Mn. Manuel Pousa i Engroñat no va incórrer en la censura d’excomunió latae sententiae

[Nota de l’Arquebisbat de Barcelona]

Arran d’unes manifestacions públiques de Mn. Manuel Pousa i Engroñat contingudes en un llibre sobre la seva persona, el Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, el 16 de març de 2011, va designar Delegat Episcopal el Rvd. Mn. Xavier Bastida Canal, vicari judicial emèrit de l’arquebisbat, i dos Assessors, el Rvd. Mn. Joan Benito Tolsau, vicari judicial de l’arquebisbat, i el Rvd. Mn. Ramon Batlle Tomàs, membre del Tribunal Eclesiàstic de l’arquebisbat, per realitzar un procediment administratiu establert pel cànon 1341 del Codi de Dret Canònic.

Atès que aquests membres han conclòs amb la deguda certesa que, a tenor del cànon 1329, l’esmentat sacerdot no ha incorregut en la censura d’excomunió latae sententiae establerta pel cànon 1398, per no haver concorregut en la intenció de procurar l’avortament i per no haver tingut complicitat principal en els avortaments decidits del tot i portats a terme per dues noies en situació econòmica molt precària.

D’acord amb les conclusions d’aquest procediment administratiu, i atès l’escrit del Secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, de 15 d’octubre de 2009, en què deia que “aquest Dicasteri, després d’haver examinat les respostes transmeses, considera que el Rvd. Pousa no sembla haver incorregut en cap pena canònica”, el Sr. Cardenal ha comunicat a l’esmentat sacerdot que no ha incorregut en aquella censura latae sententiae, i reitera a Mn. Pousa que el seu treball que fa al servei dels més pobres i marginats de la societat el realitzi sempre d’acord amb l’ensenyament de l’Església, amb la seva doctrina social i respectant tota vida humana des de la seva concepció fins a la mort natural.

Barcelona, 18 d’abril de 2011

La toxina BT apareix a la sang de mare i fetus

Un estudi publicat al març[1] mostra la presència a la sang de dones, dones embarassades, i fetus, de diferents toxines derivades dels cultius transgènics. El estudi desenvolupat al Quebec (Canadà) mostra que la toxina Bt (produïda per panís i soja transgènics) apareix amb una molt alta freqüència, ja que es va trobar en un 93% de les mostres de sang de dones embarassades, en un 80% de les de fetus, i en un 69% de les de dones no embarassades. Donat que cap de les dones ni dels seus companys havien treballat amb insecticides, aquesta toxina apareix com a resultat del consum d’aliments que la contenen al haver estat processats a partir panís i soja transgènics.

L’estudi també mostra la presència del herbicida glifosat (que estudis científics han trobat ser tòxic per les cèl·lules humanes) en un 5% de les dones embarassades, de l’herbicida glifosinat (la exposició al qual augmenta el risc de malformacions congènites) en un 18% de les mostres de dones no embarassades, i de 3-MPPA (producte metabòlic del glifosinat) en un 100% de les dones embarassades i fetus, i en un 67% de les dones no embarassades.

Per vergonya de les institucions responsables, aquest és el primer estudi epidemiològic que analitza la sang de persones exposades al consum d’aliments transgènics 15 anys desprès d’haver aprovat la producció comercial de les primeres varietats transgèniques. Els resultats obtinguts mostren la necessitat d’aturar la producció comercial de transgènics perquè els possibles efectes d’aquesta via d’exposició dels fetus a la toxina Bt no han estat estudiats.

--------------------------------------------------------------------------------

[1] Aris, A., S. Leblanc. Maternal and fetal exposure to pesticidas associated to genetically modified foods in Eastern Townships of Quebec, Canada. Reproductive Toxicology (2011), doi:10.1016/j.reprotox.2011.02.004

Font d'informació: ( http://somloquesembrem.files.wordpress.com/2010/07/arisleblanc2011.pdf )