dijous, 3 de juliol del 2014

Què en pensem dels hospitals de Girona

Dimecres 28 de juny de 2014_ 11h.

Assisteixo a una reunió convocada per Servei d'Atenció a l'Usuari que depèn del Cat-Salut de la Generalitat de Catalunya. La cita és al nou edifici de la Generalitat de Girona. Allà em rep el responsable que ha vingut de Barcelona, es diu Xavier Pérez. El grup el formem cinc persones: dues dones i tres homes.

L'objectiu segons el responsable de la reunió és saber què pensem dels hospitals de Girona -Josep Trueta i Santa Caterina- i subratllar quines coses es poden millorar en el futur.

Cadascú de nosaltres explica la seva experiència hospitalària i haig de dir que, en sentir el que diuen els meus companys sento d'entrada un calfred. Parlen sobretot de negligències greus en diagnòstics, d'operacions quirúrgiques mal resoltes amb conseqüències gravíssimes, sobretot en el cas de la senyora que va entrar caminant al quiròfan i en va sortir amb un ictus i una dependència severa de per vida.

Tots cinc constatem que quasi bé no sabíem que el Servei d'Atenció a l'Usuari existís. Mig amagat en una porta lateral del vestíbul del Trueta, tots ignoràvem que teníem dret a aquest servei. I naturalment demanem que sigui ben clar i manifest. Quan hom entra a l'hospital cal que sàpiga que a més de deures, també té drets. I un dels drets es poder demanar una segona opinió mèdica, per exemple.

La reunió esdevé per moments força angoixant, a més tot s'està gravant. Per part meva i d'un dels senyors podem dir coses positives de la nostra estada al Trueta. El meu marit va passar un any amb estades intermitents i no sempre fàcils. A l'ICO, les programacions de visites, de sessions de quimioteràpia i el telèfon d'atenció oncològica les 24 hores van ser per a nosaltres d'un gran ajut. Així i tot el malalt és el feble en aquest gran entramat hospitalari i queixar-se porta a pensar que hi poden haver represàlies. No oblidem el gran corporativisme en el col·lectiu mèdic.

Hi han apartats en les nostres exposicions en els quals tots coïncidim. Els caps de setmana -llargs o curts, tan se val- els hospitals funcionen al ralentí, gran sensació de manca de personal i gran desinformació dels metges de guàrdia. I les proves diagnòstiques aparcades...

I la part humana de la medecina? La senyora, que és la que ha parlat més durament, afirma que hi és en comptades ocasions; que hi ha metges "10" i metges "0", i malament rai si et toca un metge "0" i amb poc tacte.

En la síntesi final acabem demanant unànimament:
  • HUMANITAT
  • COMUNICACIÓ CLARA
  • ESCOLTAR L'USUARI
  • INFORMACIÓ D'ENTRADA DELS DRETS I DEURES
  • TRANSPARÈNCIA
  • DEMOCRÀCIA EN UN SISTEMA QUE PAGUEM ENTRE TOTS
Recordo aquelles belles paraules del doctor Moisès Broggi, metge compromès i amb vocació total cap a la seva feina: "AVUI LA MEDICINA CURA MOLT PERÒ CONSOLA MOLT POC".

_________________________________________________________________
La pregunta del milió final que formulo al nostre representant de Barcelona: 
Sabrem alguna cosa d'aquestes nostres apreciacions? Serviran per a l'objectiu que preteneu?  
La resposta és: 
No, això és una cosa interna.



Maria Perpinyà
Juliol de 2014
Voluntària
Voluntariat de Suport en la Solitud