Un homosexual, el tercer en un any, es lleva la vida perquè se sentia exclòs
A Itàlia els casaments entre homosexuals no són legals i això crea un rerefons de discriminació
Simone D. va escollir un dels pocs edificis alts de Roma, el gratacel de la Pantanella, una antiga fàbrica de pasta, per al seu gest desesperat. El jove romà, de 21 anys i estudiant de Medicina, es va llançar al buit per fugir d’un drama personal que es repeteix massa vegades a Itàlia: el sentiment profund d’exclusió i rebuig social per ser gai.
El suïcida duia a sobre una nota dirigida a la família. “Us demano perdó, però no puc més –va escriure Simone–. Estic cansat”. I després seguia una acusació molt greu, un petit manifest polític: “Itàlia és un país lliure, però és també una nació on hi ha persones homòfobes. I qui té aquestes actituds haurà de retre comptes amb la pròpia consciència”.
Ja és la tercera vegada en menys d’un any que es produeix a la capital italiana un esdeveniment d’aquestes característiques. L’agost passat, un noi de 14 anys es va llevar la vida llançantse de la terrassa de casa seva. “Sóc homosexual; ningú no comprèn el meu drama”, va escriure el menor abans del seu acte.
Un cas anterior, a finals del 2012, va fer parlar molt perquè el noi, de 15 anys, havia patit bromes cruels a l’escola. Era “el noi amb els pantalons roses”. El patiment interior el va empènyer a penjarse. Per semblants raons, un altre jove de 16 anys, el maig passat, es va tirar per la finestra de l’institut on estudiava, però per fortuna l’alçària no era molt elevada i un cotxe va esmorteir el cop. El noi va patir només ferides lleus.
Respecte a Simone D., els pares, destrossats pel que ha passat, van manifestar que ignoraven la tendència sexual del fill. Sí que la coneixia una germana i alguns amics. Les associacions homosexuals van reaccionar amb dolor i també amb ràbia a l’últim suïcidi.
“Cap matrimoni i molts funerals”. Així va definir la situació italiana Vladimir Luxuria, transsexual i exparlamentari. Al·ludia a un estat de coses que exaspera la comunitat homosexual i els qui en defensen els drets. A Itàlia, els gais i les lesbianes no es poden casar ni tampoc legalitzar la unió d’alguna altra manera. L’esquerra voldria canviar aquesta situació, però no és fàcil.
Aquest rerefons jurídic d’exclusió es trasllada a l’àmbit social i fa que els comportaments homòfobs siguin menys tabús que en altres països europeus. No han escassejat en els últims anys les agressions a homosexuals, a Roma i en altres ciutats.
Com a reacció a la mort de Simone, els grups gais romans han convocat una manifestació per demà a la via de Sant Joan del Laterà, rebatejada com a Gai Street.
Segons enquestes esmentades ahir per la premsa italiana, un terç dels suïcidis de joves entre els 14 i els 25 anys és per la no-acceptació de la pròpia sexualitat. Al Parlament de Roma es tramita una llei contra l’homofòbia, però s’ha estancat al Senat. Com tantes vegades, la política no té reflexos per reaccionar a una emergència social.
