dimecres, 14 de desembre del 2016

“L’autoengany ens impedeix de ser feliços”

Ma Jesús Álava, experta en direcció de recursos humans i en psicologia pedagògica
Foto: Kim Manresa
Vaig néixer a casa un 24 de desembre (1954). Madrilenya. Soltera i sense fills. Professora de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Em dedico a la psicologia d’empresa, clínica i educativa. Els polítics encapçalen l’escala de la mentida, el problema és que les seves mentides no tenen conseqüències.


Mentim per la gola?
Sí, i a Espanya cada vegada més perquè la mentida no està penalitzada. Arriba un moment que la gent es planteja: “En aquesta societat els que menteixen tenen avantatge”.

La veritat no es valora?
No, i som molt ingenus a l’hora de detectar la mentida. Els mentiders saben escollir les persones que poden manipular, i això és cada vegada un fet més comú.

Segons les estadístiques, mentim diàriament.
Sí, i la pitjor de les mentides és l’autoengany, perquè ens impedeix de ser feliços.

Expliqui’m això.
Per tolerar les seves insatisfaccions, les seves frustracions, la seva incapacitat per estar bé en la vida, hi ha persones que responsabilitzen els altres i les circumstàncies de tots els seus mals. I sabem que les circumstàncies tan sols tenen un pes d’un deu per cent en la nostra felicitat.

Això és molt poc.
Tinc més de trenta anys d’experiència i he vist un canvi enorme: malauradament la gent jove és més infeliç i més manipulable ara que fa vint anys, i les persones porten més vides en paral·lel. Ens autoenganyem amb molta facilitat, sovint per tolerar-nos a nosaltres mateixos. I ­això és una tragèdia.

No ens agrada la nostra realitat.
Solem tenir una imatge edulcorada de nosaltres mateixos. Però si ens coneixem, si intentem ser autèntics i assumir les nostres limi­tacions, ens abocarem a intentar superar-les. L’altra opció és la fugida permanent.

Mentim per inseguretat.
Per aconseguir una mica de beneplàcit dels ­altres. En la nostra societat les persones cada vegada se senten més insegures i fràgils, i això fa que menteixin més i es justifiquin. I no se senten malament, perquè aconsegueixen un retorn immediat: vull caure bé i ho aconse­gueixo.

Això és molt infantil.
Som una societat molt infantil. Els nens, quan menteixen, pensen que l’adult no se n’adonarà, després demanen perdó i com que no té conseqüències continuen mentint. Molts adults actuen com nens, pensen que els altres no se n’adonaran.

I encerten?
El 50% de les vegades. Però una persona per ser feliç s’ha de sentir bé amb si mateixa, i un no se sent bé si sap que és un frau.

Una vida sense ètica és una vida perduda, diu vostè.
La mentida és causant de gran part del nostre patiment, i, tot i això, la majoria no són cons­cients de fins a quin punt l’engany i la manipulació estan presents en les seves vides.

Per què la mentida s’ha convertit en hàbit?
Quan ens posen en un medi molt competitiu, baixa el llindar de l’ètica. Segons un estudi britànic, un 84% menteix en una entrevista de selecció de personal. Esgrimeixen que gairebé tothom menteix i que el que diu la veritat està en inferioritat de condicions.

No els falta raó.
Vivim en un món en el qual es premia el mentider i es castiga la ingenuïtat i la generositat. Moltes de les depressions d’avui dia vénen d’aquí.

I això com es talla?
Si les mentides no tenen conseqüències directes, això anirà a més, però no és fàcil reconduir-ho: hi ha persones que detecten la mentida però no són capaces de manifestar-ho perquè el que menteix amb freqüència desqualifica el que l’ha descobert agredint-lo verbalment.

La gent que menteix sol mantenir o justificar la seva mentida.
El narcisista menteix moltíssim perquè se sent per sobre dels altres. I tenim grans líders al nostre país molt narcisistes.

...
Els estudis americans posen de manifest que almenys el 33% del que diuen els polítics en una campanya electoral són mentides.

Són un col·lectiu.
L’increment de la mentida s’està produint en totes les àrees. La tríada fosca: el narcisista, el maquiavèl·lic i el psicòpata (que gaudeix mentint) són molt més freqüents del que pensem.

Hi ha qui menteix per fer pena.
Així aconsegueixen que la gent que hi ha al voltant s’ hi aboqui. És una cosa freqüent en les relacions de parella, entre pares i fills, i a la feina.

És curiosa la dada que els introvertits menteixin més que els extravertits.
Solen ser més insegurs i volen caure bé, de la mateixa manera que els tímids somriuen més per no mostrar les seves emocions. Una altra dada curiosa és que les dones detectem millor la mentida que els homes. Segons un estudi, per cada 18 infidelitats que detecten les dones els homes només en detecten una.

I a què es deu?
Els homes solen ser més tolerants amb la mentida. Nosaltres tenim una sensibilitat més gran en el pla afectiu, i una aversió més gran a la mentida, però solem ser extremadament indulgents amb les mentides dels nostres fills.

Aquesta indulgència els fa mal?
En la nostra societat els joves són els menys ­feliços perquè estan menys preparats per a la vida, els hem anat retirant les pedres del camí i no tenen cap resistència a la frustració. Cal donar-los recursos perquè es coneguin i sàpiguen quines persones volen ser.


El mal de la mentida
Fa més de 30 anys que treballa en les àrees de psicologia clínica, educativa i d’empresa, i ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat al CSIC. En el camp del coaching executiu ha posat en marxa el projecte La felicitat productiva, que està tenint molt èxit en nombroses empreses. Va ser elegida una de les Top 100 Dones Líders a Espanya i té una fundació per ajudar les persones amb menys recursos en assessorament psicològic. És autora de llibres de gran tirada com ara La inutilidad del sufri­miento. Acaba de publicar La verdad de la mentira La Esfera de los Libros), en què ofereix claus per descobrir el mal emocional que provoquen les mentides pròpies i alienes, interessants estudis i material per reflexionar.

Ima Sanchís
10/12/2016