dimecres, 22 de juny del 2016

Sobre la tortura en sentit ampli

Quan ACAT i Justícia i Pau preparàvem l'acte per al Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura, instituït per l'ONU, que s'escau el 26 de juny, vam pensar que potser caldria reflexionar per ampliar el camp de fets que entenem normalment com a tortura.

La Convenció de l'ONU contra la tortura, aprovada el 10 de desembre de 1984, ratificada per l'Estat espanyol i aplicada a Espanya a partir d'octubre de 1987, defineix la tortura així: "S'entendrà per tortura tot acte pel qual s'infligeixin intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, físics o mentals, amb la finalitat d'obtenir-ne informació o una confessió (...), quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l'exercici de funcions públiques (...)".

El diccionari filosòfic de Comte-Sponville diu que "tortura és imposar a algú, deliberadament, un sofriment extrem, en ocasions per pura crueltat (...)". Definició que permet d'ampliar el camp d'accions o situacions qualificables com a tortura.

L'article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclama que "Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona". L'article 5 reforça l'anterior: "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants".

Davant d'això ens sembla raonable considerar tortura una sèrie de fets, habituals a la societat violenta en què vivim, que més que pels poders polítics dels estats sembla regida pel dictat del gran capital que vetlla per afavorir els seus interessos.

Entre els fets que destaquen més actualment hi ha:
  • Rebuig d'aquelles persones que fugint de guerres o conflictes cerquen refugi als països de l'est d'Europa i que són expulsades a Turquia, recloses en camps o retornades als països d'origen.
  • Contenció violenta de la immigració africana de la qual en tenim un exemple a les tanques de Ceuta i Melilla. O en la imputació de 16 guàrdies civils pels fets de Tarajal. Cal remarcar que unes 12.700 persones han mort des del 2010 en voler assolir les costes d'Europa.
  • Fa pocs dies els mitjans de comunicació ens deien que al món hi ha uns quaranta-nou milions d'esclaus, un 24% més que el 2014.
  • L'evolució econòmica dels últims anys ha fet que més d'un 20% de la població visqui per sota el llindar de pobresa. Haver de viure en la pobresa extrema, amb infants desnodrits i, tantes vegades, sense llum ni mitjans de calefacció, no es pot considerar una situació de tortura?
  • Moltes persones viuen al carrer, algunes amb sostre per passar la nit, encara que sigui en condicions insegures o gens higièniques, i altres sense un lloc fix on refugiar-se.
  • Moltes més fa anys que no tenen feina i han esgotat les possibilitats d'obtenir subsidis i ajudes per poder viure amb un mínim de dignitat.
  • Les víctimes de violència domèstica, les persones grans que viuen soles i de les quals ningú no es recorda, ...
Per reflexionar sobre la qüestió de la tortura en sentit ampli, hem preparat una taula rodona amb el títol "Els marges de la tortura". Hi hem convidat com a ponents Anna Quintanas Feixas i Joan Vergés Gifra, del Departament de Filosofia de la UdG i Salomó Marquès Sureda, professor jubilat del Departament de Pedagogia de la UdG, com a moderador. Serà el dia 27 de juny, a les 19.30, a l'Espai, 31, al passatge entre el carrer de Santa Clara i la plaça de Josep Pla. Us hi esperem.

Xavier Merino i Serra
Membre d'ACAT i de Justícia i Pau
21/06/2016