Josep Frigola
Niamey 21/06/13
