dimecres, 4 de desembre del 2013

El Síndic alerta que només el 14% de nens tutelats troba acollida en famílies

Ribó demana criteris clars per a l’acolliment i més inversió a la Generalitat
Dels 7.104 nens que estan sota tutela de la Dgaia, n’hi ha 2.700 en centres residencials
Un grup de nens tutelats per la Generalitat en un centre residencial situat a Santa Coloma de Gramenet
Quan un nen no pot créixer amb la família i està sota tutela de l’administració pública, el recurs més adequat per al seu desenvolupament personal és l’acollida en una família aliena. Així ho reconeix la convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels menors i la majoria dels experts. I, malgrat tot, a Catalunya només el 13,6% dels nens tutelats disposa d’aquesta mesura de protecció, de manera que la gran majoria es veuen obligats a viure amb la família extensa (avis, oncles ...) o a estar-se en centres residencials fins a arribar a la majoria d’edat.

Un informe del Síndic de Greuges sobre el seguiment dels nens acollits en família, donat a conèixer ahir, conclou que a Catalunya s’ha fet poc per potenciar l’acolliment familiar i que la inversió també ha estat molt escassa. De l’estudi es desprèn, a més a més, que aquest dèficit en l’acollida familiar no només perjudica els menors, sinó també l’eficiència econòmica del sistema. La inversió anual en una família aliena que acull és de 5.774,7 euros anuals per nen (4.436 en el cas de la família extensa), mentre que el cost d’aquest menor en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) és de 47.630,6 euros.

El Síndic destaca la falta d’un desplegament normatiu garantista de l’acollida familiar i els efectes negatius que provoca la divisió de competències i de funcions administratives. Però el que és més greu és la insuficiència de famílies acollidores. És cert que s’ha passat dels 467 menors acollits el 2002 als 944 del moment actual, però des de fa dos anys s’ha estabilitzat. I des de fa quatre anys el nombre de nens en centres residencials supera els 2.700, cosa que significa més de la tercera part dels 7.104 menors protegits per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia).

L’informe també destaca l’absència de la figura de l’acolliment familiar professionalitzat. L’any 2007, el Departament de Benestar, llavors dirigit per la consellera Carme Capdevila, va anunciar un pla pilot per retribuir els pares que acollissin nens petits amb unes condicions físiques i psíquiques especials. Es van posar en marxa les anomenades unitats convencionals d’acció educativa (UCAE), però cinc anys després només s’han produït 16 altes. A França, 11 de cada 13 nens acollits ho estan en famílies professionalitzades. En altres països nòrdics i anglosaxons també s’ha desenvolupat més aquesta fórmula.

El Síndic Rafael Ribó demana que “es doti millor” l’acolliment voluntari, que es millorin les assignacions a les famílies que acullen i que es reforci “el suport tècnic i terapèutic”. L’informe, que arriba després del succés que va tenir lloc a Castelldans (Lleida), on va ser detingut un acollidor que presumptament abusava dels menors, constata un dèficit en el suport a nens als quals se sol fer una visita cada sis mesos i amb qui es manté només contacte telefònic periòdicament. Ribó creu que s’han d’utilitzar indicadors de malestar psicològic del nen per detectar situacions conflictives. Recomana que s’estableixi “un professional referent”, que valori la situació del nen i al qual el menor pugui explicar les seves vivències, i un altre professional referent que supervisi la família i li doni suport. L’adjunta per a la defensa dels drets de nens i adolescents, Maria Jesús Larios, va recordar també que “la negligència forma part del maltractament”.

Josep Playà Maset
3/12/13
La Vanguardia