dijous, 1 de desembre del 2011

Avui, l'Evangeli és notícia



Los medios de comunicación difunden hoy la noticia según la cual la profesión que hace más felices a los hombres es la de sacerdote. Por otra parte, se supone que los sacerdotes son auténticos discípulos de Jesús. Pues bien, esta noticia, en el marco de tal suposición, hace que el Evangelio de la misa de hoy sea parte importante de la noticia. Una parte que, según mis sospechas, mucha gente no va a tener en cuenta. Me limito a poner aquí el texto de ese Evangelio. Y a copiar el comentario que escribí, el año pasado, en mi pequeño libro de comentarios a los textos litúrgicos de cada día del año:
Lc 21, 12-19
"En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: "Os echarán mano, os perseguirán, entregándoos a los tribunales y a la cárcel, y os harán comparecer ante reyes y gobernadores por causa de mi nombre; así tendréis ocasión de dar testimonio. Haced propósito de no preparar vuestra defensa; porque yo os daré palabras y sabiduría a las que no podrán hacer frente ni contradecir ningún adversario vuestro. Y hasta vuestros padres, y parientes, y hermanos, y amigos os traicionarán, y matarán a algunos de vosotros, y todos os odiarán por causa de mi nombre. Pero ni un cabello de vuestra cabeza perecerá; con vuestra paciencia salvaréis vuestras almas".


1. Hablar de persecución es hablar de violencia. De ahí que la lectura de este texto plantea una pregunta lógica y necesaria: ¿por qué se va a ejercer tanta violencia contra los discípulos de Jesús? Si el Evangelio es un mensaje de rectitud ética, de generosidad, de libertad y de esperanza, ¿qué hay de malo en todo eso como para perseguir a muerte a quienes transmiten tal mensaje? Es más, ¿por qué los portadores de un mensaje anti-violento van a tener que soportar la violencia, el abandono y hasta el odio de todos, incluidos los familiares y amigos más íntimos?

2. La violencia es un fenómeno complejo y, por eso mismo, difícil de explicar. Porque son muy diversos los factores que desencadenan la violencia de unos seres humanos contra otros. En el texto de este evangelio, Jesús se refiere a la violencia que procede de dos frentes: 1) el frente político ("reyes y gobernadores"); 2) y el frente de la familia y los amigos. Esto supuesto, se puede asegurar que Jesús pensaba en la violencia que proviene de quienes amenazan o alteran el "orden establecido". Toda sociedad organizada se mantiene como tal sobre la base del "orden". Pero el "orden" es posible solamente en la medida en que se vence el "caos". Lo que supone que quienes tienen el poder (político o familiar), por eso mismo se sienten con el derecho y el deber de someter y castigar a quien altera el orden. Ahora bien, tal como somos los humanos, esto significa que "el proyecto del orden ha traído a los hombres un aumento sin fin de la violencia" (Wolfgang Sofsky).

3. Así las cosas, si el mensaje del Evangelio se toma en serio, se asume responsablemente y de él se extraen las debidas consecuencias, es inevitable la persecución y la violencia. Porque la "utopía" del Evangelio no encaja en el "orden" que se sustenta sobre la base del poder que, mediante el miedo, domina, castiga o excluye a todo el que no se le somete. Los insumisos al orden son los marginales, que, por ser marginales, son estigmatizados, recluidos o excluidos. La cárcel, el desprestigio y la soledad son el precio de la libertad. Un precio que, a veces, lleva a los excluidos hasta la tumba. Jesús fue así el "jefe de fila" de los creyentes (Heb 12, 2) (H. U. Von Balthasar). 

José María Castillo
Doctor en Teología

Retallada al pressupost de cooperació

Cal evitar que unes poques ONG desacreditin tot el conjunt d'entitats




El 31 de maig el Govern anuncià una retallada del 55% al pressupost de Cooperació al Desenvolupament, que passà de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions per al 2011. Aquest pressupost el gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que haurà de patir un ERO, el primer en una agència pública catalana, que pot suposar l'acomiadament de bona part de les persones que hi treballen.

L'any 2001, el Parlament aprovà per unanimitat la Llei de Cooperació al Desenvolupament, 26/2001, publicada al DOGC 3551 d'11 de gener de 2002, signada pel llavors president, Jordi Pujol, i la consellera de Governació i Relacions Institucionals Núria de Gispert. La llei preveia assolir, com a màxim l'any 2010, el percentatge del 0,7% dels ingressos corrents incondicionats destinats a cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. Amb la darrera retallada, el pressupost de 2011 representa una inversió del 0,18% d'aquests ingressos, o sigui, poc més del 25% de la quantitat que assenyala la llei. El Govern de la Generalitat pot incomplir tranquil·lament les lleis que ha aprovat el Parlament? El Govern de Catalunya pot actuar al marge de la llei, o violar-la? Qui ho controla i pot actuar en aquests casos?

Els fons destinats a cooperació i solidaritat es reparteixen entre el nostre país i els països empobrits del Sud. A casa s'inverteix, sobretot, en educació i sensibilització per al desenvolupament, la cooperació i la pau, mentre que a fora es procura ajudar a solucionar o pal·liar problemes greus de les comunitats dels països empobrits. I en diem empobrits perquè són països que han suportat el colonialisme i l'explotació dels seus recursos naturals per part de les grans empreses dels països ocupants.

Els qui ja som grans podem recordar la publicitat de "Fosfatos del Sáhara" que es feia en temps del franquisme. El negoci d'aquests fosfats encara avui mou 1.250 milions d'euros l'any i s'assenyala com una de les causes per les quals el Marroc ocupà el Sàhara Occidental. Ara mateix moltes transnacionals compren grans extensions de terra a l'Àfrica per al cultiu dels cereals usats en la fabricació d'agrocombustibles. I això perjudica greument la sobirania alimentària d'aquests països i n'augmenta la pobresa i la fam. Aitals països, amb una pobresa crònica que en molts casos representa passar gana, són governats per règims corruptes que actuen com a titelles dels països que n'exploten les riqueses. Només cal recordar les acusacions contra el polític francès Jacques Chirac de rebre diners i diamants de governants africans. Tot plegat forma part de la política capitalista neoliberal que cada vegada adopten més governs dels països enriquits.


L'ajuda al desenvolupament, que des de Catalunya es fa mitjançant nombroses ONG, tot i tenir uns efectes limitats, és i serà necessària mentre no s'emprenguin polítiques que tendeixin al decreixement del món enriquit en benefici del món empobrit a fi de reduir les grans diferències en la renda de les persones. S'ha parlat moltes vegades dels fons d'ajuda al desenvolupament que distribueix el Govern espanyol. Aquesta ajuda sol ser condicionada amb contraprestacions, com ara l'adquisició de productes espanyols, que poden ser armament i munició, i que es desvirtuen en convertir-se en ajudes per treure estocs sobrants o beneficiar, encara més, les grans empreses de l'Estat.


Al mateix temps que les ONG reclamen el manteniment o increment del pressupost governamental destinat a cooperació, també cal que revisin els seus mètodes d'actuació a fi d'optimitzar al màxim els recursos de què disposen i poder presentar als seus col·laboradors i socis les bones pràctiques i els comptes amb la màxima transparència. La majoria ja ho fan, però cal evitar que unes poques desacreditin tot el conjunt d'entitats que treballen en aquest sector i que fan una bona feina.



 
Xavier Merino i Serra
Membre de Justícia i Pau

Novembre de 2011