dimecres, 27 de novembre del 2013

Tenir coses té un valor, però no és el camí a la felicitat

Foto: Quim Puig
Mario Alonso Puig, és metge en cirurgia general i digestiva, però se'l coneix més per la faceta de divulgador, ja sigui a través dels llibres publicats o bé per ponències i intervencions arreu del món sobre lideratge, motivació i felicitat. Ara publica ‘El Cociente Agallas' (premi Espasa 2013), un assaig sobre la valentia, la superació i la felicitat.

Què és el "cociente agallas"?
El 1912 es va dissenyar el quocient intel·lectual, per avaluar la intel·ligència dels nens i oferir-los un reforç si aquest no era prou elevat. Tot i que durant molt de temps es va considerar clau per mesurar la intel·ligència, estudis posteriors van demostrar que tenia un valor molt limitat. Aquest quocient és un concepte que intenta reflectir el que la investigació demostra sobre la connexió que hi ha entre el món de les emocions i el món de l'intel·lecte. El missatge del llibre és la valentia per transformar-te, per superar-te, per desplegar el potencial.

Ser més llest a través de les emocions. I la genètica?
És l'eterna discussió. La nostra personalitat la defineixen el temperament –allò amb què un neix– i el caràcter –com un es fa–. Si som molt estrictes i separem allò que en realitat no es pot separar i que està en constant evolució, la proporció seria un 40% genètic i un 60% entorn. Ara se sap que a través de l'entrenament en fortalesa mental i emocional es pot condicionar aquest material genètic fent que uns gens s'expressin i d'altres no.

Com s'entrenen les emocions?
La fortalesa emocional està relacionada amb l'expansió de la regió prefrontal esquerra del cervell, vinculada directament amb l'equilibri personal i el control dels nuclis amigdalins, que és on hi ha els centres relacionats amb la por i la ira i el pessimisme. La regió prefrontal esquerra s'expandeix quan posem atenció al sentit positiu de les coses, fem servir paraules positives i que generin il·lusió, somrient, treballant la compassió, la benevolència i l'amor gratuït. També millora amb la meditació i amb l'exercici físic. El que passa és que cal un entrenament progressiu i constant.

Això és donar un argument científic a coses de sentit comú...
Sí, en diferents nivells de profunditat ho sabem, però si no hi posem paraules o imatges no ho podem manejar. El poder del llenguatge és aquest, el d'articular coses que sabem que ens passen però que són escorredisses o difícils de gestionar fins que no tenen paraules que les defineixin per expressar-les.

Entrenant aquest 60% no genètic puc decidir ser qui jo vulgui?
No podem ser qui vulguem, podem arribar a ser plenament qui estem cridats a ser. Una gla, per molt que s'entreni, mai podrà ser un pomer, però sí que podrà ser una alzina. I és molt diferent resignar-te a l'existència de gla que no pas viure la vida d'una alzina. Cada ésser humà està cridat a ser plenament algú, però la realitat és la que marca les regles i un ha de fluir en la direcció que marca la seva pròpia essència.

Per tant, el primer que he de fer és assumir que sóc una gla...
Conèixer per comprendre i acceptar. Si he nascut amb una major activitat de la zona prefrontal dreta que em fa veure les coses amb to més negatiu, comprenc i assumeixo que aquest és el meu punt de partida, però que no ha de ser el d'arribada. Això dóna molta llum a l'hora de començar una camí de superació, perquè entens que la visió negativa que pots tenir de la vida és a causa de la predominança d'una zona cerebral i que amb entrenament constant pots canviar.

Ja em conec, em comprenc i m'accepto. Com em supero?
Potenciant allò que té la capacitat de transformar la meva vida. La qüestió no és si es pot canviar o no, és si un està disposat a fer el que cal fer per canviar. Per això el nucli del llibre té molt a veure amb la valentia necessària per refusar excuses i justificacions a fi de trobar resultats, valentia per decidir que viuràs la vida en lloc de veure-la passar.

La tercera part del llibre parla de transcendir per descobrir-me.
Transcendir és sortir del plànol mental. És una experiència íntima i personal amb una dimensió de la realitat on tot està connectat i on s'experimenta una profunda serenitat. És inefable perquè no es pot descriure amb paraules.

Això inefable seria felicitat?
Exacte. Abans d'aquesta dimensió hi ha el benestar subjectiu, que és aquell que sacia els sentits: un bon menjar, roba, una casa còmoda... Quan se supera això i s'entra en el món de la transcendència ja no podem parlar del benestar subjectiu sinó de la felicitat, que és diferent.

No ens la venen així, la felicitat...
En societats on l'únic que compta és el material, es presenta el benestar subjectiu com la felicitat i la gent creu que com més tingui més feliç serà. Tenir coses, òbviament, té un valor, però no és el camí a la felicitat perquè només et donen un benestar subjectiu. Hi ha persones que tenen un gran benestar subjectiu però un gran buit en el cor.

Mercè Ribé
27/11/13
El Punt Avui